4.3 Ens cal caminar cap a una societat residu zero

El passat 23 d鈥檕ctubre present脿vem juntament amb el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la directora de Rezero鈥揊undaci贸 per la Prevenci贸 de Residus i el Consum Responsable, Rosa Garcia, l鈥檌nforme 芦Illes Balears cap al residu zero. Situaci贸 actual i indicadors per a la transici贸 2019禄, un estudi pioner que confirma la necessitat de canviar el model de producci贸 i gesti贸 de residus del nostre pa铆s.

Aquest treball, que podeu trobar a l鈥檈nlla莽 http://rezero.cat/dm/publicacions-rezero/351-indicadors-residuzero-balears/file, aporta una visi贸 conjunta i transversal del model productiu i de consum a les Illes Balears. L鈥檌nforme, que compta amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i la Fundaci贸 Marilles, cont茅 un nou marc d鈥檃n脿lisi amb vint-i-vuit indicadors que permeten valorar la situaci贸 de l鈥檃rxip猫lag seguint aspectes estrat猫gics per avan莽ar cap al residu zero.

En general, cada balear produeix una mitjana de 763,5 quilos de residus per any. D鈥檃quests, 629 quilos van directament al contenidor de resta, una situaci贸 que no ha canviat en cinc anys. Nom茅s 12 dels 67 municipis balears superen el 60 % de recollida selectiva amb sistemes d’individualitzaci贸, com el porta a porta o el pagament per generaci贸. Aquests municipis tamb茅 s贸n els 煤nics que no superen els 120 kg de fracci贸 resta per habitant i any (la mitjana balear 茅s de 629 quilos de fracci贸 resta per habitant i any).

L鈥檌nforme valora tamb茅 l鈥檌mpacte de la poblaci贸 tur铆stica sobre la producci贸 i recollida selectiva. En aquest sentit, la difer猫ncia entre el mes de m脿xima generaci贸 (agost) i el de m铆nima generaci贸 (gener o desembre) 茅s notable. Hi ha un increment de residus d鈥檜n 161% a Eivissa i Formentera, del 154% a Menorca i del 35% a Mallorca, que arriba a l鈥櫭璶dex de generaci贸 de residus m茅s elevat de l鈥橢stat espanyol. Aix貌 se suma al fet que l鈥櫭璶dex de recollida selectiva tamb茅 disminueix entre un 4% i un 6% durant els mesos d鈥檈stiu. Eivissa 茅s l鈥檌lla on aquesta disminuci贸 es fa m茅s palesa.

L鈥檈studi presenta propostes perqu猫 les Illes Balears prenguin el cam铆 cap al residu zero, entre les quals destaquen les seg眉ents:

  • La implantaci贸 correcta de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i s貌ls contaminats de les Illes Balears, on hi ha mesures com les prohibicions de productes d鈥檜n sol 煤s i productes de curta durada, com la vaixella i les bosses de pl脿stic, l鈥檕bligaci贸 de servir aigua de xarxa a bars i restaurants, l鈥檃plicaci贸 d鈥檜n nou marc de responsabilitat ampliada dels productors pel que fa als envasos i la implantaci贸 del c脿non de residus, entre moltes d鈥檃ltres.

  • Una nova pol铆tica municipal de gesti贸 preventiva on es prioritzi la recollida de la fracci贸 org脿nica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generaci贸 i els acords amb el sector productiu i de restauraci贸 per a la reducci贸 del malbaratament alimentari, entre d鈥檃ltres.

  • L鈥檌mpuls d鈥檜na pol铆tica d鈥橰+D+I en prevenci贸 de residus.

  • La promoci贸 de campanyes generalitzades d鈥檈ducaci贸 ambiental.

Precisament des de la Conselleria de Medi Ambient i Territori ja estam fent feina de manera ferma

en l铆nies de treball absolutament coincidents amb les que apunta l鈥檈studi.

Despr茅s de tres anys intensos elaborant l鈥檃vantprojecte, l鈥檃provaci贸 al Parlament de la primera llei de residus de l鈥檃rxip猫lag el 29 de gener passat fou una fita hist貌rica, ja que 茅s una aposta valenta cap a un canvi de model. Ara, per tant, ens toca posar totes les energies en el seu desplegament. La producci贸 de residus 茅s una conseq眉猫ncia del sistema de consum basat en l鈥檜sar i tirar. Per aquest motiu reduir-los significa canviar aquest sistema, fer-lo m茅s sostenible en benefici de tots.

