4.1      Unes eleccions insulars i locals amb suspens i alguns canvis a

Eivissa i Formentera

El passat mes de maig l’electorat pitiús va poder dipositar el seu vot en quatre urnes, a la qual cosa hauríem d’afegir les dues que ja havia pogut omplir el mes d’abril.

Després d’unes eleccions generals, al mes d’abril, que significaren una aclaparadora victòria del PSOE, el càrrec de senadora per les Illes Pitiüses (Patricia Abascal Jiménez) passava per primera vegada a una candidata presentada per aquest partit en solitari, trencant la rutina de senadors d’Aliança Popular i del Partit Popular o de les coalicions de partits progressistes. A més, el PSOE aconseguia 3 diputats al Congrés, una d’elles, Sofía Hernanz Costa, d’Eivissa, que repetiria escó.

El PP, per primera vegada quedava sense diputat eivissenc, en aconseguir només un lloc a la cambra baixa. Així, el partit dominador de la política eivissenca (que no formenterera) romandrà sense representació pròpia a les dues cambres estatals, per primera vegada. A més d’aquesta novetat, cal fer notar que el PSOE guanyà les eleccions estatals (tant a les urnes al Congrés com al Senat) a tots els municipis pitiüsos, exceptuant el terme de Sant Joan de Labritja.

Aquests resultats, amb una gran victòria i ascens per al PSOE, una davallada per a la coalició Unidas Podemos, uns resultats per sota de les expectatives per a Ciudadanos i la coalició MÉS-Ara Eivissa-Esquerra, la irrupció de Vox i uns dolents resultats per al PP i El Pi, havien de tenir alguna translació als resultats de les eleccions immediatament convocades. Tanmateix, les dinàmiques locals i el canvi de comportament de l’electorat pitiús reduirien aquestes influències.

Pel que fa a les eleccions al Consell d’Eivissa, el resultat ja aportà el primer canvi. El govern existent des de 2015 (4 consellers del PSOE més dos de Podemos-Guanyem Eivissa, amb un no electe per a aquesta opció) no es podrà reeditar i, per tant, impossibilitarà la reedició d’un govern progressista eivissenc, cosa que mai s’ha pogut donar en dos mandats consecutius. Les eleccions al govern insular les guanyà el PP, amb un renovat cap de cartell, Vicent Marí Torres, batle de Santa Eulària des Riu des de 2007, de molta popularitat local i insular, amb 6 consellers (17.831 vots, un 39,43%). El fet que el PSOE consolidàs els seus 4 escons (12.906 vots; 28,54%; millors lleument que els de 2015) no fou suficient per revalidar govern. Unidas Podemos (la coalició de Podemos i Esquerra Unida de les Illes Balears), aconseguia 2 consellers (5.430 vots; 12%), lluny dels 3 assolits el 2015, en presentar-se amb Guanyem Eivissa. Els membres d’aquesta opció es presentaren en part amb Ara Eivissa (que quedaria fora de la institució, amb 1.373 vots; 3%). L’entrada al Consell d’Eivissa de Ciudadanos amb un escó (3.120 vots; 6,9%) fa possible dos escenaris.

El més previsible, a finals de juny (el Consell es constituirà el 5 de juliol, quan aquest article ja s’haurà publicat), és un govern de coalició de PP i Ciudadanos. La segona opció passaria per un acord entre PSOE i el partit taronja, però que necessitaria del vot afirmatiu d’una Unidas Podemos que s’hauria de quedar a l’oposició. En una altra ocasió es podrà analitzar el nou govern insular i el seu programa d’actuació. A més d’Ara Eivissa, romandran 4 anys fora del Consell d’Eivissa la resta de candidatures presentades: Vox-Actua Baleares, Proposta per Eivissa i el Moviment Ciutadà EPIC. Com a darrera anàlisi, dues opcions quedaren molt a prop de ser al Consell, el 2015. El 2019, cap. D’aquelles dues candidatures, Gent per Eivissa, no ha tengut vida pública des de 2015 ni els seus membres han donat suport públic a cap candidatura presentada el 2019, quan tot semblava indicar que ho podrien fer per Ara Eivissa, cosa que no va passar. L’altra opció que es quedà a les portes, fou El Pi, ara presentat en una coalició, Proposta per les Illes, que quedà lluny del llindar del 5% dels vots emesos.

En el cas del Consell de Formentera, el canvi electoral no fou tan evident, però sí existent. Gent per Formentera no ha pogut revalidar el seu govern monocolor de majoria absoluta, en passar de 9 consellers a 6 (1.398 vots; un 35,5%) i ha acabat pactant un govern de coalició amb un PSOE que duplica resultat respecte 2015, amb 5 consellers (1.057 vots; un 26,84%). Alejandra Ferrer, successora a Gent per Formentera del cap de llista i president insular des de 2007, Jaume Ferrer, serà presidenta els primers 28 mesos del mandat. La succeirà Ana Juan, del PSOE, durant els restants 20 mesos. Se succeiran en la vicepresidència insular. El partit insularista assumeix, a més, 6 carteres, i l’estatal, 5. Cal recordar que Formentera és un cas únic electoral i institucional. Les eleccions són locals. Els 17 regidors constitueixen l’Ajuntament de Formentera que, immediatament, es constitueix en Consell de Formentera, integrat per 17 consellers. En l’oposició romandrà la coalició entre PP i Compromís amb Formentera, Sa Unió, amb 6 consellers (1.330 vots; 33,77%), la mateixa representació que el 2015.

