4.3 Renda Bàsica Universal, imprescindible

Per què, des de Prosocial, apostam per la Renda Bàsica Universal? La nostra resposta és clara, per la nostra concepció de la realitat i del rol que jugam en ella tots els recursos i sistemes de serveis socials. Allò que en una empresa es diria missió, visió i valors. És ben hora de superar l’assistencialisme en el qual encara ens trobam hereu d’un concepte caritatiu del fenomen de la pobresa, (on un ajuda com a acte de bona fe) i assumir-nos com a agents de transformació social. La implementació de la RBU suposaria poder dedicar tots els nostres esforços a prevenir situacions d’exclusió social, a la tasca preventiva i comunitària que posa en evidència la salut d’una societat democràtica.

L’Informe FOESSA Balears 2018 ens alertava: Augmenten la desigualtat, l’exclusió i la conflictivitat social. Segons aquest informe, Balears se situa entre les regions espanyoles amb les taxes més elevades. Augmenten les diferències socials perquè la població més rica és cada vegada més rica. Balears és la tercera Comunitat Autònoma amb més exclusió: 1 de cada 5 persones pateix exclusió social (21.5%).

L’estratègia de la lluita contra la pobresa en el nostre sistema de benestar s’ha basat a donar subsidis i més subsidis als pobres. La gran quantitat de rendes, subsidis, ajudes, etc., són sempre condicionats. Aquestes depenen de cada tipus de prestació i varien segons la Comunitat Autònoma. Això suposa uns costos administratius alts, ja que necessiten una munió de funcionaris que controlin l’estricte compliment de les condicions que es posen. A més requereixen una gran quantitat de paperassa per sol·licitar, tramitar i fer-ne el seguiment.

Però, amb tants subsidis, ja no hi ha pobres? El més greu és que, malgrat la gran quantitat d’ajudes, rendes i prestacions disponibles, només un 7,6% de les persones en situació de risc de pobresa reben algun tipus d’ajuda (dada de la Xarxa EAPN-E). Cada vegada augmenta més la despesa global dedicada a les rendes mínimes d’inserció (de tall i quanties molt diverses) de les Comunitats Autònomes.

El que fins ara s’ha implementat és un exemple d’ineficiència, ho deia el relator de la pobresa extrema de l’ONU en la seva visita a Espanya pel febrer, mostrant-se sorprès per una burocràcia que ell anomenava del segle passat.

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2018, la taxa AROPE era de 26,1%. Es refereix al percentatge de persones en risc d’exclusió social i pobresa. El 2004, aquesta mateixa taxa era del 25%. És a dir, ha augmentat l’exclusió social. Pot ser la implementació de la RBU sigui discutible, no ho és, però, el fet que l’actual sistema és absolutament ineficient.

La Renda sica Universal no és una renda mínima més. La Renda Bàsica és una prestació monetària equivalent, almenys, al llindar de la pobresa, pagada pels poders públics d’acord amb uns principis. La renda bàsica ha de ser suficient per cobrir les necessitats bàsiques de les persones. La Renda Bàsica és universal. La perceben tots els ciutadans i ciutadanes i residents acreditats, sense excepció. La Renda Bàsica és incondicional, és a dir, es percep es tenguin o no altres ingressos, es tengui o no feina, es sigui pobre o no. No és, per tant, una renda per a pobres. I, finalment, és individual. La Renda Bàsica la perceben les persones, no les famílies o les llars o els nuclis de convivència. Així, idò, s’entén com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad