4.1 H2030

Un estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats

de les Illes Balears a l’Horitzó 2030

El CES de les Illes Balears presentà aquest estudi el passat 27 de mars al local de Can Campaner. El contingut del mateix el trobareu a file:///C:/Users/u138905/AppData/Local/Temp/CES-UIB%20Estudi%20H2030.pdf i el resum de les propostes dels autors a la separata file:///C:/Users/u138905/AppData/Local/Temp/CES-UIB%20H2030%20SEPARATA.pdf

Aquest estudi aporta informació sobre com podran ser les Illes Balears l’any 2030, si es mantenen els paranys actuals de funcionament econòmic i les perspectives de creixement demogràfic. Es basa en nou capítols: Escenaris demogràfics i de consum, escenaris econòmics i de mercat de treball, economia del coneixement, la política industrial, el canvi climàtic, forces de transformació digital, educació i formació, capacitat de càrrega, infraestructures i mobilitat, benestar social. Els 56 científics que l’han elaborat, a més dels 8 experts externs del Consell Assessor, ens proposen les mesures que a parer seu són rellevants i sobre les que les autoritats futures haurien de poder intervenir.

Les propostes d’aquest estudi es debatran en quatre Fòrums insulars i les aportacions d’aquests fòrums i les contingudes a l’estudi, seran la base sobre les que treballaran els serveis tècnics del CES, per fer les propostes que, en forma de dictamen hauran de ser debatudes i formalment aprovades en els òrgans regulars del Consell Econòmic i Social.

L’encert de l’estudi és el d’oferir al conjunt de la societat de les Illes, una font d’informació prou documentada i que possibilita la realització de debats sobre el nostre futur amb dades concretes. També hi ha l’esforç holístic, de conjugar dades econòmiques, socials i mediambientals des d’una visió de conjunt i amb la voluntat d’interrelacionar les diferents variables. L’estudi no és una planificació estratègica del que caldria fer a les nostres Illes per anar del model actual de creixement cap a un altre realment sostenible.

No entra en les necessitats de finançament de què suposarien aquestes mesures ni en la jerarquització de les prioritats. Aquesta serà una tasca del pròxim govern autonòmic, de les diferents Administracions públiques i de la voluntat dels diferents agents econòmics i socials de les nostres Illes. El que sí que possibilita, és el de poder fer una identificació quantificada dels nostres problemes més importants, senyalar els reptes i les oportunitats d’intervenció que tenim, suggerir algunes prioritats d’actuacions, posar la llum sobre els principals problemes d’infraestructures que haurem d’abordar en els pròxims anys, entre molts d’altres temes.

Massa vegades feim Plans sectorials estratègics sense tenir un referent global sobre el model de desenvolupament cap a on volem anar. Massa vegades el debat sobre la sostenibilitat, el decreixement, el funcionament de l’economia global, el paper estratègic del turisme, queda reduït al debat teòric-ideològic, sense produir espais de síntesi operatius. Massa vegades parlam de canviar el nostre model de creixement des de visions unilaterals, sense ponderar els efectes que podria tenir en el dia a dia de la majoria de la població. Aquest estudi és una oportunitat per ordenar el debat que sobre el nostre futur ens cal fer com a societats democràtiques. Perquè el futur no està escrit.

I aquesta és la principal consideració amb què cal abordar un estudi de prospectiva. Si no feim res el futur que ens espera segurament serà el que preveu l’estudi. Ara cal construir el discurs col·lectiu sobre cap a on volem o ens agradaria anar com a societat. Cada associació, partit polític, sindicat, té la seva visió sobre les prioritats i el que hauria de ser la futura societat. Intentar aconseguir uns denominadors comuns de diagnòstic sobre què tenim i a on ens convindria anar ja seria una gran cosa. Però aquí ja entra el plànol de la política i el paper de què hauria d’esser una governança democràtica.

Pens que els partits i les entitats socials han d’estudiar i analitzar aquest estudi com una eina que els pot ajudar per a les seves tasques. Per altra banda, el CES té el repte d’intentar produir un dictamen que pugui ser realment útil per al conjunt de la nostra societat. Precisament per la seva composició amb entitats que tenen visions i interessos estructuralment contradictoris, si pot produir un document de propostes suficientment debatudes i consensuades, pot ajudar a orientar el debat i inspirar el gruix de les polítiques estratègiques de les Administracions públiques de les dues legislatures vinents. També per al conjunt de les entitats socials, un dictamen consensuat pot ser un marc de referència per encabir les seves propostes de futur.

Les 502 pàgines de l’estudi no estan pensades per quedar arraconades en un calaix de despatx. Una variable que mai no es pot descartar. Però tot el seu sentit està en el fet que puguin produir debat, correccions, aportacions i que ens obliguin a tothom a pensar una mica més enllà del que ens sembla evident i que tal volta podria ser d’altra manera. Pensar el futur de manera col·lectiva és una manera de començar a escriure’l a l’actual present.

Quan surten al carrer les noves generacions amb la reclamació que els deixem poder gaudir d’un futur en el planeta, és la nostra obligació respondre que estam disposats també amb la seva participació, a posar els instruments perquè això sigui possible.