El lloguer turístic és un vessant més de l’economia, i molt més avui, on les noves tecnologies han revolucionat completament la tradicional comercialització turística controlada fins ara pels grans TTOO, cosa que ha suposat un nou mercat d’allotjament no regulat i al marge del control de l’administració turística.
La gran revolució d’aquesta economia és oferir el que es té, sigui de manera legal, alegal o il·legal. El problema de fons, és que INTERNET ha ampliat el negoci turístic a tots els nivells, aquests portals no es consideren responsables d’infraccions a tercers i això fa que el pols judicial, com veiem a molts de llocs, està servit i hauria de guanyar l’equilibri i la legalitat, també a Balears.
Aquests portals de consum col·laboratiu entre particulars que any rere any estan creixent, generen una nova realitat, ja que consideren que els propietaris són simples amfitrions que desitgen allotjar dins les seves propietats a turistes a canvi d’un preu.
Això ha provocat que les principals destinacions i ciutats del món hagin de repensar les seves normatives turístiques. El pis o la casa per passar uns dies o unes vacances és un producte que té cada dia més demanda i que molts de clients ja no es plantegen altres fórmules. Només una regulació clara, ens pot permetre saber del que parlem i evitar que aquest volum fora de control augmenti i això és el que preteníem des del primer moment amb els canvis normatius que hem fet.
A més, si aspiram a un turisme de qualitat i durador, és imprescindible que tota l’oferta del mercat formi part de registres oficials, estigui regulada i s’atengui a les normatives.
Convé recordar que després de les previsions catastrofistes d’alguns sectors que deien que la nostra Llei seria impugnada per inconstitucional i no sé quantes coses més i els intents de fer-ho per part de la CNMC (que té una visió ultraliberal i que voldria una permissivitat total, ja que per ells la solució òptima pel lloguer turístic seria que no hi hagués cap regulació), el Defensor del Poble o el mateix Estat, no s’han complit aquelles previsions.
A pesar de les crítiques i mals entesos, férem una normativa que regulàs una realitat existent però a la vegada amb tota la seguretat jurídica possible. Teníem les experiències d’altres Comunitats que varen veure com eren impugnades les seves normatives sobre aquest fet o les que s’estan plantejant canvis després d’haver vist els resultats obtinguts.
La nostra Llei pretén regular una activitat que s’ha anat produint al marge de les Lleis que hi havia, per això incorpora un seguit de mesures tendents a evitar l’oferta il·legal, mesures i eines que no existien i que estan donant resultats. Per fer-ne un petit resum direm que:
Hem ampliat molt l’article sobre activitat clandestina, oferta il·legal, intrusisme i competència deslleial. Així diem que la publicitat per qualsevol mitjà de difusió o la realització efectiva d’una activitat turística sense haver presentat la declaració responsable (DRIAT), té la consideració d’oferta il·legal i implica la incoació de l’expedient sancionador corresponent.
Amb la Llei del PP, damunt el paper prohibia el lloguer a plurifamiliars i quedava bé davant certs sectors econòmics, però no hi havia cap voluntat per perseguir aquesta oferta. Aquesta situació no era sostenible, ja que la normativa excloïa una realitat que s’havia d’afrontar.
Pel que fa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges, es considera oferta il·legal tota la publicitat que no hagi presentat la DRIAT i és responsable d’aquesta oferta il·legal tant la persona titular del mitjà a través del qual es duu a terme la publicitat, en suport de paper, pàgina web o qualsevol altre, com la persona responsable d’inserir-hi la publicitat. Per això, tota la publicitat d’aquests habitatges ha d’incorporar el número d’inscripció turística de l’habitatge.
Un dels problemes que teníem amb la Llei anterior, era que quan prohibia el lloguer dins plurifamiliars, pel que fa a la comercialització d’aquestes estades, no deixava clar quins eren els canals que es consideraven de comercialització turística. Per això, ara hem aclarit aquest tema a la nova llei i l’hem definit clarament dient que s’entén per canal d’oferta turística tot sistema mitjançant el qual les persones físiques o jurídiques, directament o a través de tercers, comercialitzen, publiciten o faciliten, mitjançant enllaç o allotjament de continguts, la reserva d’estades turístiques a habitatges, bé sigui per terminis de dies o setmanes, bé sigui amb prestació dels serveis prevists a la Llei.
