Els contextos educatius actuals es veuen afectats en gran mesura pels fenòmens que s’esdevenen en la nostra societat, que experimenta canvis profunds a gran velocitat que poden desconcertar, perquè un dels aspectes més significatius de l’actualitat consisteix en la vivència d’una realitat mutable i accelerada. Els canvis en el món laboral i els sistemes de producció, en la comunicació i la transmissió d’informació, en la mobilitat i les migracions, en les formes de relació i en la investigació científica i la generació de coneixement tenen lloc cada cop més ràpidament i provoquen la sensació que l’educació no els arriba a assimilar ni a donar una resposta eficaç a aquests desafiaments.
Si volem afrontar exitosament els reptes que suposen els canvis vertiginosos en la ciència, la tecnologia, les comunicacions i les relacions socials no ens podem conformar amb les respostes del passat i haurem de confiar en els processos que generen els nous problemes, perquè els canvis són tan ràpids que les respostes esdevenen obsoletes quasi en el moment que les proposam. L’objectiu de l’educació ha de ser desenvolupar persones obertes al canvi perquè puguin encarar de manera constructiva les perplexitats d’un món on els problemes sorgeixen més veloçment que les respostes. Cal, per tant, obrir camins per innovar les metodologies educatives, l’organització escolar, els recursos educatius i la mateixa funció docent.
En educació, parlam d’innovació quan s’incorporen de manera sistemàtica, planificada i sostenible, canvis en els continguts, en les metodologies i en l’organització del centre que acaben tenint impacte en els aprenentatges. Una idea important és que la innovació educativa ha de comportar canvis, però no tots els canvis són innovació.
La formació permanent és un element clau en qualsevol professió en la mesura que es relaciona de forma directa amb les possibilitats d’innovació, canvi i millora de les institucions i les organitzacions preocupades per un major compliment de les seves finalitats, objectius i funcions. Aquest fet és especialment rellevant en la professió docent, que es troba subjecta a una constant i profunda renovació, tant pel que fa a les transformacions socials i econòmiques de l’entorn en què es desenvolupa com per la mateixa evolució dels contextos educatius, cada vegada més complexos. Els processos de formació permanent del professorat constitueixen un recurs imprescindible per implementar canvis i millores en el sistema educatiu, per la qual cosa han d’anar lligats a la innovació pedagògica i a l’aplicabilitat a l’aula i als centres educatius.
El pla quadriennal de formació del professorat 2016-2020 ha significat un canvi substancial en el sistema de formació del professorat perquè ha substituït la formació individualitzada per mitjà de cursos temàtics en un sistema de formació en els centres educatius, no entesa exclusivament com a lloc de la formació sinó caracteritzada pels aspectes següents:
– Formació per a equips docents dels centres vinculada als projectes educatius del centre i als processos d’innovació educativa que es volen implementar.
– Formació basada en la pràctica reflexiva des de l’aprenentatge entre iguals i per mitjà d’una anàlisi crítica dels processos que es desenvolupen.
-Formació amb transferència directa a l’aula i al centre que comporta experimentació, avaluació i propostes de millora.
– Formació que comporta la socialització del coneixement, l’intercanvi d’experiències i la difusió de les bones pràctiques.
En aquest sentit l’intercanvi d’experiències constitueix un eix clau per aprendre críticament de les mateixes i poder millorar-les, compartir els aprenentatges amb altres centres que han desenvolupat experiències similars i també contribuir a l’enriquiment del coneixement teòric perquè permet realitzar una anàlisi reflexiva i sistemàtica dels processos d’ensenyament i aprenentatge ja fets, per adequar-los i modificar-los en funció d’experiències realitzades en centres diferents, en el marc d’un debat col·lectiu, amb el propòsit de generar enriquiment professional i millora de la qualitat educativa.
Per això la Conselleria d’Educació i Universitat va considerar convenient la convocatòria d’un Congrés d’Innovació Educativa de les Illes Balears amb la finalitat de promoure un espai d’anàlisi, reflexió i avaluació de les propostes i de les pràctiques pedagògiques a fi d’identificar experiències educatives valuoses i significatives, facilitar accions de sistematització i socialització de les experiències escolars identificades com a bones pràctiques i procedir a la seva difusió generant instàncies de producció del coneixement a partir de la presa de consciència del fer pedagògic sistematitzat, impulsant processos d’aprenentatge institucional i de pràctica reflexiva.
El Congrés que es va celebrar els dies 25 i 26 de gener de 2019 al Palau de Congressos de Palma va comptar amb la participació de 1.700 docents que presenciaren més 203 experiències de centres educatius de les Illes Balears exposades per mitjà de vàries taules rodones a més d’una fira d’exposicions d’experiències amb pòsters. A més es pogueren elaborar unes conclusions sobre les futures línies de formació i innovació educativa per millorar el sistema educatiu i es suggeriren propostes i mesures que l’Administració educativa hauria de prendre en consideració per continuar facilitant espais i condicions de millora de la qualitat educativa per seguir caminant vers l’èxit educatiu.
