La sentència que ha condemnat els presos polítics catalans a llargues penes de presó ha estat una passa més en el trencament emocional de la societat catalana amb l’Estat espanyol i amb el règim borbònic de 1978. La decisió del Tribunal Suprem, que posa en qüestió en l’àmbit internacional el caràcter democràtic de la justícia espanyola, ha tengut també una gran repercussió a les Illes Balears. La solidaritat amb el poble germà de Catalunya ha estat una constant dels darrers anys, i la magnitud de les penes i les posteriors imatges de repressió de les protestes per part dels cossos policials, encara han indignat més una societat que fa uns anys s’havia mobilitzat contra la prepotència i l’autoritarisme del govern Bauzá.
Ja el mateix dia de la sentència les places de Mallorca es varen omplir de milers de persones que, malgrat la pluja, varen fer saber la seva oposició a l’autoritarisme dels poders de l’Estat. La mobilització va ser transversal i va aplegar un ampli sector social d’esquerres i antirepressiu més enllà del sobiranisme. Convocats davant els Ajuntaments per la Coordinadora per la Democràcia, que ha impulsat tots els actes de solidaritat amb Catalunya durant els darrers anys, es varen reunir 1.000 persones a Palma, 300 a Inca, 400 a Manacor, 250 a Artà, 300 a Pollença, 300 a Llubí o 200 a Felanitx, entre molts d’altres municipis. La pluja no va aturar la gent, que va protestar amb pancartes, llaços grocs, xiulets i crits d’»Independència» i «Llibertat presos polítics». La reivindicació va arribar igualment a la resta de les illes, amb concentracions a Maó, Eivissa i Formentera.
Durant els dies posteriors es varen produir alguns moments de tensió a les institucions, amb la retirada del grup de MÉS per Mallorca del ple del Parlament en protesta per la sentència. Una acció que va provocar un intent de censura per part del PP i la imatge lamentable dels diputats de VOX intentant boicotejar la roda de premsa d’un grup parlamentari.
El moment culminant de la mobilització ciutadana va ser la manifestació del 20 d’octubre pels drets civils i polítics, una de les més grans que ha tengut mai lloc a Mallorca. Va tenir lloc quan les barricades feia dies que cremaven a Barcelona i a les principals ciutats de Catalunya i després d’haver estat testimonis de la gran repressió exercida per les forces policials. Tot i ser diumenge i l’amenaça de pluja (una altra vegada), la manifestació va reunir més de 9.000 persones provinents de tots els municipis de Mallorca i va ser sense dubte la mobilització de solidaritat amb Catalunya més gran de totes les que s’han produït fora del Principat. La marxa va estar precedida durant els dies anteriors per l’amenaça d’una convocatòria de l’extrema dreta, que va quedar en ben poca cosa però que va estar present -de manera molt minoritària- al llarg de la convocatòria. Malgrat això, la manifestació va ser massiva: va comptar amb la participació de famílies amb infants, de gent gran i de mitjana edat i de molts de joves, i va comptar amb representants dels diversos sectors del sobiranisme i de l’esquerra mallorquina. Les estelades, els cartells contra la repressió i a favor del dret a decidir, els crits de “Fora les forces d’ocupació” i de “Llibertat” foren constants a una marxa que va partir del Tribunal Superior de Justícia, va passar per la Delegació del govern espanyol i va acabar davant el Consolat de la Mar.
El motiu de les mobilitzacions és clar: una part de la societat de les Illes Balears ha comprès que la derrota de Catalunya en el seu procés d’autodeterminació forma part d’un retrocés que posa en qüestió les llibertats democràtiques i nacionals del nostre poble. La sentència ha estat un avís dels límits d’un règim que no pot tolerar la protesta pacífica no violenta. Durant els darrers anys els poders de l’Estat han donat un gran impuls a l’extrema dreta per acabar, mitjançant la repressió i la pèrdua de llibertats, amb l’evolució que ha duit a la pèrdua de la legitimitat de les elits polítiques, econòmiques i mediàtiques espanyoles. Malgrat el fracàs a Balears de les mobilitzacions -a favor de la repressió- organitzades pels sectors ultres, cal tenir clar que ens haurem de continuar manifestant al carrer.
Del nostre èxit o fracàs en aquesta lluita dependrà que avancem cap a majors llibertats o que retrocedim cap a un sistema autoritari semblant als que estan apareixent arreu d’Europa.