Sense canvi, sí que hi ha hagut una novetat en les eleccions al Parlament de les Illes Balears pel que fa a l’escó de Formentera. Si el 2015, Sílvia Tur Ribas era escollida per la coalició entre Gent per Formentera i el PSOE, el 2019 es presentava també amb el suport d’Esquerra Unida de Formentera. Uns resultats gairebé calcats als de fa 4 anys (2.032 vots, un 54,7%) ha fet que la coalició guanyàs, però no que la cap de llista, de Gent per Formentera, ostenti la representació formenterera al parlament balear. Tur Ribas en serà la diputada els dos primers anys de la legislatura; Antonio Sanz, del PSOE; el següent any i mig; tancarà els darrers sis mesos, Vanessa Díaz, d’Esquerra Unida. El que no canviarà, amb tota probabilitat, serà el suport del diputat de Formentera a un renovat govern progressista a les Illes Balears i a la presidència d’aquest, per part de Francina Armengol (PSOE).

A Eivissa, sí que hi ha hagut canvis en la representació al Parlament de les Illes Balears. El PP reedità victòria i resultat, amb 5 dels 12 diputats (14.813 vots; un 32,5%), i presentà un nou cap de llista, Antoni Costa Costa. El PSOE augmenta un diputat, passant a 5 (13.672; 30%), en una llista novament encapçalada per Pilar Costa. El gran canvi va venir per la mà d’Unidas Podemos. Si Podemos, en solitari, havia assolit 3 escons fa 4 anys, ara s’ha quedat amb un de sol (5.289 vots; 11,6%), tot i presentar-se amb Esquerra Unida. Malgrat això, la seva cap de llista, Gloria Santiago, acaba de ser nomenada vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament de les Illes Balears. L’altra novetat ha set l’assoliment per primera vegada d’un escó eivissenc per a Ciudadanos (3.993 vots; 8,78%). Maxo Benalal serà diputat i secretari segon de l’òrgan de direcció parlamentari. Pel que fa a la resta de diputats eivissencs, destacar que Vicent Marí Torres, el cap de llista del PP al Consell d’Eivissa i el seu més que probable president, serà un d’ells. El PP eivissenc superà la inicial oposició de Biel Company i del PP de les Illes Balears a que cap candidat repetís en dues llistes en les mateixes eleccions de maig. El PP d’Eivissa acabà superant el vetus mallorquí i imposà la seva decisió, argument que el probable president del Consell d’Eivissa havia de ser alhora present al Parlament de les Illes Balears per a poder tenir, així, més influència sobre el Govern de les Illes Balears i els temes que s’hi tractin i afectin la Pitiüsa major. Fora de representació han quedat les candidatures de Vox-Actua Balears (molt a prop del llindar mínim, amb un 4,96% dels vots; 2.257), Proposta pe Eivissa (1.929 vots; 4,24%), Ara Eivissa (1.284; 2,82%), Moviment Ciutadà Epic (1.006; 2,21%) i el PACMA (781; 1,72%).

Anem a les eleccions locals, on s’hi va ocasionar un episodi de suspens que durà unes 72 hores. Els resultats electorals publicats pel Ministeri de l’Interior, la nit del 26 de maig donava una capgirada en l’Ajuntament d’Eivissa, amb el PP com a guanyador de l’escrutini i amb una entrada decisiva de Proposta per les Illes, amb dos regidors, que podia donar el govern a un acord amb els conservadors tradicionals eivissencs i els nous conservadors de Ciudadanos, o un acord amb PSOE, Unidas Podemos i Ara Eivissa. L’estranyesa dels resultats en algunes meses, no només a Eivissa, sInó també a l’àmbit estatal en moltes localitats, va fer que el PSOE presentàs una reclamació. El recompte final, amb una expectació inusitada des de l’escàndol de Formentera, el 1999 (amb vots d’argentins descendents de balears votant per a una coalició de la que feia part el PP), va donar com a resultat una possible majoria progressista, que s’acabà de fer efectiva el 15 de juny. Rafael Ruiz, batle des de 2015, reeditava el seu càrrec gràcies als seus 9 regidors (5.039 vots; 32,3% dels vots emesos), formant govern amb els dos regidors d’Unidas Podemos (1.591 vots; 10,22%). A l’oposició romanen el PP, amb 8 regidors (4.513 vots; 29%), que presentà el seu president insular, José Vicente Marí Bosó, i Ciudadanos, amb dos regidors (1.463; 9,4%). Dues formacions que eren al consistori el 2015 quedarien fora d’ell: Ara Eivissa, amb Joan Ribas al capdavant (576 vots; 3,70%) i el Moviment Ciutadà Epic (731; 4,7%).

