Passats els dos primers anys de legislatura, els ciutadans i ciutadanes d’aquest país ja perceben clarament que la seva vida està millorant i que, malgrat que la recuperació econòmica no és total i encara hem de superar moltes dificultats, les institucions públiques estan fent feina en la direcció correcta per redreçar les polítiques que incideixen en un desenvolupament sostenible i que ens permeten avançar cap a un model diversificat, equilibrat i de futur.
Els objectius que tenim són clars: que el turisme continuï generant riquesa, però que sigui una prosperitat compartida, que arribi a tothom; que s’aconsegueixi amb un menor impacte en els recursos, en el territori i en la societat i que es desenvolupin sectors econòmics alternatius que generin prosperitat i redueixin la dependència global del turisme. En definitiva, assolir l’equilibri a través d’una major redistribució de la riquesa, d’una major sostenibilitat ambiental i social, i d’una major diversificació econòmica.
Per tant, en primer lloc, l’acció política d’aquest Govern ha anat adreçada a aconseguir un turisme equilibrat, respectuós amb l’entorn i socialment sostenible. Hem d’aconseguir revertir els efectes de dècades de pressió turística sobre el territori, els recursos i la qualitat de vida de la gent d’aquesta terra.
En aquest àmbit, la primera gran mesura redistributiva de justícia social i ecològica ha estat l’aprovació i entrada en vigor de l’Impost del Turisme Sostenible, que respon a l’exigència de la ciutadania que els beneficis generats per l’activitat turística serveixin per compensar la petjada ecològica del turisme i per millorar la qualitat de vida dels residents. Els 94 milions que està previst recaptar en els dos primers anys de vigència del tribut ja s’estan invertint en projectes que milloren i protegeixen el medi ambient, preserven el nostre patrimoni històric i cultural, impulsen la innovació i la formació i contribueixen a diversificar l’economia. I l’any 2018 doblarem la tarifa en estiu, per comptar amb més recursos per transformar el model. Aquesta vegada, aquesta eina imprescindible té un suport social incontestable, i no tindrà marxa enrere.
Més recentment, hem aprovat la primera normativa que permet posar ordre en el lloguer turístic. És a dir: controlar, de forma àgil i contundent, l’activitat de lloguer turístic il·legal, incrementant la quantia de les multes (fins als 400.000 euros en el cas de les webs que anunciïn oferta il·legal, una suma d’intenció dissuasiva que no està contemplada en cap altra regulació turística de l’Estat) i millorant la capacitat sancionadora dels inspectors turístics (cos que estam reforçant, juntament amb el de funcionaris encarregats de tramitar els expedients sancionadors).
També hem impulsat per primera vegada plans d’inspecció turística que aquest mateix estiu han despullat l’activitat il·legal d’hotels que, en un 72% dels casos inspeccionats, oferien més llits que els que tenen autoritzats. Així com les inspeccions conjuntes amb Palma i Calvià contra el turisme incívic.
Així mateix, aquest estiu ha entrat en vigor una moratòria de places turístiques de lloguer que impedirà la incorporació de nous habitatges per ser oferits als nostres visitants, fins que els consells insulars i l’Ajuntament de Palma n’estableixin les zones aptes.
També hem fixat un límit de places turístiques, posant fi a les excepcions que permetien seguir augmentant l’oferta d’allotjament hoteler. D’aquesta manera, i per primera vegada en la història de les Illes Balears, podem assegurar que en aquest país no hi haurà més places turístiques de les que hi ha ara, ja que per donar d’alta una nova plaça se n’haurà de donar de baixa una altra prèviament.
En segon lloc, el Govern vol avançar cap a una prosperitat compartida en una economia diversificada. En aquest sentit, l’aposta per una transició cap a un nou model econòmic és una prioritat transversal de tot el Govern. D’una banda, tot i que aquesta aposta va molt més enllà del turisme, una via que estam transitant és l’aprofitament del vigor econòmic i de la capacitat innovadora d’aquest sector, que ha convertit en referents mundials a moltes de les empreses turístiques del país. Des de les institucions utilitzam la seva experiència i dinamisme per accelerar el desenvolupament d’un sector tecnològic lligat a la recerca i la innovació. També aprofitam les sinergies entre l’activitat turística i sectors com el cultural, l’agroalimentari i el comercial, amb l’objectiu d’impulsar i reforçar la producció local.
Precisament perquè el turisme ha de ser una eina de prosperitat compartida, la nostra prioritat és aconseguir que la riquesa turística arribi també als treballadors i treballadores. Per a això hem treballat amb patronals i sindicats per afavorir un acord que ha permès un nou conveni col·lectiu que preveu una pujada de sous del 17% en quatre anys. Un increment històric, necessari per repartir adequadament els beneficis també històrics que està generant el sector turístic.
