4.2 Brexit, la història que no s’acaba i els drames col·laterals

Tres anys després del referèndum sobre la sortida de la UE del Regne Unit, el país segueix immers en el caos. Lluny d’aclarir res, el referèndum ha deixat un país fortament polaritzat i la sortida de la UE ha eclipsat l’agenda política britànica. Perquè si entrar a la Unió Europea té un procediment relativament clar, sortir-ne no. I és que la sortida de la UE és un trencaclosques gegant perquè durant anys s’han anat prenent decisions conjuntes en qüestions tan dispars com la política duanera, la pesca, els drets de lliure circulació de persones, mercaderies i serveis, la política mediambiental, la lluita contra el crim, la recerca, etc.

Què en feim amb les fronteres amb Irlanda i Espanya? I amb els residents britànics a altres països i els europeus al Regne Unit? I els milers de tones de residus que exporta anualment el Regne Unit a altres països perquè no té infraestructura de tractament? O els productes alimentaris europeus que omplen els supermercats britànics? I el repartiment de quotes de CO₂ per mitigar el canvi climàtic? Tot això i molt més s’ha de resoldre i tot fa preveure que la data límit del 31 d’octubre no permeti donar les respostes necessàries. Creix el risc d’un Brexit dur que ho fa trontollar tot, fins i tot la pau nord-irlandesa.

Sis mesos per acordar no només aspectes financers, sinó qüestions bàsiques per moltes persones com la gestió de fronteres, la necessitat o no de visat per visitar altres països o estudiar-hi, el dret a establir-s’hi, sigui a treballar o a jubilar-s’hi, l’accés a la salut i als serveis públics, i una llarga llista d’ítems que fa que el debat del Brexit no ens sigui aliè aquí a les Illes.

No, de fet, a les Illes el Brexit ens presenta dues problemàtiques evidents a les quals, cal posar-hi remei. La primera és que, entre els ciutadans de Balears, el 2018 hi comptàvem amb 14.753 persones de nacionalitat britànica. I això vol dir milers de famílies sobre les quals planeja una gran incertesa. El Brexit enceta un debat que encara no hem estat d’afrontar: què atorga els drets en la nostra societat, la ciutadania o la residència? Fins ara, aquest debat s’ha deixat de banda al si de la UE per la via curta: crear una ciutadania europea que doni drets als nacionals d’Estats Membres que resideixin a altres Estats de la UE. El Brexit ens hauria de permetre encarar aquest debat de forma seriosa, donant resposta a aquestes 14.753 persones decidint, per fi, que allò que dóna drets (i obligacions) és el fet de residir a un lloc, i no el passaport.

La segona problemàtica que cal afrontar no és exclusiva del Brexit, però aquest la torna a posar de manifest. La imminent sortida del Regne Unit de la UE, previsiblement dramàtica, genera incertesa respecte de les necessitats de visat, la relació euro-lliura, el roaming, etc. I això, amb 3,7 milions de britànics visitant-nos anualment, genera dubtes sobre la principal indústria de les Illes Balears. Coses del monocultiu.

El Brexit ens demostra, un cop més, la falta total de resiliència de la nostra economia. I és que qualsevol situació externa té possibilitats d’impactar-nos de forma considerable. Pel bé del país hauríem d’encarar certament aquestes qüestions sense, però, deixar de banda el veritable repte: canviar el model econòmic de les Illes Balears.