4.1 Primera passa cap

al Règim Especial -REIB

El Consell de Ministres «in extremis» ha aprovat el Règim Especial per a les Illes Balears que per si mateixa és una molt bona notícia. No debades era una reivindicació llargament reclamada per la ciutadania, a part d’un incompliment flagrant de l’Estatut d’Autonomia i de la mateixa Constitució.

Lamentablement i perquè l’alegria no sigui completa, resten ombres de dubte fins que puguem celebrar l’aprovació definitiva del REIB. El Consell de Ministres ha aprovat un Decret-llei que requerirà la confirmació de la Diputació permanent del Congrés de Diputats, dissolt per convocatòria de noves eleccions. Serà el moment de comprovar si tots els partits que formen part d’aquest organisme i que s’omplen la boca de defensors dels drets de les Illes, voten a favor.

Però encara hi ha una altra ombra molt més inquietant. Les mesures fiscals del REIB s’hauran d’aprovar per llei i això pressuposa que hauran d’esperar el pròxim Parlament elegit després del 28 d’abril. En conseqüència dependrà de la composició d’aquest que la llei vagi endavant o no i per tant, fins que el futur Parlament doni el vistiplau a les mesures fiscals no sabrem si tenim un REIB o tan sols mig.

De la part aprovada, sempre a expenses de la definitiva aprovació per la Diputació permanent del Congrés, es poden destacar un seguit d’elements molt positius: tira endavant l’eix del transport que garantirà el suport, tant al transport de persones, amb un 75%, com el de mercaderies amb un 65% de descomptes. S’aprova també el Fons d’Insularitat amb el compromís que en el capítol de les inversions les Illes Balears se situïn a la mitjana estatal. Aquestes inversions no es limitarien a les competències de l’Estat sinó també a les de la Comunitat Autònoma. Caldrà estar vigilant perquè aquest Fons tingui com a objectiu fonamental compensar els costos de la insularitat i no tan sols la manca d’inversions estatals per a les Illes.

Així mateix incorpora un nou eix, en els tres que estaven a la proposta presentada pel Govern de les Illes Balears. Un eix destinat a donar suport a les mesures necessàries per implementar un ambiciós Pla de Transició energètica a més de garantir un segon cable entre la península i les Illes, i entre Mallorca i Menorca.

Segons la meva modesta opinió un element essencial d’aquest REIB és la constitució d’una Comissió Mixta entre l’Estat i les Illes Balears que s’haurà de reunir, al manco, dues vegades a l’any, i que si hi ha voluntat política, es pot convertir en un instrument de negociació bilateral. En conseqüència ja està bé que després de vint anys de lluitar per un Règim Especial hàgem començat a veure la llum al final del túnel. Hauríem de destacar que dins aquesta legislatura el Govern autonòmic va posar sobre la taula la consecució d’un REIB com a una prioritat màxima. I ho va consensuar amb els partits polítics i amb la societat civil, que cal recordar que durant aquests anys aquesta ha aixecat la seva veu i s’ha mobilitzat per aquest objectiu com mai abans.

Tampoc podem oblidar com els quatre Consells i més de quaranta Ajuntaments han donat suport al Manifest de la campanya Per un bon finançament. A aquesta unitat política i ciutadana devem l’èxit d’aquesta primera passa i a la vegada ens dóna llum per entendre que si volem seguir avançant, necessitarem mantenir aquest projecte unitari.

Per això crec que seria necessari que després de les eleccions del 28 d’abril, se signés un Pacte de País, entre les institucions, els partits i la societat civil per donar absoluta prioritat a la consecució d’un bon finançament en mesures com: Seguir exigint un bon final pel REIB

Un model de finançament just basat en el principi d’ordinalitat i amb increment de la capacitat recaptatòria per part de la Comunitat autònoma.

Increment progressiu de les inversions estatals.

El pagament de les inversions estatutàries encara pendents.

La corresponsabilitat de l’Estat amb el deute autonòmic.

La cogestió aeroportuària.

La derogació de la llei Montoro.

Comparteix l'article