Per avançar cap a un model diversificat, la innovació i la recerca són cabdals. Per això els dos primers anys de legislatura hem incrementat un 36% el pressupost adreçat a aquest àmbit, aconseguint una inversió de 24,6 milions d’euros. Hem diversificat les àrees d’inversió estratègica, abans orientades només al turisme: la de ciència i tecnologia marina, la dedicada a les ciències biomèdiques i de la salut, la relacionada amb el medi ambient, la bio-economia i l’economia circular, i les indústries culturals i creatives i tot el sector lligat a la generació de continguts basats en el coneixement.
En l’àmbit econòmic, també cal destacar el pla d’indústria amb ajudes per modernització i per internacionalització dirigides a les nostres empreses; juntament amb les convocatòries d’ajudes incloses en el Pla d’Innovació i Tecnologia.
En tercer lloc, el nostre model de desenvolupament sostenible inclou un model energètic basat en energies netes i una gestió del territori basada en la recuperació i la protecció d’espais rurals i naturals, que han de preservar els seus valors propis.
En aquest àmbit el compromís del Govern és evident, i es plasma en una àmplia bateria de mesures legislatives i de gestió que ja estan tenint efectes pràctics. Hem modificat les lleis Delgado i Company per eliminar els despropòsits urbanístics del Govern anterior (com ara els macro-projectes turístics en sòl rústic), hem rebutjat els projectes per a la construcció de nous ports a les illes, alhora que denegam les ampliacions dels ja existents… I la nova llei d’urbanisme, que ara es troba en tràmit parlamentari, acaba amb l’amnistia general del PP a construccions il·legals en sòl rústic: ni un sol habitatge gestat il·legalment serà autoritzada. Es fixen per a això multes de fins al 300% del valor de l’obra il·legalment realitzada en sòl rústic. El nou marc de desenvolupament urbanístic estableix les eines precises perquè la construcció es canalitzi reutilitzant sòl urbà, evitant l’ocupació de nou sòl. Per a això s’han generat mesures que propicien la rehabilitació i la sortida al mercat de sòl urbà no utilitzat.
Pel que fa a les mesures de protecció del medi ambient, cal destacar la regulació per protegir els fons marins i espècies tan amenaçades com la posidònia, hi preparam un decret específic. També s’ha reforçat la inspecció per perseguir les infraccions. I el pacte d’esquerres ha declarat el Parc Natural d’Es Trenc i ha creat i ampliat reserves marines, com la de Dragonera. Les declaracions van acompanyades de mesures efectives, com la recuperació de 40 agents de l’IBANAT acomiadats durant la legislatura del PP.
En matèria energètica, les Illes Balears aspiram a ser una referència en l’impuls d’energies verdes i lluita contra el canvi climàtic. L’objectiu és ambiciós: passar de la cua europea en fonts d’energia no contaminants a la qual ens va conduir l’immobilisme del PP, a liderar la transició energètica. Per a això comptarem amb una nova Llei de Canvi Climàtic que fixa un horitzó similar al que somien països com Dinamarca, Àustria o França: aconseguir que en 2047 tots els vehicles que circulin per les illes siguin elèctrics, i donar les facilitats perquè a partir del 2027 a les illes només es comercialitzin vehicles no contaminants. I hem començat a caminar cap a aquest horitzó amb passes concretes: hem iniciat el tancament progressiu de la central tèrmica d’Es Murterar, al mateix temps que hem impulsat projectes de fonts energètiques renovables.
En la línia de la sostenibilitat territorial i energètica, també s’ha de destacar l’aposta ferma i clara pel transport públic: electrificam el tren i lideram la renovació de la flota de transport per reduir-ne l’impacte ambiental. En espais naturals i cales s’han habilitat opcions de transport públic per reduir la pressió dels cotxes privats. També treballam braç a braç amb les empreses dedicades al lloguer de vehicles, amb l’objectiu de reduir l’impacte del tràfic rodat en l’entorn i, alhora, avançar cap a un parc de vehicles més proporcionat i no contaminant.
Finalment, hem de dir que la batalla de les Illes Balears per avançar cap a unes illes més sostenibles també es lliura davant les institucions espanyoles i europees. Les mesures que posem en marxa aquí seran només completament efectives quan des de Madrid i des de Brussel·les facin les passes pertinents en el mateix sentit. Des del Règim Especial de les Illes Balears que retorni a les nostres empreses i indústries la competitivitat perduda com a efecte de la insularitat i elevi la qualitat de vida dels ciutadans, fins a la cogestió aeroportuària que permeti posar els nostres aeroports al servei del benestar col·lectiu, i no al servei dels comptes d’una societat centralitzada des de Madrid, passant per normativa estatal i comunitària que impedeixi les prospeccions petrolieres en el Mediterrani, entre d’altres.
En aquests dos anys i escaig hem demostrat el nostre compromís inequívoc amb la necessitat de perseverar i d’accelerar cap a un model més equilibrat, més diversificat, menys depenent del turisme i més sostenible. El que resta de legislatura, i confiam que la pròxima legislatura també, continuarem aplicant polítiques per avançar en la transició cap a una societat i cap a un model econòmic del qual els ciutadans d’aquesta terra estiguin plenament orgullosos.
