És difícil no fer servir tòpics quan parlam de la crisi sanitària, social i econòmica que vivim i viurem.El que no és un tòpic, és el paper d’avantguarda que han tengut els Ajuntaments des del minut zero de la crisi sanitària.
Efectivament, els Ajuntaments han hagut de donar les més variades respostes a tots els col·lectius que s’han vist afectats d’una manera o altra per la crisi sanitària, social i econòmica que ha provocat aquesta pandèmia. Persones majors, autònoms, famílies vulnerables, etc. tots han acudit als ajuntaments, aquests han donat resposta i ho han fet perquè els ajuntaments, batles i regidors tenen clara quina és la prioritat i aquesta és el servei a la ciutadania. Al cap i a la fi si la ciutadania està atesa, el poble guanya en qualitat de vida.
Tot això, però, ens ha de fer reflexionar sobre les estructures que tenen els nostres Ajuntaments per fer front al dia a dia. Està clar que així no podem continuar, els ajuntaments no poden suportar el pes que se’ls carrega damunt les espatlles. Avui dia, els ajuntaments tenen milions d’euros segrestats als bancs que segons la llei Montoro, aquell ministre d’infaust record, no es poden emprar, i pels que, els bancs, els fan pagar interessos, alhora que tenen les necessitats bàsiques de la ciutadania per atendre.
És imprescindible alliberar tots aquests milions amb urgència, hem de poder donar resposta a les necessitats bàsiques de tots els ciutadans no mos poden tornar a quedar famílies enrere. Al mateix temps hem de permetre que els Ajuntaments donin el salt qualitatiu que necessiten, les infraestructures i les estructures municipals necessiten ser modernitzades i adaptades a les necessitats reals.
Així com demanam un canvi de paradigma a l’economia del país, també el demanam al govern de l’estat pel que fa al municipalisme. Ja és hora que miri als ajuntaments i els reconegui l’esforç diari.
Des de l’esquerra sobiranista hem de reivindicar que així sigui. Si volem construir un país fort, ha de ser amb uns fonaments sòlids i aquests són els Ajuntaments.
