Enguany la celebració del 8 de març, dia internacional de les dones, s’ha viscut amb manifestacions multitudinàries arreu del món. A Xile, a Delhi, a Islamabad, a Bons Aires, a Ciutat de Mèxic,.,. a Madrid i a Barcelona, les més potents de l’Estat espanyol, també a Palma, a Maó, a Vila, a Sant Francesc de Formentera.
Els carrers de les ciutats tornaren de color lila, amb les pancartes i els mocadors, amb les consignes cridades amb força per la gent, molt jove i no tant. El Moviment Feminista de Mallorca organitzà la sortida massiva de Palma, unes 15.000 persones en un diumenge assolellat, amb la pancarta Destrueix el patriarcat no la terra, amb un contingut clarament eco-feminista. Ni les dones ni la terra som territori de conquesta, o Vives, lliures i iguals... Eren els eslògans més corejats. A Barcelona, Juntes i diverses per una vida digna, unes 50.000, a Madrid Con derechos, sin barreras, feministas sin fronteras, prop de 120.000. A la resta de l’Estat, igualment manifestacions massives a Oviedo, Bilbao, Sevilla, Santiago…
En acabar la marxa, al Parc de la Mar, es va llegir el Manifest i a més, es donà veu a selectius més marginats, com les Kellys, les dones amb problemes d’audició, dones musulmanes, la plataforma de dones immigrants … i es tingué un record i homenatge a la companya del Lobby de dones Ma José Varela, recentment morta. No s’oblidaren de les 22 dones assassinades en aquests tres primers mesos de l’any, de les dones mortes al Mediterrani, de les preses, de les malaltes mentals que són marginades…
Una commemoració molt potent, que demostra la força del moviment feminista que planta cara als missatges d’extrema la dreta d’un retorn al passat. Unes forces polítiques com VOX, que té com a missatge principal escampar mentides, com la recent que en el temps del govern del Sr. Sànchez hi ha més violacions que mai, o que els assassins són majoritàriament homes estrangers, o que s’ha de derogar la llei de protecció de les víctimes de l’any 2004…
Com deia el Manifest sobre el Feixisme:
No podem oblidar que en els darrers anys estam assistint a una reorganització del feixisme. Una ideologia profundament antidemocràtica que ha aconseguit difondre discursos masclistes i xenòfobs gràcies a mentides i manipulacions, que de tan descarades resulten un insult a la nostra intel·ligència. Aquest revifament del feixisme suposa un atac frontal a les feministes i el trencament del consens social i polític entorn dels drets assolits en el passat.
Ens volen a casa, submises o mortes. Ens volen fer tornar al passat mentre ens neguen el present i el futur. Però ens trobaran enfront, organitzades, més juntes que mai i als carrers, on seguirem defensant la vida i la llibertat. Les feministes no estam disposades a fer ni una sola passa enrere!
Per tot això exigim:
• Una educació feminista que apliqui la perspectiva de gènere de manera transversal, que ensenyi drets sexuals i reproductius i que eduqui en la diversitat d’orientació sexual, d’identitat i expressió de gènere.
• Que cessin els atacs organitzats de la ultradreta a dones feministes que treballen per a la igualtat.
• Que els mitjans de comunicació deixin de donar cabuda al feixisme i als seus discursos.
• Que el govern vigent desmantelli les estructures que donen ales al feixisme, herència directa del franquisme, que sobreviuen encara en diferents entramats de l’Estat.
I sobre l’ECO-FEMINISME:
Davant l’emergència climàtica, l’aliança entre feminisme i ecologisme és imprescindible. Ens negam a participar en aquest deliri destructiu en pro d’un suposat desenvolupament. Criticam sense pal·liatius els models actuals de benestar basats en l’expansió, l’extracció i l’explotació desenfrenada que patim també a les nostres illes. L’explotació turística d’aquesta terra no és sostenible, ni laboralment ni econòmicament ni ecològicament. No podem consentir la persistència d’un sistema ecocida i depredador, que relega les vides de les persones a un segon pla.
La crisi ecològica global, provocada pel sistema capitalista depredador, no afecta tothom de la mateixa manera. Per això, avui no volem ni podem oblidar les refugiades climàtiques, les explotades en l’espoli dels recursos naturals del sud polític ni les dones defensores de la terra, assassinades i violentades a causa del seu compromís insubornable. La justícia climàtica està necessàriament lligada a la justícia social i de gènere. O lluitam per totes o no en quedarà ni una.
Per això volem:
• Visibilitzar i denunciar les persecucions i els assassinats de les defensores de la terra del sud global i defensar des d’aquí les seves lluites, que també són les nostres.
• Frenar dràsticament el model econòmic i social capitalista, basat en l’espoli de recursos naturals, en l’explotació dels cossos i en la destrucció del territori. Exigim que acabi de manera immediata aquest procés de destrucció i de depredació del nostre ecosistema. No necessitam més carreteres ni més aeroports.
• Articular una acció col·lectiva coordinada, local i transnacional, que impliqui governs i institucions públiques i privades, per donar resposta a l’emergència climàtica que estam vivint.
• Incorporar els valors, els coneixements i les pràctiques eco-feministes a les nostres societats, com a única forma de pensar i viure al nostre planeta.
En definitiva, volem que la vida se situï en el centre. Ni la terra ni els nostres cossos són territori de conquesta!
Un any més, el 8 de març amb missatges potents i amb fermesa en la lluita per la igualtat, per una vida digna, lliure per a totes les dones
