Un dels principals pilars sobre els quals descansa el règim del 78 és la monarquia i un dels seus principals talons d’Aquil·les –com és cada dia més notori- és també la mateixa monarquia. L’aguda crisi sanitària i socioeconòmica provocada per la pandèmia que vivim des de fa mesos no ha pogut enfosquir l’afebliment de la medieval i antidemocràtica institució monàrquica a través d’una figura central per a aquesta, al qual la justícia trepitja els talons arran de les recerques obertes per la Fiscalia Anticorrupció per presumptes delictes econòmics d’índole diversa i quantitats milionàries.
A mitjans del passat mes de març, enmig del xoc social i polític regnant davant la proclamació de l’estat d’alarma, passava gairebé desapercebuda la reprovació que Felip VI feia del seu pare, Joan Carles I, i el consegüent reconeixement implícit de la seva possible vinculació amb una trama de suposades estructures off-shore en paradisos fiscals i quantiosos comptes bancaris secrets a Suïssa nodrits amb cobraments de comissions milionàries. Felip VI renunciava llavors en un comunicat a l’herència del seu pare (la qual cosa que, d’altra banda, no pot fer-se de facto fins a la defunció del mateix) i li retirava els gairebé 200 mil euros d’assignació fixada en els pressupostos de la Casa del Rei. D’aquesta manera, l’actual monarca buscava allunyar-se de la cada vegada més infausta ombra del seu pare i de pas evitar que la seva presumpta exemplar conducta es veiés qüestionada i amb això, també la institució que encapçala.
Durant aquest període de creixent oprobi per a la Casa Reial, amb artistes exiliats per dir dels Borbons el que ara sembla cada vegada més clar, en el qual també estem a l’espera de la imminent declaració judicial de Corina Larssen, la qual podria revelar més informació sobre les presumptes corrupteles del Rei emèrit, el bloc monàrquic ha tancat files amb Joan Carles I, amb Felip VI i amb la institució monàrquica sense posar en cap moment en dubte les seves actuacions ni la seva legitimitat. Això no estranya a ningú. Però què han fet el PSOE i Sánchez, partit amb majoria en el Congrés i que podria sumar una majoria de vots republicans iguals als que van facilitar la seva investidura després de les darreres eleccions?
En un moment excepcional per a obrir un debat sobre la Monarquia, per a plantejar un possible referèndum i decidir si la ciutadania prefereix la República com a model d’estat, tot el PSOE amb Sánchez al capdavant (amb l’honrosa excepció, per cert, de les Joventuts Socialistes) ha decidit jugar la basa de deixar caure a Juan Carlos donant-lo per amortitzat per a re-legitimar totes les institucions del règim del 78, inclosa la monarquia, a través del seu fill Felip.
El PSOE, tan lligat com la monarquia al règim del 78, lliga així el seu destí no sols al de Felip VI sinó al d’una institució caduca aguaitada per la justícia per negocis corruptes. La vergonyosa fugida de l’Emèrit pactada amb el Govern enmig de la recerca judicial de les seves finances (a esquena d’una Unides Podem que ha resultat irrellevant davant un tema de tanta transcendència) així ho certifica.
El CIS fa 5 anys que no inclou preguntes sobre la monarquia en els seus baròmetres: des de 2011 la monarquia suspenia i es va decidir suprimir la pregunta sobre la seva valoració. Però això no pot tapar el que és cada vegada més evident i altres enquestes (no les de l’ABC o La Razón, és clar) revelen cada vegada amb més força i claredat: la majoria de la població en l’Estat espanyol prefereix la República a la Monarquia, de forma molt especial tots aquells que no vam votar la Constitució del 78, i per tant, ara més que mai cobra sentit la realització d’un referèndum amb relació al model d’estat. Vista l’actitud del PSOE i del seu pacte amb el bloc monàrquic, és previsible que no vagin a fer les passes necessàries per a dur-lo a terme des del poder polític. Per això és imprescindible que siguem les forces polítiques i socials republicanes les que continuem organitzant consultes populars com les que ja s’han anat desenvolupant des de fa mesos, tant a Mallorca com en molts altres indrets de l’estat, sobre la monarquia. I que puguem així expressar la voluntat d’allò que des de les institucions del 78 i els seus baluards se’ns nega. 
El País publicava fa uns dies una enquesta trucada tractant de salvar la cara a Felip VI (https://elpais.com/espana/), destacant la seva qualitat de persona “preparada”. Però ni amb les seves preguntes-parany li sortien a “El diario independiente de la mañana” i submís a la monarquia els comptes: la majoria de les persones enquestades van manifestar preferir que la institució monàrquica es mantingui “pocs anys” i també una rotunda majoria rebutja la marxa de Joan Carles I a Emirats Àrabs o allà on vulgui que l’Emèrit fugat es trobi en aquest moment. Més enllà de les enquestes, és ben hora que puguem expressar-nos lliurement i democràticament i deixar la monarquia i el regnat en el passat.
