4.1                    El CES recupera la Memòria

El passat 26 d’octubre es presentà a la sala d’actes del Parlament, la Memòria del Consell Econòmic Social, sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears, pel que fa a l’any 2017. La darrera Memòria es presentà l’any 2011, tot just abans que el govern Bauzá suspengués el CES per tal «d’estalviar despeses». No es va editar en paper i tan sols es publicà la versió digital. Unes despeses que no es tingueren en compte, quan amb la CAEB crearen la Fundación IMPULSA. Sembla que el govern Bauzá es molestà pel dictamen que sobre la Llei de Turisme va fer l’anterior CES. El càstig fou callar la veu crítica que podia malestar la seva prepotència.

Com el CES era un òrgan estatutari, no es va poder dissoldre com va fer el PP en algunes comunitats autònomes on governava, com fou Madrid, La Rioja, Castella-la Manxa, Cantàbria. A altres com a Castella-Lleó, Múrcia i Galícia el PP va respectar i fins i tot potencià la institució. En el cas del País Valencià, Aragó i Extremadura no va dissoldre la institució, però la va deixar en una via morta de mera supervivència. No era el cas de Les Illes. Com no tenia la majoria de 2/3 del Parlament, no va poder dissoldre la institució. El tecnicisme trobat per aturar el CES va ser «la suspensió». La voluntat política de l’actual govern de reactivar el CES, reflectida per escrit en els Acords pel Canvi, es concretà el 19 de juliol de 2017, en la sessió constitutiva de l’actual Consell Econòmic Social de les Illes Balears, una vegada aixecada «la suspensió» per acord de govern, del dia 29 d’abril de 2016.

La Memòria 2017 presentada, és qualque cosa més que un material imprescindible per a tenir una visió acurada de la nostra realitat econòmica i social. És recuperar tota una tradició de recopilació de material estadístic, a partir d’una institució pública i amb una metodologia de debat, participació i consens dels agents socials i institucions, presents en el CES de les Illes Balears. Molt més meritòria quan en aquests moments, cap altra institució pública o privada, fa aquesta important tasca de visió de conjunt de les nostres societats illenques. Unes visions insulars i interinsular, que es veuran reforçades quan es publiquin pel mes de desembre, les dades de les rendes de les llars municipals i insulars, que ha finançat el CES amb un conveni de col·laboració amb l’IBESTAT.

Totes les dades de la Memòria surten d’estadístiques oficials. El grapat de 37 col·laboradors i col·laboradores, becaris i equip de funcionaris del CES, coordinats pel director de la Memòria Ferran Navinés, aporten uns comentaris assenyats de les dades tractades. La Memòria del 2017 està estructurada en tres grans capítols: Panorama econòmic, Mercat de treball i polítiques d’ocupació, Qualitat de vida i Estat del Benestar. La publicació de 820 pàgines, vindrà complementada per unes taules de gràfics i estadístiques que sols es publicarà en la versió on-line, i que també arriba a les mil pàgines d’informació complementària. La versió escrita de la Memòria també es publicarà en la seva versió digital a la pàgina web del CES, així com la versió en llengua castellana.

https://ces2017.netwebcompany.com/http/memoria_ces_2017/data/index_memoria.php

Si és certa la dita que diu «Sols es mesura allò que es vol conèixer», la Memòria del CES aporta un volum d’informació crucial per abordar la realitat del nostre model de creixement. Tan pel que fa a les dades quantitatives com per les qualitatives. El coneixement exhaustiu de la realitat i un ample debat cívic sobre la realitat contradictòria d’aquesta, és la base per tenir una societat democràticament desenvolupada. I és una condició imprescindible, pels que tenim vocació de transformar les dinàmiques irracionals de l’economia de mercat inherent al capitalisme.

La Memòria del CES 2017 aporta les radiografies imprescindibles per analitzar el nostre model de creixement. Altra cosa és la lectura i el diagnòstic que s’infereix d’aquestes, les prioritats sobre les quals s’hauria d’actuar, o les polítiques necessàries per canviar les tendències negatives. Però això ja són figues d’un altre paner.