La manifestació per l’autonomia de 29 d’octubre de 1977 va ser la primera manifestació popular (i podríem dir “de país”) a favor de l’autogovern dels pobles de les Illes Balears.
La consciència política de la necessitat d’autogovern per les Illes Balears (o tan sols de Mallorca) apareix al darrer terç del segle XIX però no pren forma com a teoria política fins a la publicació de La cuestión regional de Miquel dels Sants Oliver el 1899.
Tanmateix, no serà fins a l’arribada de la II República que s’obrirà la primera vegada la possibilitat d’un autogovern per a les Illes Balears. Aquesta, però, no era una qüestió central en el debat polític de la Mallorca del moment. Els principals defensors de la necessitat de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia procedien de part de la societat civil (Associació per la Cultura de Mallorca, Cambra de Comerç o la Cambra Agrícola) i alguns sectors de partits polítics com el Partit Republicà Federal de Mallorca, el Partit Regionalista de Mallorca i alguns sectors del PSOE.
Tanmateix, l’assemblea del Teatre Principal de Palma de juliol de 1931 no aconseguí un Projecte d’Estatut d’Autonomia per a tota la província (els representants menorquins no hi assistiren) i el tema quedà esmorteït pel poc interès de l’opinió pública illenca.
Per què aquesta situació havia canviat a la segona meitat dels anys setanta?
Per una part, les Illes Balears, i Mallorca en particular, havia gaudit d’un important desenvolupament econòmic des de feia uns quinze anys. Això havia permès la millora de les condicions socioeconòmiques de bona part de la població i l’accés a un ensenyament secundari i, fins i tot universitari, a Palma i a Barcelona.
També cal tenir en compte que les forces antifranquistes havien assumit en la seva immensa majoria que la ruptura democràtica havia de comportar també el reconeixement del dret de l’autogovern dels pobles d’Espanya. Per tant, democràcia es lligava a autonomia i fins i tot a autodeterminació.
En altre punt important és l’existència de sectors minoritaris però molt mobilitzats a Palma i la Part Forana que treballaven a favor de la normalització de la cultura i la llengua catalanes de Mallorca, especialment al voltant d’entitats com els partits polítics antifranquistes i l’Obra Cultural Balear.
Tot plegat, fructificà en la Diada per l’Autonomia de 29 d’octubre de 1977 de la qual parlarem en el següent article.