Sant Josep de sa Talaia és l’altra batlia que el PSOE pot mantenir. Josep Marí Ribas Agustinet és batle gràcies a un acord entre els seus 8 regidors (2.931 vots; 32,83%) i els 3 d’Unidas Podemos (1.062 vots; 11,68%). Romanen a l’oposició diverses opcions. El regidor d’Ara Eivissa, Josep Antoni Prats Serra (481 vots; 5,4%), sembla que pot tenir un paper no bel·ligerant amb l’equip de govern i arribar a acords en diversos temes, però conservant la seua autonomia. Per altra banda, hi haurà el PP, amb 5 regidors (2.002 vots; 22,42%),

Ciudadanos, amb 2 edils (708 vots; 7,93%), un de Proposta per les Illes (475 vots; 5,32%) i l’única regidora de Vox-Actua Baleares (480 vots; 5,6%) a Eivissa i Formentera.

L’únic canvi de mans municipal a Eivissa s’ha donat a Sant Antoni de Portmany, on el cap de llista del PP; Marcos Serra Colomar, recupera la batlia perduda per al seu partit el 2015, gràcies a un acord de govern tripartit. Els 9 regidors del PP (3.046 vots; 36%) se sumen a l’únic regidor de Proposta (458 vots; 5,41%) i a l’obtengut per Ciudadanos (436 vots; 5,15%). L’acord d’aquest pacte s’ha allargat un temps encara que tot semblava indicar que acabaria donant per un motiu preelectoral obvi, tal volta. La llista del PSOE incloïa en el número 2 una regidora que havia fet part d’El Pi (partit principal de la coalició Proposta per les Illes) fins al mes de febrer, moment en el qual es va rompre el pacte municipal de govern que hi havia entre PSOE, Reinicia Sant Antoni i El Pi. Aquest partit demanà constantment el cessament de Cristina Ribas, que seguia en el govern municipal com a regidora d’Urbanisme. Joan Torres, cap de llista de Proposta per les Illes sempre deixà clar que la seva inclusió en la la llista socialista dificultava enormement qualsevol acord amb aquells. Així, Simón Planells Struse debutarà en la política municipal eivissenca liderant un PSOE que havia absorbit els regidors actius de Reinicia Sant Antoni (coalició progressista local no reeditada), amb 8 regidors (2.85 vots; 33,7%). L’acompanya a l’oposició dos regidors d’Unidas Podemos (870 vots; 10,3%).

Santa Eulària des Riu i Sant Joan de Labritja renoven les batlies populars, totes elles en mans conservadores des de les primeres eleccions locals, el 1979.Amb una nova cap de llista, el PP amplia la seva hegemonia a Santa Eulària des Riu. Carmen Ferrer Torres, és la primera batlessa eularienca, amb una majoria absoluta de 13 regidors (5.916 vots; un 51,11% dels vots emesos). Lluny, a l’oposició, seran el PSOE, amb 6 edils (2.680 vots; 23,15%) i els dos d’Unidas Podemos (1.248 vots; 10,78%).

A Sant Joan de Labritja, Antoni Marí Marí Carraca, també eixampla la seua majoria absoluta, amb 10 regidors (1.405 vots; 65,26%). Romandran a l’oposició el PSOE, amb dos edils (346 vots; 16,07%) i un per Unidas Podemos (247 vots; 11,47%).

Així les coses, hi haurà una situació nova a l’illa d’Eivissa, en ser la primera vegada que el govern progressista balear no ve acompanyat del mateix color al Consell d’Eivissa. A la vegada, el Consell d’Alcaldes, òrgan consultiu eivissenc, tendrà dos batles del PSOE i 3 del PP, tornant a la situació de 2007. La manca de coincidència entre el Consell d’Eivissa i l’Ajuntament d’Eivissa es renova per primera vegada des del mandat 2003-2007. Serà interessant com es relacionen totes aquestes institucions en els propers quatre anys.

Seran decisives en la política eivissenca les formacions habituals (PP i PSOE), Unidas Podemos (a la ciutat d’Eivissa i a escala balear), Ciudadanos (a l’àmbit balear, al Consell d’Eivissa i a Sant Antoni de Portmany) i Proposta per les Illes (a Sant Antoni, també). Deixa de ser decisiu l’entorn de Guanyem Eivissa que no es trobava dins Esquerra Unida, el que ha constituït les candidatures d’Ara Eivissa a les eleccions generals i a les locals i insulars de 2019.

En el cas de Formentera, el panorama canvia en ser decisiu, a més de Gent per Formentera, un PSOE que li ha guanyat espai.