La cimentera de Lloseta, propietat de la multinacional CEMEX, tancarà les portes davant la impotència de les autoritats locals, autonòmiques i estatals que veuen com no poden fer res davant la decisió presa per una empresa sense tenir en compte els efectes col·laterals de la decisió: pèrdua de llocs de feina, empobriment de la comarca i centenars de proveïdors afectats. Un drama per a moltes famílies que veuen com perden el seu mitjà de subsistència sense una explicació més enllà del compte de beneficis global d’una multinacional mexicana. Davant la presentació de l’Expedient de Regulació d’Ocupació, el Govern de les Illes Balears no ha pogut ni tan sols intervenir emetent un informe administratiu de viabilitat: la reforma laboral del PP va eliminar aquest tràmit i avui en dia encara no s’ha derogat.
Els efectes de la globalització i el neoliberalisme els pagam arreu. La indústria genera riquesa, i cada dia hi ha menys indústria a Mallorca, augmentant la dependència del sector serveis. Ara bé, la indústria també té inconvenients que s’han de tenir en compte, especialment mediambientals.
En l’àmbit de la sociologia i la ciència política existeix una definició per a referir-se a aquells casos en què un grup de veïnats s’organitza contra una instal·lació necessària però al mateix temps perjudicial, sigui ambientalment o pel que fa a salut o perillositat: Not In My Back Yard (no al pati de casa).
És a dir, necessitam una presó al país, però que no la posin al meu poble. O la depuradora que la posin lluny de casa. O s’ha de fer un nou traçat de ferrocarril però que no passi per devora el meu terreny. O determinades indústries contaminants, millor ben enfora.
A la comarca del Raiguer, en concret a Lloseta, els hi ha tocat tenir la cimentera de CEMEX, coneguda familiarment com “es portland”. Durant molts anys, la cimentera ha estat en el punt de mira dels moviments ecologistes atès que el grau d’emissions dels seus forns eren altíssims, a més dels problemes de circulació dels camions que carregaven els materials i l’ús de pedreres que es mengen grans extensions de terreny. Durant anys, els camps d’ametlers que rodegen la planta eren absolutament grisos, generant problemes de salut pública als veïnats més propers, tot i que actualment la contaminació generada per la planta s’ha reduït moltíssim i és equiparable a la de qualsevol altra indústria. Amb totes aquestes, al municipi veïnat d’Alaró, CEMEX hi disposa d’una pedrera que genera un impacte brutal en l’entorn on s’ha ubicat.
CEMEX dóna feina directament a 105 persones i a més de 400 de forma indirecta, essent una de les principals indústries d’aquesta zona del Raiguer.
Amb la proposta de tancament de la planta de Lloseta, un anunci inesperat atès que la planta donava beneficis, però pres de manera conscient des de la seu de la multinacional mexicana, una part dels veïnats del Raiguer i una part de l’ecologisme han respirat alleujats atès que un focus de contaminació s’eliminava de Mallorca.
Ara bé, el drama social a Lloseta i pobles del voltant és evident: gent que pràcticament només ha fet feina allà ara quedarà a l’atur sense possibilitats de reincorporar-se a un lloc de feina semblant, persones de més de 45 anys i menys de 55 que difícilment es podran reincorporar al mercat laboral i es perden llocs de feina de qualitat, perquè la indústria, malgrat que tingui els seus emperons, genera feina ben remunerada i amb una estabilitat molt superior a la precarietat de l’hoteleria i dels serveis en general.
Davant d’això, el posicionament que caldria adoptar des de posicions polítiques progressistes i d’esquerres no pot ser equidistant davant un tancament unilateral on no s’han donat alternatives. Cal posicionar-se a favor del manteniment dels llocs de feina i de la riquesa generada a la comarca en forma de contractacions i feines auxiliars. I en cas de no ser possible, cal que des de les administracions públiques es faci feina de valent per tal que s’ofereixin sortides i facilitats per tal de reubicar els treballadors afectats.
La lluita ecologista s’ha de continuar, criticant la destrucció de muntanyes i oferint alternatives menys impactants, fent pressió perquè cada vegada les normatives de reducció d’emissions siguin més severes, denunciant emissions que superin els màxims permesos i controlant que les mesures mediambientals es compleixin, però no hauria d’anar en perjudici dels llocs de feina d’una indústria que seguirà existint, sigui a Mallorca o a fora, ja que el ciment i el formigó són imprescindibles per a la construcció d’infraestructures, sobretot públiques. Si no es fabrica el material aquí, s’haurà d’exportar de fora, amb tots els problemes que això comporta, especialment el consegüent consum extra de combustible dels vaixells i els camions que voltaran per Mallorca repartint-lo.
