Miquel Àngel Guerrero, Elisa Pons, Cristina Conti i Vicenç Rodrigo
LES RETALLADES: AIXÍ EL MEU FILL NO COMENÇA
La mobilització de la comunitat educativa el 29 de setembre de 2013 no es pot entendre si no és com el resultat d’una situació de pressió i repressió contra aquesta comunitat educativa i de polítiques d’agressió a l’educació, que s’anava sofrint des del curs 2011/2012. En resposta a aquestes polítiques, les entitats representants de la comunitat educativa establírem lligams i construírem un espai comú. En poc temps, aprenguérem a treballar plegades, recolzant-nos i reforçant-nos unes a les altres. Es crearen sinergies abans impensables, deixant de banda matisos i prioritzant el que realment era important.
El curs 2011/2012 l’educació a les Illes Balears no era la millor possible, però en lloc de les “autopistes de l’educació” que havia promès el president Bauzá, ens trobàrem amb les primeres retallades. Unes retallades que vengueren per quedar-se amb el Decret Llei de juny del 2012, que consolidaven l’increment de ràtios, el retard en la substitució de baixes docents o la reducció de suports.
Una de les primeres respostes de les famílies va ser la campanya d’agost de 2012, “Així el meu fill no comença”, iniciada a l’IES Sineu i replicada a altres centres, amb el suport de FAPA Mallorca. Amb la concentració-performance “La cabina” davant la seu de la Conselleria d’Educació, les famílies deixàrem clar que no permetríem que es jugués amb el futur dels nostres fills i filles, amb la seva educació. El mes de setembre va seguir el primer esborrany de la nova llei d’educació LOMQE i la vaga de docents de novembre, a la que FAPA Mallorca va donar suport, compartint el seu objectiu malgrat els inconvenients que ens pogués ocasionar en el nostre dia a dia.
28N – TANCAT PER RETALLADES / OBERT PER EDUCACIÓ
El mes de novembre es va organitzar la primera de les “tancades” als centres educatius: 28N – TANCAT PER RETALLADES / OBERT PER EDUCACIÓ. Va ser una mostra de que la comunitat educativa era capaç d’organitzar-se amb un esdeveniment d’aquesta mena, amb assemblees, activitats i sopars plegats als centres educatius durant l’horabaixa i capvespre. Davant les traves de la Conselleria per autoritzar aquests esdeveniments, amb amenaces i coaccions als directors, directores i docents, les associacions de famílies d’alumnes, les AFA, varen ser els elements imprescindibles com a organitzadors. Les AFA són entitats independents, amb uns drets d’ús de les instal·lacions educatives per a les seves funcions, sobre les quals no tenien efecte les amenaces de l’Administració. Ho varen intentar, amb instruccions als centres avisant sobre possibles problemes i responsabilitats. FAPA Mallorca, en col·laboració amb la Plataforma CRIDA, va assumir el paper de donar estructura i cobertura a aquestes tancades, recollint i difonent la normativa d’ús de les instal·lacions, assegurances de responsabilitat civil, autoritzacions de menors, models de guió de les tancades i les assemblees…
A les assemblees de la tancada es varen poder xerrar de molts de temes, tant de funcionament de cada centre com de més globals. El mateix mes de novembre s’havia publicat l’avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat, una normativa molt polèmica i de la qual FAPA Mallorca va facilitar material informatiu i de discussió per poder tractar aquests temes a les tancades.
Aquesta primera tancada va ser un èxit, amb més de 120 centres participant a tota Mallorca, i que va permetre crear lligams entre la comunitat educativa de cada centre, docents, alumnat i famílies, uns lligams que ens farien falta més endavant.
25A – TANCATS PER REFORMA EDUCATIVA
El 2012 va acabar amb la publicació d’un altre avantprojecte que pretenia consolidar la censura als centres educatius i coartar la llibertat amb què s’ha d’impartir l’educació: l’avantprojecte de llei sobre l’ús dels símbols institucionals. Aquesta va ser la resposta del Govern del president Bauzá a la penjada de llaços quadribarrats als centres educatius com a protesta pels atacs al català, una resposta que va rebre una frontal oposició de la comunitat educativa.
El 2013 va començar es va començar a precipitar tot, amb la publicació de nous esborranys de la LOMQE i la darrera agressió al sistema educatiu de les Illes Balears: el Decret de Tractament Integrat de Llengües, el TIL. La mobilització a escala estatal per la LOMQE, amb els afegits a les Illes Balears de les noves normatives autonòmiques, es varen concretar amb noves tancades el 25 d’abril i una nova vaga de docents el 9 de maig.
