4.3 Els Acords per Mallorca

Uns bons acords

Finalment se signaren els Acords per Mallorca. El PSIB, MÉS per Mallorca i Unidas Podemos expressaren en 133 punts, els seus compromisos per a governar en coalició en el Consell de Mallorca.

Estan agrupats en cinc grans apartats. El primer és sobre Modernització i Governança. Comprèn dos subapartats sobre el funcionament del Consell i altra sobre Transparència i Participació. És rellevant la proposta d’impulsar una nova llei de consells insulars que estableixi les bases per desenvolupar un veritable govern de Mallorca, que reconegui de forma expressa el doble vessant local i autonòmic dels consells insulars. Cal dir que actualment el seu funcionament intern es fonamenta sobre la Llei de Bases de Règim Local. I després de la darrera reforma de l’Estatut, malgrat siguin òrgans de govern autonòmics i amb capacitat per tenir moltes més competències que les estrictament locals, el seu funcionament intern no ha estat modificat.

Els acords preveuen també reclamar totes les competències pel Consell que estan previstes a l’Estatut, com les d’ordenació turística i de transport terrestre. Altre acord important és la creació d’un espai de coordinació oficial entre el Consell i els Ajuntaments de l’àrea metropolitana de Palma per planificar i executar de manera conjunta serveis públics. També es crearà una comissió pel seguiment periòdic del compliment dels acords adoptats. Es manifesta el compromís perquè de forma transversal, els acords vagin en la línia del compliment dels objectius de l’Agenda 2030 de l’ONU de desenvolupament sostenible.

El segon apartat parla de sostenibilitat social amb quatre subapartats: Serveis socials, habitatge, cultura i patrimoni i esports. Hi ha el compromís de millorar els serveis de l’IMAS, facilitar als Ajuntaments que el sòl públic es pugui destinar a habitatges socials i fomentar les formes cooperatives d’accés a l’habitatge, reforçar les infraestructures culturals públiques del Consell i donar suport a la societat civil per a la creació i la difusió cultural, diverses iniciatives pel foment de l’ús del català i actualitzar el reglament sobre el seu ús en el Consell, i seguir amb el suport a l’esport i al foment dels valors cívics en la seva pràctica. En aquest gran apartat també s’inclouen les polítiques d’impuls a la memòria històrica, polítiques cap a la gent gran i les polítiques de joventut.

El tercer apartat és sobre sostenibilitat mediambiental. En quatre subapartats sobre mobilitat, residus i medi ambient, urbanisme i energia i canvi climàtic. Són importants les mesures contemplades per impulsar un altre tipus de mobilitat, afavorir la dissuasió de l’ús particular del cotxe i reduir la dimensió de determinades infraestructures de carreteres previstes. Serà una legislatura a on s’haurà de fer la implementació de la Llei de Residus i planificar el territori. Les modificacions en el Pla Territorial de Mallorca han d’anar en coherència en l’impuls d’avançar cap a un model territorial sostenible i la vigilància per assegurar el seu compliment. Es preveu fer un pla estratègic de transició energètica i de lluita contra el canvi climàtic, en la idea de treballar perquè l’any 2028 el 50% de les fonts d’energia a Mallorca siguin renovables. També es volen reforçar els serveis de suport als ajuntaments pel que fa als àmbits de seguretat, emergències i protecció civil.

El quart apartat és sobre sostenibilitat econòmica i contempla dos subapartats d’economia i turisme i altra sobre comerç, artesania i producte local. És important l’aposta per exercir les competències del Consell cap a una visió integral del turisme sostenible a Mallorca, en coordinació amb els ajuntaments així com l’idea de potenciar amb ells les economies locals i els productes de proximitat.

Finalment el cinquè apartat tracta de les polítiques d’igualtat, feminisme i LGTBI. S’aprovarà i desenvoluparà un pla insular d’igualtat, tal com planteja la llei 11/2016 i el decret de transferències. Es crearan ajuts per a dones víctimes de la violència masclista i se seguiran potenciant l’elaboració de plans municipals d’igualtat i les polítiques desenvolupades en la legislatura anterior. I pel que fa a les polítiques LGTBI s’elaborarà un pla estratègic que desplegui la Llei 8/2016 per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per lluitar contra la l’LGTBIfòbia.

Sembla mentida que encara hi hagi a Mallorca la visió de què la política del Consell és de segona divisió enfront de la política autonòmica. El camp de batalla principal per a impulsar amb mesures concretes un canvi de model econòmic, social i mediambiental a les Illes, es donarà especialment en el terreny dels consells insulars i també en els Ajuntaments. Basta veure en els 133 punts acordats la importància de saber fer bé la gestió per aconseguir les finalitats previstes. I repassar l’abast de les competències que ja té el Consell de Mallorca i les que encara han de venir.

A vegades l’enlluernament pels grans debats i les lleis aprovades en el Parlament, per altra banda imprescindibles, enfosca la importància de les polítiques pràctiques que sols pot implementar el Consell de Mallorca. I els 133 punts dels Acords van en la bona direcció. Alerta que en aquesta nova legislatura, el gran descobriment per a la majoria de mallorquins i mallorquines, sia el Consell de Mallorca.

https://gallery.mailchimp.com/abdb56daba5c3370c30072b16/files/f42fd52c-6c79-4db9-85a9-f94fb6abe3ec/ACORD_PER_MALLORCA.pdf