L’any passat varen tenir lloc dos aniversaris d’especial rellevància per a l’imaginari progressista del país: la Constitució del 78 i el Maig del 68. La primera, fonament del Règim econòmic i polític que ha marcat la sort dels pobles de l’Estat durant els darrers 40 anys, no es pot entendre sense la monarquia. El segon, un cicle de lluites obreres a escala continental, potser mitificat, posava damunt la taula un nou subjecte a tenir en compte a partir de llavors: els estudiants universitaris.
La casualitat, o no, va voler que el passat octubre s’estengués arreu de les universitats de l’Estat una iniciativa per a dur a terme consultes sobre el paper de la monarquia. No va ser fins al novembre quan un grup d’estudiants de la UIB posàrem en marxa la comissió encarregada d’organitzar-ne una a la nostra universitat. Els objectius eren clars: revitalitzar el moviment estudiantil i generar debat arreu de l’illa. Ben aviat la convocatòria rebé l’atenció dels principals mitjans de comunicació.
Aquest Referèndum no vinculant se celebrarà el pròxim 27 de febrer, amb taules de votació i voluntaris a tots els edificis del Campus. Estudiants i treballadors podran respondre a la pregunta Quin model d’estat prefereixes? amb dues opcions: Monarquia o República. La postura de l’organització, a diferència d’altres universitats, ha estat de no posicionament, amb un discurs auto-centrat i basat en la radicalitat democràtica i la necessitat de dur a terme el debat.
El més interessant, però, encara ha de venir. Com ja va passar a Madrid, la iniciativa ha sortit de la universitat per dur-se a terme a diversos pobles. A Esporles, Valldemossa, Artà i Pollença ja s’està movent d’una manera o altra. El municipalisme transformador mallorquí se n’ha de fer ressò sens falta i preparar mocions a tants ajuntaments com sigui possible. El moviment popular de l’illa ha d’estendre aquesta idea a barris i pobles per, en la mesura que es pugui, dur a terme actes o consultes amb el mateix esperit.
Segons un estudi dut a terme per Electomanía i CTXT fa menys de mig any, les Illes Balears som la tercera Comunitat Autònoma més republicana, darrera Catalunya i el País Basc. Les potencialitats d’aquesta iniciativa són evidents. En un moment de replegament de les esquerres estatals, és més necessari que mai deixar de fer trinxeres antifeixistes i sortir a l’ofensiva. Aprofitar aquesta oportunitat per desplegar projecte polític al voltant de la República Mallorquina i omplir-la de contingut social. Desacomplexar-nos per a tensar la corda de l’autonomia i la gestió dels roïssos que ens deixa. Sortir a guanyar.