El passat 23 d’octubre presentàvem juntament amb el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la directora de Rezero–Fundació per la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, Rosa Garcia, l’informe «Illes Balears cap al residu zero. Situació actual i indicadors per a la transició 2019», un estudi pioner que confirma la necessitat de canviar el model de producció i gestió de residus del nostre país.
Aquest treball, que podeu trobar a l’enllaç http://rezero.cat/dm/publicacions-rezero/351-indicadors-residuzero-balears/file, aporta una visió conjunta i transversal del model productiu i de consum a les Illes Balears. L’informe, que compta amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i la Fundació Marilles, conté un nou marc d’anàlisi amb vint-i-vuit indicadors que permeten valorar la situació de l’arxipèlag seguint aspectes estratègics per avançar cap al residu zero.
En general, cada balear produeix una mitjana de 763,5 quilos de residus per any. D’aquests, 629 quilos van directament al contenidor de resta, una situació que no ha canviat en cinc anys. Només 12 dels 67 municipis balears superen el 60 % de recollida selectiva amb sistemes d’individualització, com el porta a porta o el pagament per generació. Aquests municipis també són els únics que no superen els 120 kg de fracció resta per habitant i any (la mitjana balear és de 629 quilos de fracció resta per habitant i any).
L’informe valora també l’impacte de la població turística sobre la producció i recollida selectiva. En aquest sentit, la diferència entre el mes de màxima generació (agost) i el de mínima generació (gener o desembre) és notable. Hi ha un increment de residus d’un 161% a Eivissa i Formentera, del 154% a Menorca i del 35% a Mallorca, que arriba a l’índex de generació de residus més elevat de l’Estat espanyol. Això se suma al fet que l’índex de recollida selectiva també disminueix entre un 4% i un 6% durant els mesos d’estiu. Eivissa és l’illa on aquesta disminució es fa més palesa.
L’estudi presenta propostes perquè les Illes Balears prenguin el camí cap al residu zero, entre les quals destaquen les següents:
-
La implantació correcta de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, on hi ha mesures com les prohibicions de productes d’un sol ús i productes de curta durada, com la vaixella i les bosses de plàstic, l’obligació de servir aigua de xarxa a bars i restaurants, l’aplicació d’un nou marc de responsabilitat ampliada dels productors pel que fa als envasos i la implantació del cànon de residus, entre moltes d’altres.
-
Una nova política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generació i els acords amb el sector productiu i de restauració per a la reducció del malbaratament alimentari, entre d’altres.
-
L’impuls d’una política d’R+D+I en prevenció de residus.
-
La promoció de campanyes generalitzades d’educació ambiental.
Precisament des de la Conselleria de Medi Ambient i Territori ja estam fent feina de manera ferma
en línies de treball absolutament coincidents amb les que apunta l’estudi.
Després de tres anys intensos elaborant l’avantprojecte, l’aprovació al Parlament de la primera llei de residus de l’arxipèlag el 29 de gener passat fou una fita històrica, ja que és una aposta valenta cap a un canvi de model. Ara, per tant, ens toca posar totes les energies en el seu desplegament. La producció de residus és una conseqüència del sistema de consum basat en l’usar i tirar. Per aquest motiu reduir-los significa canviar aquest sistema, fer-lo més sostenible en benefici de tots.
Aquest és el nostre objectiu, però per fer-lo realitat necessitarem la implicació de la societat, de les administracions i de les empreses. Per això ja tenim en marxa l’Oficina de Prevenció de Residus, la qual està elaborant guies informatives i interpretatives per sectors, així com ordenances tipus per ajudar els ajuntaments en la seva implantació, entre altres accions.
Per ajudar els Ajuntaments en la construcció i adequació de deixalleries, en la creació de programes de prevenció o de campanyes de conscienciació ja hem tret dues convocatòries que sumen més de dos milions d’euros. L’administració local és la clau de volta per canviar el model ja que és qui haurà d’aplicar el pagament per generació, cercar el sistema de recollida més efectiu, implementar, si encara no ho ha fet, el contenidor marró per a la matèria orgànica i el de recollida de tèxtil, i posar a l’abast de la ciutadania deixalleries i centres de preparació per a la reutilització, entre d’altres.
D’altre costat, precisament perquè també creim en la necessitat d’impulsar una política d’R+D+I, hem tret una primera convocatòria de 700.000 euros, amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), per a projectes per a entitats o empreses privades d’economia social i circular. Hem rebut propostes per un valor superior als 3 milions d’euros, amb iniciatives innovadores i molt interessants. Vist l’èxit d’aquestes subvenciones que impulsen la recerca, desenvolupament i innovació en la prevenció de residus i la reutilització de productes, traurem una nova convocatòria d’1,5 milions d’euros també provinents de l’ITS. També impulsam un projecte FEDER d’informatització de la recollida de residus municipals que començarà en les deixalleries. A més enllaça amb la feina de transparència i traçabilitat en la producció, transport i gestió de residus que hem iniciat amb la posada en marxa de la plataforma SINGER (Sistema Informàtic de Gestió d’Expedients de Residus), pionera en el seu àmbit a l’Estat.
I pel que fa a l’educació ambiental cal remarcar l’obligació de les administracions, tal i com marca la llei, de dur a terme accions d’educació, formació i conscienciació (serà obligatòria dedicar com a mínim un 1% dels contractes de gestió de residus a aquestes accions). També és notòria la línia de subvencions per a entitats sense ànim de lucre que treim anualment i que han permès, entre d’altres, l’estudi abans indicat o una campanya sobre l’impacte del plàstic damunt la salut (www.salutdeplastic.org) o altres accions pròpies com la campanya “Separar ens uneix” (www.separarensuneix.net).
Reduir, reutilitzar, reciclar, valorar energèticament i eliminar. Aquesta és la jerarquia que marquen les directives europees en relació a la gestió de residus però curiosament la gran majoria d’objectius d’obligat compliment per als estats membres són en relació al reciclatge. Per això, segurament, un dels motius de la repercussió internacional que ha tingut la llei es deu al fet que una part important de l’articulat es refereix a mesures efectives de prevenció, ja que el millor residu és el que no es produeix, així com també de reutilització. Entre molts altres esdeveniments en els quals hem participat per explicar la llei vull destacar la Green Week 2018 o les compareixences als parlaments basc i català fetes enguany. La Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears és un exemple arreu que ens omple d’orgull. Ara tenim el repte de ser exemple també en la seva aplicació.
