3.1 Un inici de curs caòtic que posa en perill la salut i malmet

la comunitat educativa

No hi ha cap dubte que, amb les primeres dades a la mà de què disposam d’ençà de l’inici de curs, és més que evident que els grups bombolla fixats per la Conselleria d’Educació amb ràtios de 20 alumnes són massa elevats i una font de contagi, tal com des de l’STEI Intersindical havíem denunciat fa mesos. Unes ràtios, tot sigui dit, que s’han aconseguit a costa de l’increment de la càrrega lectiva del professorat i la conversió forçosa de molts especialistes en tutors de primària.

Pel que fa a les ràtios dels centres, des del sindicat s’havia reclamat en el seu moment que els grups de convivència estable havien de ser com a màxim de 15, i que l’ideal seria d’entre 10 i 12 alumnes. Segons un estudi de la universitat canadenca de Waterloo, a Ontario, la reducció del nombre d’infants per aula és un factor fonamental a l’hora de disminuir el nombre de contagis: “les aules amb més infants, això és a partir de 15, experimenten un risc tangible de brots de coronavirus”. La lògica relació entre nombre de casos i brots fa que, un cop més, les aules més reduïdes siguin l’opció més segura. En aquest sentit és molt aclaridora la dada següent: si dividim per la meitat el nombre d’alumnes a les aules, el risc de contagi es divideix per 5, poca cosa més hi podem afegir.

La conversió que s’ha produït de professionals d’atenció a la diversitat, com els professionals de pedagogia terapèutica i d’audició i llenguatge, en tutors suposa que el col·lectiu d’alumnes més vulnerables quedi desatès; per la manca d’atenció i de reforços que comporta per als alumnes amb necessitats de suport educatiu.

Tampoc és admissible que els especialistes d’educació física, música i anglès hagin de fer de tutors; per la pèrdua de qualitat educativa que això suposa. El canvi de l’escenari A al B dels plans de contingència, imposat per la Conselleria a mitjans del mes d’agost i publicat en el BOIB de dia 5 de setembre, ha suposat que els equips directius i els docents han hagut de fer mans i mànigues per a refer grups, horaris i atribució de matèries a marxes forçades; en molts casos sense comptar encara amb tota la plantilla del centre, ja que el primer tràmit per a l’adjudicació de professorat interí substitut es va donar entre dia 4 i dia 7 de setembre.

Tornant a la situació de rebrots que es produeixen des de l’inici de curs, l’STEI Intersindical considera que calen decisions polítiques efectives que estronquin d’una vegada el degoteig de contagis que posen en perill la salut de tota la comunitat educativa; i que la Conselleria d’Educació deixi de mirar a una altra banda. També denuncia que es digui al professorat vulnerable que pot anar al centre. Per a aquest col·lectiu, el sindicat demana que puguin fer treball des de casa.

Des del sindicat reclamam coordinació davant la quantitat d’informació que emeten les conselleries de Sanitat i d’Educació respecte de les actuacions davant la Covid19, i que els centres no són capaços de processar. També rebutjam que hagin de ser els membres dels equips directius qui, amb els seus propis vehicles, vagin a recollir el material de protecció que l’Administració els ha de subministrar.

L’STEI Intersindical mostra el seu absolut desacord davant el fet que hagin de ser els tutors i els equips directius les persones encarregades de decidir, quan es produeix un contagi en el grup-classe, quins són els contactes estrets de l’alumne afectat i, per tant, les persones que s’hauran de confinar a casa mentre duri la quarantena.

El sindicat considera que no és admissible que el professorat hagi d’assumir aquesta nova responsabilitat que, en cap cas els correspon, ja que és una atribució que pertany als professionals del món sanitari. En aquest sentit, tenim constància que l’equip Edu-COVID està totalment desbordat i es torba molt a comunicar els equips directius les decisions que s’han de prendre en cada cas, d’acord amb els protocols establerts; una situació que crea més angoixa i desconcert en els centres.
Davant aquesta nova instrucció de la Conselleria, no tenen cap sentit els grups “bombolla” que amb tantes garanties de seguretat s’havien anunciat; ja que en tot moment s’havia dit que l’aparició de símptomes de Covid19 en un sol alumne suposaria l’aïllament de tot el seu grup, i ara ja no serà així. Els centres educatius estan cansats de rebre instruccions contradictòries i aquesta situació els genera molta confusió i ansietat.
L’STEI Intersindical també rebutja la manca d’informació de la Conselleria envers els representants de les treballadores i els treballadors de l’ensenyament, una pràctica massa freqüent al llarg dels darrers mesos. No es pot permetre que els sindicats s’hagin d’assabentar de qüestions tan delicades com aquesta a través de la premsa.

Pel que fa a qüestions de personal, consideram que el borsí de substitucions exprés que la Conselleria d’Educació ha posat en marxa és del tot insuficient a l’hora de resoldre les baixes de professorat que es produeixin a mesura que avanci el curs. D’aquesta manera no se soluciona la necessitat de cobrir amb celeritat i garanties les vacants que puguin anar sorgint. A més, és un despropòsit considerar Eivissa i Formentera com una única unitat territorial, per les despeses que suposa de transport i de pernoctació per a la persona que ocupi aquesta vacant i s’hagi de desplaçar mentre dura la seva tasca docent.

Finalment, l’STEI Intersindical reclama mesures de conciliació reals, una petició que fa des del passat mes de març, que vagin més enllà de l’àmbit estrictament escolar –ja que l’escola no pot ni ha de ser l’únic mitjà de conciliació -, amb un compromís efectiu de l’Administració, de les seves conselleries i de la resta de sectors productius del nostre mercat laboral.

En una paraula, cal que l’educació sigui un “tema d’estat” i una prioritat màxima del conjunt del Govern de les Illes Balears, i no únicament de la Conselleria d’Educació o de la Salut.