El Grup Renda Bàsica Illes Balears portà a Palma a David Cassasas. Professor de sociologia a la Universitat de Barcelona i a la vegada membre de la xarxa estatal Red Renta Bàsica. El motiu era la presentació del Llibre «Libertad incondicional. La renta bàsica en la revolución democràtica»
Un tema que enllaça amb els tres principis de la revolució francesa de llibertat, igualtat i fraternitat. El liberalisme burgès sols agafa el primer principi formal i oblida conscientment els altres dos. Els jacobins d’esquerra i posteriorment els marxistes, anarquistes i altres corrents de pensament preocupades per l’eliminació de l’opressió econòmica, insistien que sense llibertat econòmica no és possible exercir de bon grau la llibertat política. Per això calia lluitar per la igualtat de drets de les persones en el terreny econòmic. I amb aquesta igualtat, és quan es podrien donar les condicions per a l’autèntica llibertat política, que permetria a la humanitat possibilitar treballar per a les autèntiques relacions de fraternitat.
No és estrany que en el marc de la globalització neoliberal, on l’increment accelerat de les desigualtats socials són la conseqüència inevitable del creixement desmesurat i trampós dels guanys de les reduïdes oligarquies monopolistes, el corol·lari que acompanya a aquest robatori formalment legal, sigui un progressiu atac als drets democràtics de les persones i dels pobles.
La Renda Bàsica Universal i Incondicional, entesa com una retribució al conjunt de la ciutadania i com a reconeixement al seu dret democràtic a tenir uns ingressos mínims que permetin garantir materialment la seva existència, és una reivindicació que té unes sòlides arrels republicanes, en la millor tradició democràtica de la revolució francesa.
David Cassasas vol que aquest concepte quedi clarament deslligat del concepte de Rendes socials garantides o altre tipus de prestacions socials cap a col·lectius vulnerables. Pensa que aquestes mesures no resolen el problema de fons de la pobresa ni de la distribució més justa del conjunt de la riquesa d’un estat. Millor que hi siguin, que el desemparament absolut de la població pobra que hi ha a altres contrades.
Però la RBUI no és una prestació social més. És una proposta de contribució a la revolució democràtica que ens cal emprendre, per a combatre la dinàmica de regressió econòmica, social i política a què ens impulsen els estats moderns, que es deixen orientar per les elits multinacionals que volen crear un ordre internacional als seus dictats. També la RBUI necessita una reforma fiscal que forçosament ha de contribuir a un repartiment més just de la riquesa.
Per això el debat sobre la RBUI no és tan sols un debat econòmic sobre la seva suposada viabilitat. És una proposta d’igualtat encara que no sigui una proposta d’equitat. Una proposta d’igualtat que ha de poder permetre tenir un horitzó de resistència i d’esperança de transformació per als col·lectius més desfavorits. Una proposta d’igualtat que pot permetre la resta de col·lectius pensar la vida amb un ventall de majors possibilitats per al desenvolupament personal. Donar instruments de llibertat a les dones que no volen dependre del sou del seu marit. Donar als joves majors facilitats per aspirar a la seva independència familiar. Afavorir una millor distribució de les jornades de treball, una millor negociació de les condicions de feina, facilitar la conciliació familiar i personal, alimentar noves formes d’emprenedoria personal, social i econòmica.
És a dir tenir garantides unes mínimes condicions materials d’existència, que permetin gaudir d’uns majors graus de llibertat. Una cosa tan simple i per això tan temuda pels que intueixen la força de la proposta.
