4.2  El multiplicador turístic,

la COVID-19 i una proposta viable de

revisió del model turístic

  1. El multiplicador turístic

A la Memòria del Consell Econòmic i Social sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2019 s’acaba de publicar el Requadre I-2:

Compte satèl·lit del turisme de les Illes Balears 2014 escrit per Mar Moratal Castillo, pp. 177-189

(vegeu: http://www.caib.es/sites/ces/f/335023)

En aquest requadre es publica a la pàg 187 el multiplicador turístic del PIB al quadre IR-2.5 sota la denominació “Efectes del turisme sobre el PIB balear el 2014”. Segons aquest multiplicador, la despesa turística a Balears genera uns efectes directes sobre les branques que estan directament prestant serveis turístics als turistes (hotels, bars, restaurants, agències de viatges, empreses de lloguer de cotxes, discoteques, etc. que s’han estimat en el 18,1% del PIB regional.

Però l’efecte total de la despesa turística sobre el PIB regional no s’esgota pels efectes directes, ja que també es donen els efectes indirectes, generats per altres branques d’activitat que són proveïdors de les branques que s’han considerat directament turístiques, cas de: aliments i begudes, construcció, productes del sector primari, tèxtils, bugaderies, electricitat, aigua i gas, manteniment, consultores, empreses de serveis per a les empreses turístiques, etc., les quals representen el 7,6%% del PIB regional. Llavors el PIB regional turístic total generat pels efectes directes (18,1%) i indirectes (7,6%) de la despesa turística és del 25,8% i el multiplicador del turisme es defineix com la ràtio entre:

el PIB regional turístic total (25,8%) / PIB efectes directes del turisme (18,1%) = 1,43

Per altra banda, els comptes satèl·lits del turisme per l’any 2014, estimen un PIB turístic de 7.019 milions d’euros i una despesa turística de 9.728 milions d’euros, per la qual cosa, dóna una relació PIB turístic /Despesa turística del 0,7215.

  1. Càlcul dels efectes del coronavirus sobre el PIB regional el II Trimestre de 2020

Sabem que la despesa turística d’abril, maig i juny 2019, segons l’IBESTAT, va ser de 5.156 milions €, i també sabem que pràcticament la totalitat d’aquesta despesa turística s’ha perdut al llarg del segon trimestre de 20201. Llavors podem inferir que si es manté la ràtio de 0,7215 cèntims d’euro de PIB turístic generat per cada euro de despesa turística, la pèrdua de la quasi totalitat de la despesa turística del II trimestre ha arrossegat una caiguda del PIB equivalent a 3.720 milions €, que incorpora els efectes directes, indirectes i induïts2, tal com s’explica a continuació.

També sabem que la caiguda interanual del PIB del II trimestre de 2020 ha estat del 40%. Això vol dir que si el PIB del II trimestre del 2019 va ser de 9.028,6 milions €, l’impacte de la COVID-19 sobre aquest valor s’ha distribuït de la següent manera:

  1. PIB no turístic que ha resistit la crisi: (el 60%), equivalent a 5.417,2 milions d’€

  2. PIB sobre el que ha impactat la crisi del COVID-19: (40%), equivalent a 3.611,4 milions d’€

    1. PIB turístic directe: (el 25,8%), equivalent a 2.329,4 milions d’€

    2. PIB turístic indirecte: (el 7,6%), equivalent a 686,2 milions d’€

    3. Efectes induïts pel turisme: (el 7,8%), equivalent a 704,4 milions d’€

    4. PIB generat per la despesa turística del II Trimestre 2020: -31,29 milions d’€

    5. Errors i omissions3: -77,31 milions d’€

  1. Càlcul cost d’oportunitat d’eliminar el 15% de la planta obsoleta equivalent a unes 70.000 places4

En el treball “Els costos de transició a l’economia balear: una primera aportació. A la recerca del Sant Grial econòmic” de Carles Manera-Ferran Navinés-José Pérez-Montiel-Miquel Quetglas, presentat al seminari del Col·lectiu Alternatives celebrat a Can Alcover el passat 26 de setembre, es va presentar aquesta hipòtesi de treball.

Si agafem l’any 2019 com el darrer any d’una certa “normalitat” de la temporada turística, podríem fer un primer càlcul sobre el cost d’oportunitat que representa renunciar al 15% de la despesa turística:

Despesa turística 2019 total: 16.511 milions €

Reducció 15% per eliminació de l’oferta obsoleta: 2.477 milions € de despesa turística anual

Si suposem una relació del PIB turístic respecte a la despesa turística del 0,7215, llavors la reducció del PIB turístic anual seria de: 1.787 milions €, equivalent a un poc més del conjunt d’activitats dels serveis comptabilitzades com: Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment; reparació d’articles d’ús domèstic i altres serveis.

Si el cost es reparteix al llarg de 10 anys, el cost anual en termes de PIB seria d’uns 180 milions €, equivalent al que genera l’activitat del sector primari que està entorn dels 200 milions € anuals.

Aquest cost d’oportunitat no representa cap problema per l’economia de les Illes Balears, ja que només la millora de la qualitat i del preu del producte turístic el podria absorbir sense cap disrupció important.

1 L’Ibestat valora la despesa turística total a Balears del segon trimestre de l’any 2020 en només 43,37 milions d’€.

2 Els efectes induïts són equivalents al PIB generat per la producció de béns i serveis no turístics que han satisfet la demanda de les rendes salarials i del capital que s’han generat a les activitats directament i indirectament relacionades amb el turisme.

3 Derivats de les estimacions dels multiplicadors i de les relacions PIB turístic/despesa turística, que com es pot comprovar són mínims.

4 Aquesta és una simple hipòtesi de treball.