A finals de l’any passat CCOO, el Col·lectiu Aurora Picornell, la Federació AAVV de Palma, FAPA- Mallorca, Fundacions Darder Mascaró, Fundació Gabriel Alomar, OCB, PIMEM, STEI, UGT, Unió de Pagesos i USO decidiren impulsar la campanya “Uneix-te per un bon finançament”. Des de llavors més de 30 Ajuntaments de les Illes han donat suport al manifest fundacional de la campanya que es va presentar a l’acte inicial de la mateixa el passat febrer a Inca. Compten amb el suport dels quatre Consells Insulars i del Govern de les Illes Balears. Moltes d’aquestes institucions han penjat la pancarta de la campanya a les seves balconades. També, a part de les 12 entitats que formen el grup promotor d’aquesta campanya tenim el suport de més de 20 entitats.
Així mateix hem fet molts d’actes de sensibilització als distints municipis i ens hem entrevistat amb els companys de la plataforma Per un Finançament just del País Valencià amb els que ens hem compromès a coordinar les nostres lluites, entre nosaltres i altres territoris de l’Estat.
Precisament el passat dia 29 entregarem a les tres delegacions del Govern Central a les Illes el manifest signat conjuntament pels valencians i nosaltres.
Vàrem posar en marxa aquesta campanya, igual que feren els companys valencians perquè l’any passat el Govern del Sr. Rajoy va anunciar que el 2018 seria l’any de negociar el nou model de finançament autonòmic, que estava pendent des del 2014 i també assegurà que es negociaria el Règim Especial per les Illes Balears. Pensàrem doncs que era molt important que arribassin al govern central les peticions unànimes de la societat civil i les institucions del nostre País.
I efectivament el Govern Rajoy va iniciar la tramitació d’un nou model de finançament posant en marxa una Comissió Tècnica formada per especialistes de totes les comunitats autònomes, el passat estiu. A la qual, i en representació del Govern de les Illes hi assistí el prestigiós economista ciutadellenc, Guillem López Casasnovas.
Mesos després la comissió va concloure el seu treball sense recollir cap de les propostes que li férem des de les Illes, malgrat ser una de les comunitats més mal tractades pel model existent. Som la segona comunitat a l’hora d’aportar al sistema i la novena en rebre. La comissió no va acceptar el principi d’ordinalitat, és a dir, que no hi pugui haver comunitats que aportant molt manco de la mitja rebin més que les que més aporten. Ni tampoc la proposta d’incrementar la capacitat recaptatòria de les comunitats autònomes, o dit d’una altra forma, incrementar la sobirania fiscal. El resultat dels treballs d’aquesta comissió foren tan decebedors que el mateix Guillem López Casasnovas no volgué estampar la seva signatura al document final.
Després d’aquesta primera passa havien de començar les negociacions polítiques pròpiament dites, que el Ministre Montoro va anar posposant i així arribàrem al canvi de Govern. I una de les primeres declaracions sobre el tema del nou President, Sr. Sánchez, fou que dins el que quedava de legislatura no hi havia temps ni condicions per afrontar un canvi del model de finançament.
Una altra reivindicació de la campanya és que deixem d’estar a la cua de les inversions dels pressuposts de l’estat, com així ha passat els deu darrers anys. Idò bé, ingènuament alguns pensàvem que el primer pressupost que es feia després d’anunciar a bombo i plateret que el 2018 era l’any d’un nou model de finançament, es notaria en el pressupost d’aquest any. Doncs no, les Illes tornen a quedar a la cua del darrer pressupost del Govern Rajoy.
De les altres reivindicacions que surten al nostre manifest com la cogestió aeroportuària, la derogació de la llei Montoro, la corresponsabilitat de l’Estat amb el deute autonòmic que arriba quasi als nou mil milions d’euros com a conseqüència de l’infrafinançament que patim fa anys i panys, o d’acabar de pagar el deute que té l’Estat amb la comunitat per compte de les inversions estatutàries durant aquest 2018 que ja està acabant ni se n’ha parlat.
Per últim el Règim Especial que té la funció de compensar els costos de la nostra insularitat i pluri-insularitat. El nostre Estatut d’autonomia deixa clar que fins a l’any 2014 l’Estat abonaria unes quantitats cada any per suplir les deficiències del nostre infrafinançament, que no ha arribat a pagar ni la meitat i que aquell any s’aprovaria el REB, que encara està pendent. I no em puc reprimir a l’hora de recordar que l’Estatut d’autonomia és una llei orgànica de l ‘Estat que el Govern Central està incomplint reiteradament.
Doncs que ha passat amb el REB. Comencem per l’anterior govern a on el Ministre Montoro va posar en marxa unes negociacions amb el govern de les Illes que s’anaren allargant en el temps fins que va arribar el canvi de govern i tot quedà en no res. Amb el nou govern la ministra Montero varen començar unes noves negociacions que tampoc anaven molt bé. La reunió entre el President Sánchez i la Presidenta Armengol donaren una empenta a les negociacions i el President es va comprometre a què tiràs endavant el REB dins el 2019, encara que fos per decret llei.
No som qui per dubtar de les bones intencions del Sr. Sánchez però sí que vull fer notar les dificultats que té la proposta dins el clima d’inestabilitat parlamentària que vivim. Caldria que les Càmeres acceptassin per majoria tramitar el REB per decret llei i que el calendari polític no es veiés sorprès amb unes eleccions anticipades.
A més a falta de conèixer la lletra petita del possible acord sobre el REB, sí que voldria deixar clar que aquest hauria de contemplar els tres eixos de la proposta que el Govern de les Illes amb el suport de la societat civil presentà al govern central fa uns mesos, és a dir suport suficient al transport de passatgers i de mercaderies, mesures fiscals per facilitar les exportacions i importacions, i un fons d’insularitat que no suplís la manca d’inversions estatals sinó que servís per combatre el dèficit que ens provoquen els costos d’insularitat.
Si aconseguim això, tendrem una cosa a celebrar, però tant si ho aconseguim com si no, ens queda molt de camí a recórrer per tenir un bon finançament que faciliti un nivell de vida digna per la ciutadania d’aquestes Illes.
Per més informació www.bonfinançament.com
