3.1                   Neix una campanya europea de signatures

per demanar la fi de la impunitat corporativa

i dels tribunals privats que permeten a les multinacionals demandar als governs

Una coalició d’organitzacions de la societat civil, moviments socials i sindicats de més de 18 països de la Unió Europea iniciem la campanya “Drets per a les persones, normes per a les transnacionals- Stop ISDS”.

Demanem l’eliminació del sistema de “Solució de controvèrsies entre inversors i els Estats” (ISDS), que atorga el dret a les empreses multinacionals a demandar els governs.

En el seu lloc, exigim un Tractat internacional vinculant, acompanyat d’una llei estatal, que permeti responsabilitzar les transnacionals de la violació de drets humans a qualsevol territori on tinguin activitat, inclosa tota la cadena de les seves filials, proveïdores, contractistes, inversores, etc.

La campanya vol enviar un missatge als directius de les multinacionals i als governs reunits en el Fòrum Econòmic Mundial (FEM) de Davos, tots ells culpables de cometre crims ambientals i socials, i pretén arribar a 250.000 signatures en els tres primers dies.

El mecanisme ISDS es troba en la majoria dels tractats de comerç i d’inversió, com en l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) o en l’Acord d’Associació Trans-Pacífic (TPP), i permet a les empreses multinacionals demandar als Estats en tribunals privats si els governs adopten mesures que consideren obstaculitzen els seus beneficis econòmics.

L’Estat espanyol és ara mateix el país de la Unió Europea que més demandes acumula davant els Tribunals d’arbitratge, la qual cosa es traduirà amb tota probabilitat en la pèrdua de milers de milions d’euros de diners públics per a la defensa legal i el pagament d’indemnitzacions als inversors: des de fons d’inversió especulatius, a empreses públiques o grans multinacionals. Si els inversors guanyessin totes les demandes, l’Estat hauria de pagar més de 7.500 milions d’euros dels pressupostos públics.

Dos exemples actuals: Edgewater, una empresa minera canadenca, ha demandat a l’Estat espanyol per cancel·lar la llicència d’explotació d’una mina a cel obert en Corcoesto (Galícia) invocant un tractat bilateral d’inversions entre Espanya i Panamà i soscavant amb d’aquesta manera el dret a la defensa del medi ambient i la salut del poble gallec. Vatenfall, una empresa energètica sueca, ha demandat a Alemanya dues vegades pel seu pla de sortir de l’energia nuclear el 2020, el que podria suposar milions d’euros per als alemanys.

Per la seva banda, les multinacionals espanyoles són de les que més utilitzen aquesta justícia paral·lela per cobrar unes fortunes i soscavar la sobirania d’altres països. Per exemple, Naturgy (antiga Gas Natural Fenosa) i Telefónica tenen demandes d’arbitratge contra Colòmbia per regulacions públiques en el sector de serveis.

En 2018, 321 defensores i defensors de drets humans i ambientals van ser assassinades per oposar-se a abusos corporatius. Avui dia, però, les persones afectades per les violacions dels drets humans comeses per les transnacionals no aconsegueixen accedir a la justícia.

Per tot això, la campanya “Drets per a les persones, normes per a les multinacionals – Stop ISDS” s’articularà al voltant d’una recollida massiva de signatures per involucrar milions de persones a tot Europa entorn de dos objectius:

Exigir l’eliminació dels “tribunals corporatius” ISDS en totes les seves formes, sortir dels tractats de comerç i inversió que continguin el ISDS o un altre mecanisme semblant, i no signar nous tractats d’aquest calat en el futur.

Promoure l’establiment d’un tractat vinculant de les Nacions Unides sobre empreses transnacionals respecte als drets humans, així com establir lleis europees i nacionals per posar fi a la impunitat corporativa.

La recollida de signatures comença aquest dimarts 22 de gener coincidint amb el primer dia del Fòrum Econòmic Mundial (FEM) a Davos i té una durada prevista d’un any. Així mateix, s’ha acordat la realització de dues accions globals de mobilització ciutadana europea comuna en els mesos d’abril i octubre d’aquest any.

Mallorca, 22 de gener de 2019

PLATAFORMA MALLORCA NO ALS TCI noalttip.org #StopISDS #ParemosMultinacionales

noalttipmallorca@gmail.com https://www.facebook.com/ @MallorcaNoTTIP

Alejandro Texías secretari general de la UGT Illes Balears, inicia a Mallorca la campanya de signatures contra els ISDS.

A continuació us reproduïm el Manifest de la campanya:

PLATAFORMA MALLORCA NO ALS TRACTATS DE COMERÇ I INVERSIÓ

LES PERSONES I EL PLANETA PRIMER!

NO ALS TCI NEOLIBERALS!

La interrupció de les negociacions del TTIP entre la UE i els Estats Units, no significa, ni de molt, que el projecte hagi estat abandonat. I a més, durant aquests anys la Comissió Europea està impulsant tot un seguit de tractats que van en la mateixa direcció, com ara el CETA amb Canadà – que ha entrat en vigor provisional sense estar ratificat per tots els estats membres-. Actualment s’estan negociant, el TISA, el Mercosur que implica a l’Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai, el JEFTA amb Japó…

Tot això forma part de la pretensió de configurar una arquitectura econòmica i comercial d’escala global que únicament beneficia als poders corporatius per sobre dels interessos de la ciutadania, els drets humans, la sobirania de les institucions polítiques electes, la justícia pública i la sostenibilitat de la vida social i del planeta.

Per totes aquestes raons creiem cada cop més important, mantenir la informació pública, l’activisme social, la incidència política, l’alerta a un ampli nombre de sectors afectats i la mobilització social, arrelades al territori, per tal d’exercir un permanent control ciutadà davant d’aquest incessant i antidemocràtic procés d’imposició del poder de les multinacionals.

Som una campanya formada per organitzacions socials i polítiques, entitats i plataformes, que comparteixen una profunda preocupació per les diverses amenaces que plantegen els actuals Tractats de Lliure Comerç i Inversió. Defensam interessos públics molt diversos, com la protecció del medi ambient, la salut pública, el sector primari, la justícia econòmica, la lluita contra les desigualtats, el dret al consum responsable i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets de les persones treballadores, els drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal, l’accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l’educació, la salut, els serveis socials, el control públic i social dels sistemes financers, entre d’altres.

Rebutjam les actuals negociacions d’aquests Tractats per part de la UE, portades de forma secreta, i exigim un debat polític transparent i democràtic. Les polítiques econòmiques i comercials han de servir a l’interès públic i al nostre futur comú. No podem tolerar acords que afecten les nostres vides, especialment les més vulnerables, i que estan dissenyades exclusivament per defensar i perpetuar un sistema econòmic profundament en crisi.

Defensam la construcció d’unes relacions i polítiques comercials entre els nostres pobles que posin en primer lloc les persones i el planeta, garantint els drets humans universals, el treball decent, que permeti a la gent viure una vida digna, incloent-hi una renda adequada i els drets laborals; una transició a una economia de baixes emissions de carboni, un ús social i ecològicament responsable dels recursos; el reconeixement del treball reproductiu i de cura, dels treballs informals de servei a les persones i a la comunitat; aconseguir una democratització significativa en tots els nivells de presa de decisions; la lluita contra la pobresa i l’establiment de noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones i amb les persones d’altres regions; la reducció dràstica de les desigualtats i el respecte dels drets de les persones refugiades i immigrants.