Estrictament parlant, la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses, és un concepte de gestió empresarial que implica que l’empresa, a més de complir en totes les seves obligacions legals pertinents, reconeix l’existència de drets compartits amb els seus stakeholders, (els interessats) fomenta la transparència informativa de la seva gestió i desenvolupa un codi global de bones pràctiques empresarials, de manera formal, amb publicitat i facilitant la seva supervisió externa. Implica el reconeixement dels drets dels seus proveïdors, dels seus empleats, de tot el conjunt dels seus accionistes, dels seus clients, de la comunitat local a on està ubicada l’empresa i de la correcta informació per a tota la població en general. I reconeixent aquests drets, hi ha el compromís d’exercir una gestió empresarial integral, que contempli la coherència d’aquests principis i els faci compatibles en l’eficàcia més gran i eficiència dels resultats empresarials.
Recentment el govern espanyol ha traspost una directiva europea en forma de llei, que obliga a fer que les empreses de més de 500 treballadors, a més dels seus resultats comptables, han de presentar una memòria anual sobre les seves pràctiques de caràcter social i de reducció dels impactes ambientals de la seva activitat. Una pràctica que des del punt de vista social, fins ara tan sols incorporaven de manera obligatòria les cooperatives. Fa falta desenvolupar el reglament d’aquesta nova Llei. Però el que aporta de novetat conceptual la llei, és que la gestió empresarial no pot ser tan sols avaluada pels seus resultats monetaris, sinó que cal mostrar també altres paràmetres des del vessant social i mediambiental. La quantitat i qualitat de la informació a aportar queda per determinar. Però les empreses que han practicat de manera seriosa la RSC, ja tenen molta feina avançada.
La RSC no té per què ser una preocupació tan sols de les grans empreses. De fet a les Illes des de fa anys existeix ETICENTRE, una agrupació d’empreses diverses, que vol incorporar la ètica dintre de la gestió empresarial i que defensa mecanismes públics d’autoavaluació de RSC de les empreses sòcies. En l’àmbit estatal FORETICA també és una agrupació d’empreses que tenen un codi públic i homogeni d’avaluació de la pràctica de la RSC de les seves empresses associades.
Per què hi ha tanta reticència sobre el paper de la RSC en les empreses? Doncs perquè moltes grans empreses han constituït una secció específica de RSC en les seves àrees de gestió, però amb una visió sectorial i de mera acció solidària empresarial. Una mena de nova àrea de màrqueting i de promoció del vessant amable de la marca global. Però com que no hi ha aquesta visió global i coherent de la RSC, de fet sovint surten fortes contradiccions entre l’acció solidària puntual i la gestió laboral o mediambiental habitual. Aquesta incoherència en l’era de les xarxes socials,a vegades pot produir una publicitat negativa no prevista pels departaments corporatius de RSC.
Malgrat tot la RSC s’hauria d’entendre des d’una òptica empresarial, com una oportunitat per a la millora contínua i l’increment de la qualitat de la seva gestió integrada. Qualsevol empresa, però especialment les grans empreses multinacionals, han de ser conscients de la funció social de la seva activitat econòmica. I cada cop més, les opinions públiques ja no es conformaran en les explicacions superficials i en l’exuberància impúdica dels majors guanys anuals.
L’increment de les taxes de desigualtat entre els països i dintre dels mateixos països, l’increment de l’escalfament global, el límit físic de les matèries primeres, l’explosió demogràfica mundial, entre altres grans reptes, faran plantejar a tots els agents econòmics i socials, quina és la seva responsabilitat i quines són les seves actuacions, per a minorar aquests grans desafiaments.
Per a les Illes Balears, em sembla positiu que la CAEB organitzés el 5 de novembre a Palma, una jornada de la CEOE sobre RSC i que Carmen Planas, presidenta de CAEB, presideixi també la comissió de RSC de la CEOE. I que orientin la RSC com una activitat que ha d’anar enfocada a aconseguir dintre de les empreses, els objectius dels ODS de la ONU per a 2030.
Publicitat o oportunitat per establir sinergies amb les administracions públiques i altres agents socials, per treballar conjuntament per uns ODS 2030 a escala de cada illa i com a comunitat? Com res del futur està escrit, des de la pràctica ho veurem. Però vist el que cau per altes contrades, seria molt bo per a les Illes, que la CEOE es mogués en clau de recerca de bones pràctiques de RSC, i que defensés els seus interessos corporatius, en el marc d’uns objectius comuns i consensuats que poguéssim establir com a comunitat.
