Dia 9 de març del 2018, miràvem les portades dels diaris i les seves principals pàgines amb una sensació d’alegria, quasi no ens ho creiem: 25.000 persones a les manifestacions de les diferents ciutats de les illes, a Palma 20.000. Els diaris intentaven explicar el seguiment de la vaga, fixant-se sols amb aspectes laborals, sense entendre això de la vaga de cures, ni la vaga de consum, pensaven que la vaga d’estudiants anava per un altre vent, doncs un diari titulava “los estudiantes ‘ganan’ ‘ referint-se que a les concentracions del migdia el nombre d’estudiants a la plaça del Tub era superior a la concentració de Cort, com si hi hagués un enfrontament, sense posar esment que no ens poguérem trobar perquè la gent va desbordar, qualsevol previsió.
Teníem la sensació que després del tren de la llibertat del 2013, del #NiUnaMenos d’Argentina del 2014, del #7N del 2015 reclamant un Pacte d’Estat contra la violència de gènere, del #MeToo de les actrius de Hollywood, i de les massives manifestacions del 8 de març, el feminisme començava a esdevenir hegemònic, algunes veus de seguida ja parlaren d’una quarta onada del feminisme. Fins i tot alguna banquera es declarava feminista, cap dona volia quedar defora, d’un moviment ample i transversal. Moltes ja sospitàvem una reacció masclista, que s’ anava covant.
Durant aquest any a més de fer passes en la visibilitat de les dones, la Llei autonòmica d’Igualtat de dones i homes de les Illes Balears es va desenvolupant, els Consells insulars i els pobles van fent accions què visibilitzen allò que fan les dones i el masclisme és denunciat des de totes les instàncies.
Arriba, també, el compromís econòmic del govern espanyol amb el pacte d’estat. Però, alhora la reacció masclista no es fa esperar, a través de xarxes socials, amb denúncies a companyes que assenyalen el masclisme present en grups, homes que violen en grup i que la justícia els deixa al carrer, i propostes polítiques que tenen com a objectiu principal eliminar els drets conquerits per les dones, retallar la llei 1/2004 de Mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, eliminar la llei 2/2010 de Salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs.
Si algú pensava, que després del 8 de març del 2018, ens arreplegaríem als palaus d’hivern, s’equivoca, encara queda molt a dir. Per això, aquest any tornarem a fer vaga i tornarem a sortir al carrer perquè tenim més de 1000 raons per fer-ho, tenim més de 1000 vindicacions i tenim més de 1000 conquestes que hem de cuidar. Les assemblees de les diferents ciutats van sumant raons per fer vaga, per sortir al carrer a reivindicar.
Aquest any tornarem a fer vaga i tornarem a dir què cal acabar amb la divisió sexual del treball i dels espais, s’ha d’eliminar ja la bretxa salarial, el sostre de vidre s’ha de trencar, les cures s’han de compartir, el neoliberalisme depredador s’ha d’eradicar, el mediambient s’ha de protegir, la vida ha d’estar al centre de les polítiques i de l’economia… i així fins a 1000 raons.
Visca, visca, visca la lluita FEMINISTA!
