FAPA Mallorca té molt clar que ens trobem amb l’inici de curs més incert de la història recent del nostre sistema educatiu. La pandèmia mundial de la COVID-19 ha afectat a tots els àmbits de la nostra societat i, òbviament, l’escola no ha estat aliena a aquests canvis. El mes de març del curs passat va ser un moment d’inflexió en el que es va produir un canvi sobtat i que va obligar a l’Administració, als professionals docents i no docents, a les famílies i als alumnes a reinventar-se i a canviar les maneres de fer i de gestionar que teníem apreses i que posàvem en pràctica de forma habitual.
En aquests moments tenim un avantatge amb relació al mes de març: hem estat capaços d’aprendre d’algunes de les nostres errades i de veure tenir un temps per planificar i fer propostes en relació amb aquest nou curs 2020/21. Això sí, també hem caigut en altres errades habituals: no articular els mecanismes de participació en determinats moments determinants, no disposar dels recursos econòmics suficients per atendre necessitats claus, no tenir una coordinació institucional entre les diferents administracions que sigui àgil i que sumi esforços a tots els territoris de la nostra comunitat o no tenir una veu més potent amb relació a l’Administració estatal per influir de forma decisiva en algunes de les decisions que ha pres el Govern de Madrid.
Sabem que aquest curs serà canviant, les normatives i instruccions aniran variant, les prioritats potser també i les urgències en alguns moments amagaran el que és fonamental de la institució educativa que és la part pedagògica i és l’alumne del sistema educatiu. Les decisions al llarg d’aquest curs no han d’obviar aquesta idea de base innegociable: l’alumne ha de ser el centre de totes aquestes decisions i el seu benestar, en tots els àmbits, la prioritat col·lectiva de l’administració i de tots els actors de la comunitat educativa.
Per tot això, la nostra Federació té clares quins són aquells punts que encara falten per resoldre per assegurar que aquest curs vagi el millor possible donades les circumstàncies actuals.
En primer terme les famílies necessitem estar ben informades en tot moment de les previsions per a l’inici de curs i de qualsevol canvi que es produeixi, amb totes les reserves a què la situació obliga; la desinformació genera desconfiança i temors que faran més complicat el començament i el seu desenvolupament. Només si ens trobem amb una informació clara en tot moment es podran evitar problemes que genera aquesta desconfiança.
La qüestió del nombre d’alumnes per aula és bàsica en la situació sanitària actual. Hem de procurar que el nombre d’alumnes per aula sigui el menor possible i que això no vagi en detriment de la qualitat educativa. L’opció de desdoblar els grups i de fer educació semipresencial en l’Educació Secundària i postobligatòria té una gran trampa perquè es redueix de forma efectiva el nombre de dies presencials de l’alumne en el centre sense tenir encara molt clar com es fa el desenvolupament de l’activitat a distància, amb criteris pedagògics i d’igualtat d’oportunitats dins del mateix centre i entre diferents centres educatius. L’opció òbvia en aquest cas és la contractació de més personal per aconseguir que aquests grups desdoblats puguin tenir una educació presencial i sabem que aquesta opció és la més complicada avui en dia per la situació de crisi econòmica i social que vivim a les nostres illes.
La formació digital és urgent de cara a la semi-presencialitat d’alguns nivells i especialment davant d’un possible escenari de confinament. Ha d’incloure a alumnat, famílies i docents, però demanem que sigui obligatòria per als docents que no tinguin els coneixements necessaris per desenvolupar la seva tasca de forma efectiva. Aquest punt és clau per poder afrontar amb garanties d’èxit els reptes telemàtics d’aquest curs i, per ara, és un dels grans oblidats.
L’alumnat amb necessitats especials, discapacitat o vulnerabilitat social ha de tenir garantida la formació presencialment diària i tots aquells alumnes que tenguin dret a una atenció encara més individualitzada hauria de ser prioritària la contractació del personal d’atenció a la diversitat necessari per poder dur-la a terme. No podem consentir que la crisi social i sanitària que estem vivint afecti les oportunitats de l’alumnat més vulnerable del nostre sistema educatiu.
Els serveis complementaris com escola matinera, menjador o activitats extraescolars han d’estar garantits, amb totes les mesures de seguretat pertinents, formen part del projecte educatiu i la programació anual i són imprescindibles per a moltes famílies. Avui en dia veiem que amb els protocols sanitaris actuals està resultant molt difícil poder dur a terme aquests serveis i veiem amb preocupació que és possible que, al llarg del curs, es vagi produint un degoteig de centres que perdin aquests serveis imprescindibles.
Els previsibles períodes d’aïllament de grups i alumnes impliquen dificultats de conciliació laboral als quals el Govern de les Illes Balears ha de donar resposta. La Mesa de Conciliació de les Illes Balears, que Presidència va engegar el mes de juliol a petició de les nostres federacions, ha d’arribar a concrecions el més prest possible per atendre les situacions que aviat viurem. Després de tres mesos no tenim damunt de la taula cap mesura concreta efectiva i real que millori la situació existent.
Així, demanem la implicació de tota la comunitat educativa per aconseguir que aquest curs es pugui dur a terme de la millor manera possible i que no oblidem en cap moment quin és l’objectiu últim de l’educació, el desenvolupament integral de les persones, dels alumnes del nostre sistema, dels nostres fills i filles, del futur de la nostra societat.