Aquest 茅s el nostre objectiu, per貌 per fer-lo realitat necessitarem la implicaci贸 de la societat, de les administracions i de les empreses. Per aix貌 ja tenim en marxa l鈥橭ficina de Prevenci贸 de Residus, la qual est脿 elaborant guies informatives i interpretatives per sectors, aix铆 com ordenances tipus per ajudar els ajuntaments en la seva implantaci贸, entre altres accions.

Per ajudar els Ajuntaments en la construcci贸 i adequaci贸 de deixalleries, en la creaci贸 de programes de prevenci贸 o de campanyes de conscienciaci贸 ja hem tret dues convocat貌ries que sumen m茅s de dos milions d鈥檈uros. L鈥檃dministraci贸 local 茅s la clau de volta per canviar el model ja que 茅s qui haur脿 d鈥檃plicar el pagament per generaci贸, cercar el sistema de recollida m茅s efectiu, implementar, si encara no ho ha fet, el contenidor marr贸 per a la mat猫ria org脿nica i el de recollida de t猫xtil, i posar a l鈥檃bast de la ciutadania deixalleries i centres de preparaci贸 per a la reutilitzaci贸, entre d鈥檃ltres.

D鈥檃ltre costat, precisament perqu猫 tamb茅 creim en la necessitat d鈥檌mpulsar una pol铆tica d鈥橰+D+I, hem tret una primera convocat貌ria de 700.000 euros, amb fons de l鈥橧mpost de Turisme Sostenible (ITS), per a projectes per a entitats o empreses privades d鈥檈conomia social i circular. Hem rebut propostes per un valor superior als 3 milions d鈥檈uros, amb iniciatives innovadores i molt interessants. Vist l鈥櫭▁it d鈥檃questes subvenciones que impulsen la recerca, desenvolupament i innovaci贸 en la prevenci贸 de residus i la reutilitzaci贸 de productes, traurem una nova convocat貌ria d鈥1,5 milions d鈥檈uros tamb茅 provinents de l鈥橧TS. Tamb茅 impulsam un projecte FEDER d鈥檌nformatitzaci贸 de la recollida de residus municipals que comen莽ar脿 en les deixalleries. A m茅s enlla莽a amb la feina de transpar猫ncia i tra莽abilitat en la producci贸, transport i gesti贸 de residus que hem iniciat amb la posada en marxa de la plataforma SINGER (Sistema Inform脿tic de Gesti贸 d鈥橢xpedients de Residus), pionera en el seu 脿mbit a l鈥橢stat.

I pel que fa a l鈥檈ducaci贸 ambiental cal remarcar l’obligaci贸 de les administracions, tal i com marca la llei, de dur a terme accions d’educaci贸, formaci贸 i conscienciaci贸 (ser脿 obligat貌ria dedicar com a m铆nim un 1% dels contractes de gesti贸 de residus a aquestes accions). Tamb茅 茅s not貌ria la l铆nia de subvencions per a entitats sense 脿nim de lucre que treim anualment i que han perm猫s, entre d鈥檃ltres, l鈥檈studi abans indicat o una campanya sobre l鈥檌mpacte del pl脿stic damunt la salut (www.salutdeplastic.org) o altres accions pr貌pies com la campanya 鈥淪eparar ens uneix鈥 (www.separarensuneix.net).

Reduir, reutilitzar, reciclar, valorar energ猫ticament i eliminar. Aquesta 茅s la jerarquia que marquen les directives europees en relaci贸 a la gesti贸 de residus per貌 curiosament la gran majoria d’objectius d’obligat compliment per als estats membres s贸n en relaci贸 al reciclatge. Per aix貌, segurament, un dels motius de la repercussi贸 internacional que ha tingut la llei es deu al fet que una part important de l’articulat es refereix a mesures efectives de prevenci贸, ja que el millor residu 茅s el que no es produeix, aix铆 com tamb茅 de reutilitzaci贸. Entre molts altres esdeveniments en els quals hem participat per explicar la llei vull destacar la Green Week 2018 o les compareixences als parlaments basc i catal脿 fetes enguany. La Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i s貌ls contaminats de les Illes Balears 茅s un exemple arreu que ens omple d鈥檕rgull. Ara tenim el repte de ser exemple tamb茅 en la seva aplicaci贸.



Aquesta web utilitza galetes. Aqu铆 pots veure la pol铆tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l鈥檃cceptes.    Veure
Privacidad