3.2 Ara sí que toca

44 anys després (!) d’una terrible dictadura que, per cert, havia enderrocat una República legítima, em faig algunes reflexions sobre el ressorgiment del debat quant al model d’estat que ha donat lloc a Mallorca, a consultes populars sobre la tria entre Monarquia i República a Artà, Alaró, Alcúdia, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Maria, Sencelles, Sineu, Sóller i Valldemossa.

La primera: sobre l’antidemocràtica, i jurídicament poc fonamentada, resposta de la Junta Electoral de Manacor quan afirmava, per al cas concret d’Artà, que «La consulta popular no solo supone una infración de la LOREG sino de la propia CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA que excluye la REPÚBLICA como forma de Gobierno…» (sic). Posa els pèls drets com determinats sectors ocupen encara avui l’espai jurídic o polític per tractar d’impedir l’exercici dels drets més fonamentals com el d’expressió, lliure reunió, o participació política. Empren la Constitució, sacralitzada, com a límit de la llibertat d’expressió política de les idees. El front judicial dels que en política s’han donat a conèixer com a constitucionalistes: PSOE, PP, Cs i VOX.

L’altra idea és que s’ha produït un punt d’inflexió. El debat furtat durant dècades a la ciutadania sobre el model d’Estat existeix, agradi o no, toqui o no, i tard o d’hora s’haurà de vehicular. Els lligams de les generacions més joves amb el context polític, social i històric dels anys durant els quals es va imposar la monarquia i la Constitució del 78, són cada vegada més dèbils. L’ampliació dels drets i les llibertats que suposava en relació a la dictadura no és avui excusa suficient per mantenir immaculat el text constitucional -no hi ha problemes per adaptar-lo, sense consulta, a les exigències dels mercats financers.

L’esquerra haurà d’espavilar i superar els complexos d’uns i el “republicanisme juancarlista” d’altres, i fer d’aquesta qüestió una proposta política clara als seus programes electorals i agendes. Hauran de deixar de pujar i baixar en funció dels índexs d’acceptació de la monarquia espanyola a les enquestes -el CIS fa anys que ni demana, sobre això.

El dret a decidir sobre el model d’estat no és una qüestió nostàlgica sinó una proposta política real i no és presentable que els partits majoritaris de l’esquerra a les Illes hagin d’anar a remolc d’iniciatives cíviques locals, en lloc d’encapçalar-les. Les entitats promotores de les consultes continuarem fent feina permanent per estendre el debat sobre el model d’estat que ens volem donar i, de fet, s’han seguit sumant noves agrupacions cíviques.

El que ha passat el mes d’abril a Mallorca ha estat un exercici de democràcia radical i directa que ha vingut per quedar-se i té tots els visos de repetir-se i estendre’s fins que el referèndum vinculant arribi.

La llavor ha germinat.