4.4 De la necessitat d’un

Pla de Rescat de l’Educació

Actualment, ens trobam en una situació extraordinària de pandèmia a escala mundial. Entre moltes altres coses, ens hem trobat un final de curs atípic i també som conscients de les dificultats que sorgeixen al planificar el curs que ve, 2020-21. En tots els aspectes, pedagògic, emocional, familiar, social, etc. creim que s’ha de tornar a les aules de forma presencial i segura tant per a l’alumnat, com per docents i famílies.

Perquè això sigui possible i vist la situació actual de la pandèmia, és imprescindible que la Conselleria recuperi la complicitat amb tota la comunitat educativa, que va caracteritzar la passada legislatura, tots els actors són imprescindibles per tant hem de fer feina tots plegats, cada un al seu nivell però sempre des de l’empatia, la generositat i la complicitat.

A més, tant des del Govern de les Illes Balears com del de l’Estat s’han de posar les eines i recursos que facin falta, tenint en compte que la formació va de la mà de la diversificació, la reactivació econòmica i de la qualitat de vida de la nostra societat. Un cop feta la lectura crítica de la debilitat de l’economia de les Illes, ens hem de posar en marxa i fer de l’educació i la formació les peces clau reforçar l’economia i el país a partir de la diversificació.

Una altra qüestió que aquesta pandèmia ha posat de manifest, és que la nostra societat gira entorn del treball i els horaris estan supeditats a aquest fet. Per això des de l’Administració competent en treball, ministeri i conselleria, han de legislar en funció de la realitat que vivim i no fer a l’educació responsable de la conciliació laboral i familiar.

Per altra banda, també s’ha fet evident l’escletxa digital, que va de la mà de la social, per tant aquest pla de rescat s’ha de treballar amb la vista posada en les famílies més vulnerables, l’educació és la millor manera que tenim per tal que surtin d’aquesta vulnerabilitat, no mos podem permetre deixar alumnes i famílies pel camí.

És important valorar la feina feta per part dels equips directius per la gran tasca que han dut a terme per a l’elaboració dels plans de contingència i intentar fer possible la tornada als centres de la forma més segura possible. Això posa de manifest, un cop més, que són els docents que estiren del carro de l’educació, per això la seva opinió i qualitat laboral ha de ser tenguda en compte a l’hora de plantejar actuacions futures.

Els Ajuntaments juguen un paper clau en el futur de l’educació, se’ls hauria de tenir en compte, en tots els aspectes, no només com qui aporta el solar i el manteniment dels edificis sinó com a membres actius de la comunitat educativa. Per això és necessari que tenguin veu i vot en les decisions i capacitat econòmica per executar-les.

A l’Estat també li hem d’exigir que aporti al Govern els recursos econòmics que necessiti per tal de, sobretot, començar el curs que ve. Les Illes Balears seran la regió europea que més patirà la crisi econòmica, fins ara sempre hem pagat els capritxos de l’Estat, ha arribat l’hora que aquest rescati les persones i el país.

Aquest Pla de rescat de l’educació ha de servir per posar l’alumne en el centre del debat sobre l’educació, al cap i a la fi és per ells que feim feina.