Un dels temes més contestats de la nova Llei és el dels requisits per la comercialització, requisits d’una gran complexitat. Dins aquests cal remarcar el concepte que la Llei dóna al lloguer turístic, dient que: són empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d’un habitatge residencial, per períodes de curta durada, en condicions d’ús immediat i amb finalitat lucrativa, comercialització que es pot alternar amb l’ús pròpiament d’habitatge que el caracteritza.
Per tant, hem de tenir clar que per llei aquestes comercialitzacions són empreses, amb tot el que això suposa. Una comercialització d’un habitatge amb finalitat lucrativa és una activitat empresarial i seran les seves normatives específiques les que determinin les obligacions i les tributacions exigibles. Així, la persona comercialitzadora ha de complir tots els requeriments normatius que exigeixi l’activitat, entre altres: els de la legislació laboral si té personal contractat i els requeriments de caràcter tributari continguts en la normativa especifica.
A part del concepte, convé tenir clar, que per poder realitzar la comercialització d’estades turístiques cal reunir tots els requisits que marca la Llei. Aquesta regulació precisament vol regular la comercialització de manera que ho puguin fer només aquells que compleixin la llei. Es pretén així, encaixar la comercialització amb el respecte i protecció de la resta d’interessos, així com eliminar l’oferta il·legal i les Administracions que detectin incompliments tenen més eines legals per prendre les mesures adients.
Així i tot, cal tenir molt present que estam davant un sistema molt garantista i que vivim a un estat de dret en el qual ens cal provar aquestes il·legalitats per poder sancionar.
Un expedient sancionador necessita abans una acta d’inspecció confirmant la il·legalitat i aquest expedient una vegada iniciat, per arribar a la sanció ferma, poden passar de sis a set mesos essent optimistes. Inspecció realitza milers de comprovacions però només una part acaba amb acta d’infracció que s’envia a sancions i són ells com instructors que obriran expedient sancionador.
Durant la nostra legislatura hem comprovat milers d’habitatges i hem aixecat centenars d’actes. D’aquestes unes 400 han acabat amb sanció a particulars per lloguer il·legal. Dir també, que d’ençà de la nostra Llei s’han inspeccionat centenars d’habitatges i s’han aixecat unes 200 actes per lloguer turístic il·legal a particulars que van arribant a sancions. D’aquestes tenim uns 45 expedients sancionadors oberts ja amb una sanció de 20.000 € com marca la nova Llei i així acabaran la majoria d’actes aixecades.
El problema és que no podíem passar actes recents o aixecades amb la nova Llei sense abans haver resolt les anteriors. I d’aquestes anteriors quan s’aprova la Llei en teníem centenars a resoldre que és el que hem fet. Ara pràcticament totes les actes aixecades ja van amb la nova Llei que recordem va augmentar les sancions, passant la mínima a 20.000 € per lloguer turístic il·legal a particulars.
Cal remarcar que a part del lloguer turístic il·legal de particulars hem actuat i actuam en contra d’immobiliàries, centrals de reserves… arribant a sancions a més de 30 d’aquestes després de centenars d’inspeccions.
Sancions que amb la nova Llei ens han permès, també, anar en contra de les grans plataformes arribant a una primera sanció per falta molt greu, a tres d’elles de 300.000 . i ara, per ser reincidents amb la il·legalitat podrem arribar als 400.000 de sanció que ens permet la Llei.
Dos apunts importants d’aquests fets:
Altres grans plataformes i immobiliàries sí que estan complint la Llei i han llevat de la seva publicitat tota l’oferta sense registre de Turisme, també molts de particulars ho han fet. Els darrers estudis que coneixem afirmen que just a Palma, després de l’aprovació de la Llei, s’han retirat del mercat un 35% de l’oferta de lloguer turístic que es comercialitzava, entenc que il·legalment, ja que si ho fan amb el número de registre i amb l’autorització de Turisme és una oferta d’allotjament més.
De les tres grans plataformes sancionades, una ha pagat,(molts dubtaren que això fos possible), una altra va interposar un recurs contenciós administratiu per mesures cautelars, que ha perdut i haurà de pagar i l’altra és a Hisenda per cobrar.
Per acabar, dir que d’ençà de la nova Llei hem cancel·lat la DRIAT de 765 habitatges amb 4.888 places i seguim un bon ritme d’inspeccions per comprovar aquestes, i el que és més important aquestes places no tornen a borsa ni al mercat, desapareixen, el nostre decreixement funciona a pesar de tot.
