El Dictamen del CES sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les Illes Balears a l’horitzó 2030 (Dictamen CES H2030), és el primer estudi de prospectiva econòmica encarregat pel Govern de les Illes Balears al Consell Econòmic i Social.
A Balears no hi ha pràcticament referents en estudis de prospectiva, tret del publicat per FUNDESCOOP l’any 1989 sota el títol “Model Balears 2000. Estudi prospectiu de l’economia balear”, que sota la direcció de Martí Parellada i Miquel Alenyà, va comptar amb la col·laboració entre d’altres d’economistes, de Pere Mascaró, Antoni Fleixes i jo mateix per part de les Illes Balears i de Jordi Arcarons per part de la UB. Aquest estudi va fer servir en aquells moments les metodologies de prospectiva més avançades i contrastades per part del CSIC.
A diferència d’aquells anys, avui en dia els estudis de prospectiva parteixen d’una visió estratègica determinada. Hi ha dues grans aproximacions. La primera és la del mainstream acadèmic econòmic alineat amb els interessos dels grans bancs i les grans corporacions multinacionals, Aquest enfocament parteix d’una visió estratègica de futur basada en la idea de competitivitat, on l’exemple més clar són els Informes Anuals sobre Competitivitat elaborats pel Foro de Davos. En contraposició al mainstream acadèmic econòmic ens trobem amb el món acadèmic no dominat pel mainstream econòmic, i que es caracteritza per una visió holística i realista del complex món en què vivim, format per acadèmics de moltes disciplines que dialoguen i aprenen a treballar en xarxa, que intercanvien coneixements i experiències, i que des del rigor i l’excel·lència científica, no supeditada a interessos econòmics, ja han definit una visió estratègica de futur que compta amb el suport de Nacions Unides i de la CE, i que està definida pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030. El Dictamen del CES H2030 s’alinea amb aquesta segona visió estratègica.
És evident que existeixen uns antecedents que han condicionat aquesta petició del Govern al CES. En primer lloc una preocupació per l’actual funcionament del nostre model de desenvolupament: “(…) en conseqüència, tanto una excesiva especialización en servicios tradicionales de bajo contenido tecnológico y valor añadido como un uso intensivo del sector de la construcción no han ayudado a asegurar y mantener a lo largo del tiempo unos rendimientos crecientes que hayan podido garantizar la sostenibilidad, en términos relativos, del modelo de crecimiento de las Illes Balears” (Pla de Ciència, Tecnologia, Innovació i Emprenedoria (2013-2017) del Govern de les Illes Balears, p. 47). Aquesta preocupació va donar lloc a les “Jornades de debat per iniciar una reflexió estratègica en el marc de la investigació e innovació per a la sostenibilitat” celebrades a Palma el 27 de setembre, el 20 d’octubre i el 22 de novembre de 2016, que es poden consultar a la web de la Direcció General de Recerca i Innovació del Govern de les Illes Balears.
Finalment, la petició formal per part del Col·lectiu Alternatives al Govern de les Illes Balears de què poses en marxa un procés de reflexió estratègica sobre quina hauria de ser la visió estratègica consensuada de les Illes Balears a l’H2030 per part de la societat civil organitzada, que tal com defineix l’Estatut d’Autonomia està representada pel Consell Econòmic i Social.
L’acord del Plenari del CES de 12 de desembre de 2017 va aprovar el pla d’acció 2018 que inclou “Desenvolupar l’estudi encarregat pel Govern sobre H2030 de les Illes Balears” i que s’haurà de concretar en el Dictamen del CES H2030. El plenari del CES de 13 de març de 2018 ja ha aprovat una proposta del que haurà de ser el futur Dictamen H2030 a partir d’una determinada VISIÓ: “fer de les Illes Balears una regió referent per la seva qualitat turística, per la seva capacitat d’atraure talent i per impulsar l’emergència de noves activitats competitives en l’àmbit internacional, tot destacant també per la seva sostenibilitat ambiental, inclusió social, qualitat del treball i cohesió territorial”.
Igualment també va aprovar les tres línies estratègiques que s’hauran de contemplar i sobre les quals s’hauran de fer les propostes concretes de recomanacions al Govern, i que són les següents:
-
Fer de l’activitat turística un model de competitivitat i sostenibilitat de referència internacional
-
Esdevenir una regió amb capacitat per atraure talent i per al desplegament de noves activitats econòmiques basades en el coneixement i que siguin competitives internacionalment.
-
Consensuar un model de cohesió social, de qualitat de treball, d’equilibri territorial i sostenibilitat mediambiental
Per tal de poder motivar les propostes concretes per a cada una d’aquestes tres línies estratègiques s’han identificat aquests àmbits de reflexió: Demografia; Ciència i Tecnologia; Indústria; Canvi Climàtic; Transformacions digitals; Educació; Infraestructures; Qualitat del treball; Benestar Social.
De fet una de les aportacions del Dictamen H2030 ha de ser la de plantejar les bases per un nou model de turisme sostenible a partir de:
-
L’ús de la societat del coneixement i de les noves tecnologies per ajustar-se en el mínim temps possible als canvis de la demanda i als nous models de negoci respectuosos amb la qualitat del treball i la millora del benestar social.
-
Les sinergies generades per l’economia circular, l’economia blava, la bio-economia i la nova centralitat que ha de jugar el sector primari i la gestió de la qualitat del paisatge
-
Atendre els reptes plantejats pel canvi climàtic i els límits al creixement d’acord amb els índexs de saturació turística i amb la capacitat de càrrega condicionada per un territori insular petit, fràgil i fraccionat.
D’acord amb l’enfocament holístic del Dictamen del CES H2030 intervindran més de 75 científics, la major part de la UIB, de més de 15 àrees de coneixement, que hauran de presentar els seus treballs a la tardor d’enguany.
L’Estudi CES H2030, té previst el seu desenvolupament en tres fases. Una primera fase de treballs preparatoris (recopilació prèvia, entrevistes, recopilació de detall). La segona és de diagnosi de situació i una tercera contemplaria el plantejament de propostes i mesures concretes consensuades pel Plenari del CES i plasmades en el dictamen del CES H2030.
Estam en la segona fase, que és quan els diferents grups de l’estudi presentaran en diferents seminaris de treball les seves propostes a la comissió assessora del CES, formada pels experts Andreu Más-Colell, Josep María Bricall, Antón Costas, Emilio Ontiveros, Enric Banda i Enric Tortosa. També s’incorporaran Marina Subirats i altres.
Aquests estudis serviran per motivar les mesures concretes que el plenari del CES pugui consensuar per elevar al Govern en forma de dictamen. Al llarg d’aquesta segona fase està prevista la realització de 4 Fòrums insulars organitzats conjuntament pel CES i els quatre Consells per tal de recavar l’opinió de la societat civil organitzada de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
El Dictamen del CES H2030 està previst que sigui aprovat pel plenari del CES del mes de juny del 2019. Aquest Dictamen no es proposa que sigui el Pla Estratègic Regional 2030 de les Illes Balears, ja que això només ho pot fer el Govern.
El Dictamen només persegueix poder consensuar per part de la societat civil organitzada de les Illes Balears, una determinada visió estratègica i unes propostes concretes per allò que es considera que són els eixos estratègics que es defensen per aquest H2030.
