Al final de la passada legislatura, després de més de trenta anys de reivindicació del 31 de desembre com a Diada nacional de Mallorca per part del mallorquinisme polític, el Consell de Mallorca presidit per Miquel Ensenyat, no sense dificultats, va aprovar per majoria declarar aquesta data com a diada de Mallorca.
Era una conquesta més del sobiranisme illenc. El camí no ha estat ni fàcil ni ràpid. Fa més de trenta anys que es va constituir la Plataforma 31D que cada any sense excepció des d’aleshores ha organitzat la manifestació del dia 30 horabaixa. També l’Obra Cultural Balear va instaurar la Nit de cultura i l’entrega dels premis 31 de desembre agafant a la pràctica el paper que la institució democràtica per excel·lència, El Consell de Mallorca, renunciava a desenvolupar. Sense oblidar la presentació de la proposta per adoptar aquest dia com a Diada de Mallorca, ja fa anys, per part de Damià Pons en nom del PSM, que fou derrotada pel Ple del Consell.
Sense totes aquestes lluites no haguérem arribat a on som. Enguany hem pogut viure un acte oficial al Teatre Principal, prou digne tant des del punt de vista del contingut polític i reivindicatiu com cultural i artístic, així com els guardons que es varen atorgar. A pesar que el teatre estava prou ple, hi mancava més gent per poder parlar de “ple fins a la bandera”.
La Nit de cultura de l’OCB, al Conservatori de música, en aquest cas sí, ple a vessar, també va estar molt bé, a pesar d’algunes mancances d’organització. Els guardons molt adequats i la solidaritat amb els presos polítics catalans espectacular. No va faltar la carta de Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners.
Però sense dubte el més important fou la quantitat d’actes organitzats per les delegacions territorials de l’OCB a distints pobles de Mallorca i segons la meva humil opinió la qualitat del manifest d’aquest any.
La manifestació, amb una assistència digna, es va caracteritzar per una escenografia, més estelades que quadribarrades i cap bandera mallorquina, i un contingut del manifest que poc respon a allò que hauria d’esser la Diada nacional de Mallorca i a les seves reivindicacions. No debades el titular de l’Última Hora que informa de l’esdeveniment diu” el soberanismo mallorquin sale a la calle con la vista puesta en Catalunya”.
Necessitem obrir entre el sobiranisme illenc un debat sobre què volem que sigui la nostra diada. Hauríem de tancar definitivament la fase de lluita per aconseguir el 31D com a diada nacional. Això ja ho hem aconseguit, celebrem-ho, apuntem-ho com un èxit nostre i passem a una altra pantalla.
Cal aconseguir una diada molt participativa i massiva. Cal combinar la massiva participació de la ciutadania als actes institucionals. A l’acte del Teatre Principal, sobretot faltava més gent de la que fa anys i panys que lluita pel 31D. Hi havia pràcticament més gent de la que fa quatre dies no considerava important reivindicar el 31D com a Diada que de la nostra. Si em permeteu una petita sortida de to. Sembla com si els sobiranistes una vegada aconseguida una diada oficial la regaléssim als que no ho han valorat fins fa dos dies.
Als actes de la colcada organitzats per l’Ajuntament i a l’ofrena floral al Rei en Jaume a la plaça major. I hauríem d’acabar amb l’espectacle que cada any es repeteix. Per què no provem de deixar de respondre a les tosques i grolleres provocacions dels fatxes?
I lògicament hem de fomentar actes de tots tipus a pobles i a Palma, actes que tindran propostes i accents molt diversos, com divers és el sobiranisme i que hem de respectar i valorar lògic i positiu. Tant de bo cada cop hi hagués més forces polítiques, socials, culturals… que organitzessin actes amb motiu de la diada. Però això no hauria d’ésser contradictori amb organitzar algun acte, manifestació, festival, etc., el més unitari possible i que representés i abanderés les reivindicacions més sentides i necessàries del poble mallorquí.
