Quatre anys després ens trobem a les portes que el sobiranisme social i ecologista torni a ser essencial a l’hora de revalidar majories progressistes que desenvolupin polítiques d’esquerres arrelades a la terra. Aquesta opció que en el 2015 representava Guanyem per al 2019 es presenta dins la coalició Ara Eivissa en la qual sumem al costat d’Esquerra d’Eivissa i EQUO.
El rerefons és el mateix, tenir unes sigles associades a l’esquerra no assegura que les polítiques que es porten a terme també ho siguin. És evident per a tots, a més, que l’època de les majories absolutes no tornarà i, com ja va succeir en el 2015, els pactes postelectorals -i els acords sobre els quals es basin aquests pactes- seran imprescindibles per a governar. No és el mateix, ni farà el mateix, un Partit Socialista que pacta amb Ciudadanos que un acord de govern amb nosaltres. Ni tan sols una entesa entre socialistes i Podemos asseguraria que municipis com a la ciutat d’Eivissa seguissin en el camí del progrés i el canvi que vam iniciar el 2015. I això és pel tarannà poc sensible a la nostra identitat com a poble i a la nostra llengua i cultura que demostra el partit morat a Eivissa, però també per la seva tendència a la sobreactuació populista i poc realista, fet que els conformen com un soci voluble i poc fiable, com s’ha vist al Consell de la major de les Pitiüses.
Aquestes raons fan d’Ara Eivissa l’actor imprescindible en les eleccions de maig del 2019, l’única opció que representa a l’esquerra sense complexos i sense matisos, arrelada a la terra i a la seva idiosincràsia i fidel als acords signats. Ens presentam amb propostes efectives que milloren la vida de la ciutadania i marquen la senda evolutiva cap a una illa més justa socialment, feminista i ecologista. Sense ‘pancartismes‘ ni populismes, perquè la política, i per tant els polítics, han de tenir uns ideals ferms sobre els quals fonamentar la seva acció en la recerca d’una millora social.
El compromís ideològic vacuna davant el populisme, que com bé diuen els que el practiquen ‘no és d’esquerres ni de dretes’, i que no és més que fer a cada moment el que exigeix l’opinió pública majoritària -o la que crida més fort-. Aquesta forma capriciosa d’actuar ni pot, ni ha de ser el motor de cap canvi a millor. A Ara Eivissa hem desenvolupat per a les municipals i autonòmiques de maig un programa atrevit però realista, ambiciós però amb molt seny. Sabem del nociu que és per a la política, i principalment per a la d’esquerres, la frustració i el desencís que es produeix en la ciutadania quan es promet la lluna i la realitat no permet baixar-la del cel. Volem ser la palanca que ajudi a moure el món, el punt de suport real que promogui la millora de la vida dels nostres veïns i de la terra que ens acull, però volem ser-ho trepitjant fermament aquesta terra per a no ensopegar i quedar-nos en el discurs buit.
Vuit-centes paraules no donen per a desenvolupar el programa, però si per a definir quin tipus de proposta volem i oferim. Un programa que està basat en la defensa i millora dels drets socials adquirits i en perill no només pel ‘trifachito’ sinó també pel liberalisme econòmic disfressat de socialisme, i en la defensa de la nostra terra, llengua i cultura, també amenaçat per tot això.
Però sí, sí que puc acabar desenvolupant dos dels punts més bàsics del programa per al municipi d’Eivissa que és on em presento. El gravíssim problema d’accés a un habitatge digne que pateixen gran part dels nostres veïns només té possibilitats de solució si s’apliquen diverses mesures paral·leles, entre les quals hi ha prioritàriament que l’Estat central habiliti als Ajuntaments per a regular els preus dels lloguers, incrementar l’acció inspectora sobre el lloguer turístic il·legal i al mateix temps obrir línies d’ajuts, subvencions i incentius fiscals tant a propietaris perquè posin els seus pisos en el mercat regulat com per als quals necessitin ajuda per a accedir a un d’aquests habitatges. La ciutat d’Eivissa no pot créixer més, més maó no facilita l’accés a un pis, només entrega més carn als taurons especuladors.
Un altre punt primordial per a nosaltres és seguir el camí ja iniciat de modernització i millora dels serveis socials municipals. Uns serveis que han d’ampliar les seves línies d’actuació, canviar el model assistencial per a convertir-se en un model preventiu. Per això mateix, és imprescindible convertir-los en serveis essencials per a assegurar que es cobreixin les ràtios de professionals imprescindibles perquè tota la ciutadania que així ho requereix trobi la resposta adequada per part del seu ajuntament.
Per al 26 de maig del 2019 Ara Eivissa és l’única opció que vol evitar que el camí iniciat en el 2015 a Vila no arribi a un carreró sense sortida ni continuació, la barrera necessària per impedir que tornin les polítiques liberals del ‘tot per a uns i res per a gairebé tots’.
