4.1 Crisi sanitària,

crisi laboral?

En termes econòmics i laborals hem passat en molt pocs dies d’una situació on el que preocupava a la ciutadania balear era com influiria en la nostra economia estacional l’alentiment de l’economia alemanya, el Brexit o la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, és a dir preocupava el de sempre, la temporada, a un escenari ben diferent i inimaginable.

Inimaginable perquè ningú podia imaginar que estaríem preocupats i ocupats en l’emergència més gran sanitària que hem hagut d’afrontar al darrer segle, i que estaríem combatent un virus, el COVID-19, confinats a casa i amb restriccions a la mobilitat per a tota la ciutadania. Està ben clar que el primer és garantir la salut i per això són imprescindibles totes les mesures preventives necessàries per no contagiar i és important tenir a l’abast tots els recursos públics necessaris per poder curar les persones que han desenvolupat la malaltia.

Amb aquestes línies, vull abordar la dimensió laboral i per això voldria començar dient que també és una situació nova i que no hem tingut cap experiència prèvia on mirar. Perquè el que ha passat aquests dies és que hem viscut una aturada pràcticament generalitzada de l’activitat econòmica de la nostra comunitat deixant als treballadors i treballadores en una situació preocupant, amb molta incertesa i moltes qüestions a resoldre pel desconegut de la situació.

El que tenim molt clar és que anem a viure una crisi molt profunda que esperem que sigui curta, que només duri el que duri la crisi sanitària i tractem de recuperar com més aviat l’activitat econòmica. En aquest moment, el fonamental des del punt de vista laboral evitar la destrucció de llocs de treball. En aquest sentit, el decret estatal conté mesures molt potents per evitar que les treballadores i treballadors que es vegin afectats per un expedient de regulació de suspensió de jornada perdin el seu lloc de treball.

Tots accediran a la desocupació, fins i tot els que no tinguin el temps de cotització necessari i se’ls reposarà posteriorment la prestació per desocupació. També contempla un paquet de mesures molt important per injectar liquiditat a l’economia, i en aquests mesos serà absolutament necessari. A més a l’àmbit autonòmic hem treballat per crear espais de resolució de conflictes, agilitzar els procediments dels ERTOS o protegir els treballadors i treballadores fixos discontinus.

Per tant, la valoració general del decret en matèria laboral és positiva. Però encara queden coses per fer. Hi haurà molta gent que no es podrà acollir a les reduccions o adaptacions de jornada, que el decret possibilita i fomenta, com són el de contractació temporal, i que es quedaran en les pròximes setmanes sense renda, i això és un tema important que cal abordar.

També hi ha ja milers d’acomiadaments individuals a les empreses. Per això, fem una crida a la classe empresarial i als autònoms. Ara mateix és possible adoptar mesures alternatives a l’acomiadament, sense costos per a aquestes petites empreses que han d’aguantar les plantilles en aquest moment.

La prioritat és acabar amb la crisi sanitària, reduir aquesta corba de contagis; evitar que segueixin morint persones, però després cal prendre iniciatives per evitar la destrucció d’ocupació i d’empreses.

Hi ha la necessitat d’adoptar un nou bloc de mesures socials, per protegir els treballadors i treballadores que estan sent acomiadats i que no compten amb cap protecció social, ni cobertura de cap prestació. Cal prioritzar les condicions de seguretat i salut de la població, però també de la gent treballadora. Cap empresa que no compleixi els protocols de seguretat, que està marcant Sanitat, pot operar en aquests moments. No es pot mantenir l’activitat si no es compleixen els protocols de seguretat. Hi ha la necessitat de prendre mesures addicionals per evitar acomiadaments. S’han procurat fórmules alternatives als acomiadaments, ERTO que va assumir a centenars de milers de treballadors, però cal prendre mesures per evitar els acomiadaments, que ens consta que s’estan produint.