El passat 11 de juny tingué lloc a Can Oleo, la presentació del llibre «La indústria invisible, 1950-2016. El desenvolupament del turisme a l’economia balear», escrit per Carles Manera i Ferran Navinés. Està editat per Lleonard Muntaner amb el suport de les Fundacions Darder-Mascaró i de la Fundació Gabriel Alomar.
La lectura acurada d’aquesta publicació resulta imprescindible per a la gent que se sent d’esquerres i que vol pensar com esquerres. També per a la gent que no s’identifica amb aquest terreny ideològic, però que vol tenir un coneixement més complet i aproximat de la realitat. A més, els autors expliquen detalladament en la introducció, les fonts estadístiques, les bibliogràfiques, els estudis relacionats, les aportacions debatudes en el Col·lectiu Alternatives. I un agraïment especial a l’empresari Jaume Ribas Cardona, pels seus ànims i suports incondicionals, per fer possible l’edició del llibre.
Cada capítol permet un debat específic i diferenciat. I tots globalment gaudeixen d’una singularitat prou atractiva i herètica. Neden a contracorrent de la teoria econòmica neoliberal, presentada en la majoria d’universitats i publicacions econòmiques, com la teoria «científica» de l’economia. Una consideració més pròpia de la teologia i del dogma, que del pensament crític que ha d’acompanyar a la recerca del saber.
Suggerent per ella mateixa la reflexió sobre els orígens de la gran recessió iniciada el 2008. Com recupera la visió de les crisis d’onada llarga del capitalisme, relacionades amb els canvis tecnològics que provoquen una convulsió en les estructures productives. Recuperar el pensament produït per l’anàlisi de la història econòmica, sembla fonamental per ajudar a entendre la magnitud de la crisi actual. Una qüestió gens intranscendent, que ens dóna la metodologia per apropar-nos al tema central del llibre. Com analitzam la nostra realitat econòmica insular i interinsular, en aquest context internacional, i com ens afecta més enllà de les nostres percepcions i de les nostres capacitats d’actuació.
Estudiar la complexitat del tema del turisme és central per entendre la nostra realitat. Cal llegir el llibre i contrastar les seves dades. Tal volta el més significatiu és el crit d’atenció sobre la decreixent taxa de guanys del capital en el camp de l’hoteleria. Una qüestió central en el model de reproducció capitalista. Una llum vermella que no cal amagar ni menysprear. I si a més hi afegim els costos mediambientals no quantificats i majoritàriament socialitzats, la saturació d’infraestructures, l’accentuació de les desigualtats socials, els perills a la cohesió social i cultural de la comunitat, ens podem trobar de seguir en un escenari de creixement desbocat i incontrolat, en una situació de col·lapse més aviat al curt termini que al mig i llarg termini.
El llibre acaba en la formulació d’un seguit de preguntes i amb la identificació de sis problemes estructurals de l’actual model productiu que es poden considerar comuns en el conjunt de les Illes: La caiguda de la productivitat del treball i del capital; la intensa especialització econòmica de Balears; la manca d’infraestructures «silencioses» (educació, sanitat, serveis socials); les externalitats ambientals negatives; l’estacionalitat turística i la sobreoferta de places; l’escassa formació de capital humà.
Els autors també es banyen en proposar línies d’actuació. Reforçar el paper de lideratge del sector públic, dissenyar uns objectius de minorització del creixement turístic i una aposta per l’impuls dels serveis especialitzats en el marc de cinquena revolució tecnològica, aconseguir una planificació estratègica coordinada i impulsada pel Govern de la Comunitat, en coordinació amb la societat i que aposti per la sostenibilitat i la diversificació productiva com un objectiu central del model econòmic. Per això cal entendre la productivitat com una eina condicionada a la sostenibilitat i no a l’inrevés, com s’està entenent fins ara.
A parer meu al llibre li faria falta una reflexió sobre el marge de sobirania real que tenim per intentar canviar el model productiu de les nostres Illes, i del grau de sobirania que caldria conquerir, per intentar fer-ho possible. No és imaginable pensar en regulacions de sostenibilitat, quan l’empresa que controla els nostres aeroports, té com a únic objectiu incrementar contínuament els milions de turistes que arriben a les Illes, sense voler pensar a on s’allotgen i quins impactes produeixen.
Un canvi de model no es fa d’un dia per l’altre. Però cal posar les bases per fer-ho possible. I començar a donar les primeres passes en el bon camí. Els gestors polítics i la societat civil organitzada tenim una bona quantitat de deures, si tenim a bé llegir el llibre i posar fil a l’agulla al que proposa.
