3.2 Els «Docents pel Futur»

       comencen el curs

Tots coneixeu la història del moviment estudiantil Fridays for Future, de com l’espurna de l’acció individual d’una adolescent sueca va encendre una flama que ha arribat a ser un moviment de força sorprenent. La vaga d’estudiants del passat divendres 24 de maig era una d’aquelles en què hi havia un esforç especial de convocatòria perquè fos una vertadera jornada d’impacte global. I, en efecte, les edicions digitals dels diaris del món es varen omplir de fotografies carregades de colors i de pancartes, arribades des d’Estocolm, Edimburg, Frankfurt, Torí, Nova Delhi, Melbourne, Vancouver, Durban o Buenos Aires: centenars de milers de joves de 110 països, diuen les cròniques, varen fer vaga. Algú va dir que era el primer moviment de masses juvenil d’abast global. Molta gent va saludar els fridays com el signe més esperançador dels darrers temps. Alguns ens vàrem sentir interpel·lats. Al cap i a la fi, el moviment té un interessant caràcter de revolta generacional, marcat pel discurs de la mateixa Greta Thunberg. Els joves que es manifesten fan, explícitament o implícita, un retret als pares que els han deixat un món malmenat: ens heu robat el futur, diuen.

Tres o quatre dies abans d’aquest 24 de maig, va aparèixer als mitjans illencs (primer a l’Ara Balears i després a Illa Global) un manifest de suport als joves mobilitzats, firmat per una vuitantena de mestres de Primària i professors de Secundària i d’universitat. Mostrar un compromís amb la terra, en minúscula, i amb la Terra, en majúscula, és, segons aquests Docents pel Futur, la millor manera d’exercir com a docents. Facem ara un bot des de l’escenari més proper a una de les grans capçaleres informatives globals: just passada la jornada del 24, un seguit de noms significats de l’activisme i de la cultura (amb gent com Naomi Klein, Noam Chomsky o Margaret Atwood) expressava a The Guardian la mateixa barreja d’admiració i obligació davant les mobilitzacions juvenils: ells són els protagonistes d’aquesta onada, deixem-los actuar sense deixar-los tots sols. Exactament això és el que volem, els Docents pel futur.

Aquest nom que hem posat en circulació vol ser alguna cosa més enllà de la firma col·lectiva per a un article puntual. Vol ser el nom d’un grup organitzat de mestres i professors que treballen, des del seu exercici professional a les aules, contra les grans amenaces climàtiques i ambientals del moment. Ho podem fer, i ho volem fer, en distintes direccions: estant presents a les mobilitzacions, treballant perquè als centres educatius s’eduqui sobre la crisi ambiental i sobre les alternatives, o impulsant l’ecologització dels centres.

El dissabte 7 de setembre, els Docents pel Futur faran una reunió de principi de curs que tendrà caràcter d’assemblea fundacional: s’hi parlarà de què volem fer i com ho volem fer. Serà a les 11 h a Can Alcover, a Palma, i tots els professionals del sector hi estan més que convidats. Vol ser una reunió amb la vista posada en el mitjà termini, però forçosament també haurà de mirar cap al futur més immediat.

Entre el 20 i el 27 de setembre hi ha convocada una setmana global de mobilitzacions pel medi ambient, que tendrà com una de les fites principals, a casa nostra, una jornada de vaga estudiantil. En terres més cultes i desvetllades, dia 27 serà, per a qui en vulgui fer, dia de vaga general. Aquí, no estaria de més marcar-nos l’objectiu que la mobilització tengués una incidència significativa entre els ensenyants. Els temps ho exigeixen. Docents pel futur vol servir per a coses com aquesta.