De nou, les AFA foren protagonistes de l’organització de les tancades, que comptaren amb el paraigua i el suport organitzatiu de FAPA Mallorca, què les va donar cobertura, informació i material d’anàlisi per als espais de debat i reflexió que es celebraven.
XERRADES LOMCE/TIL, LES FAMÍLIES S’IMPLIQUEN
Sense informació no es pot tenir opinió, per això, des d’abril de 2013 FAPA Mallorca va proposar a les AFA organitzar als seus centres xerrades per donar a conèixer la LOMQE i el TIL, i debatre sobre les seves implicacions. Hi havia una gran inquietud entre les famílies sobre què significaria per als seus fills i filles tota aquesta nova normativa. El renou mediàtic que les envoltava, amb opinions sovint més partidistes i ideològiques que acadèmiques o pedagògiques, feia necessari obrir espais de reflexió entre les famílies per poder crear-se la seva pròpia opinió. En paral·lel a actes i xerrades organitzades per altres entitats, FAPA Mallorca va realitzar entre 2013 i 2014 més de 20 xerrades, a les que assistiren més de 1600 persones d’uns 50 centres educatius.
VAGA INDEFINIDA – LES FAMÍLIES BUIDEN L’ESCOLA
Amb aquest clima al món educatiu, amb la imposició de projectes lingüístics, directors sancionats, la lluita contra el desenvolupament de normativa repressora, retallades que seguien llastrant l’educació de l’alumnat, el nou curs 2013/2104 es va iniciar amb la convocatòria d’una vaga indefinida de docents. En aquest escenari, les famílies no podíem ser simples espectadores veient com es posava en perill el sistema educatiu. FAPA Mallorca va convocar assemblees informatives a diferents zones de Mallorca per recollir l’opinió de les AFA i coordinar les accions que es decidissin. El suport de les famílies a la vaga es va concretar en diferents accions als centres educatius, des de pancartes informatives a la celebració d’assemblees, cartes de demanda a la Conselleria o al Defensor de Menor. Una de les iniciatives amb més ressò va ser “Buida l’escola”, una proposta de les assemblees de no dur els fills i filles a classe uns dies concrets, amb l’organització de serveis de custòdia entre les famílies que ho haguessin de menester. Aquesta iniciativa de suport a la vaga dels docents va ser contestada des de la mateixa Administració amb amenaces d’activar el protocol d’absentisme, pel que des de FAPA Mallorca es varen recollir i difondre els arguments legals que desmuntaven aquesta amenaça, perquè les famílies que així ho decidissin s’hi poguessin adherir amb tranquil·litat.
ELS ATACS A FAPA MALLORCA I A LES AFA
Durant tot aquest procés vàrem viure l’intent de desestabilitzar i desmobilitzar les associacions de famílies d’alumnes. Alguns càrrecs polítics d’aquell moment, vessaven comentaris i atacs a les xarxes socials tant contra els docents com contra la junta directiva de FAPA Mallorca. En una estratègia per contrarestar el paper de les AFA a les tancades i mobilitzacions, animaven a crear associacions de famílies paral·leles als centres educatius. En alguna trobada informativa, un grup organitzat de persones va intentar boicotejar l’acte, intentant substituir el debat educatiu únicament pel conflicte per la llengua, i en algun centre es va crear una segona associació de famílies. Varen ser iniciatives aïllades i sense recorregut que feren palès l’intent d’instrumentalitzar la participació de les famílies, i que només tenien l’objectiu d’anar contra el català i de desmuntar la mobilització. Les famílies i les seves associacions, en canvi, participaven de manera activa per construir i crear propostes per l’educació i el futur dels seus fills i filles.
29S – LA MANIFESTACIÓ: CONTRA LA IMPOSICIÓ, DEFENSEM L’EDUCACIÓ
El que va seguir és conegut per tothom: la paralització cautelar de l’aplicació del TIL pel TSJIB, el Decret Llei que obligava a la seva implantació, en un intent d’ignorar els autes del TSJIB i la celebració de la manifestació multitudinària del 29S, organitzada per totes les entitats que formàvem la comunitat educativa de les Illes Balears. S’han fet moltes d’anàlisis sobre com es va aconseguir convocar més de 100.000 persones, no en farem una altra, però ningú dubta que les xerrades i les tancades als centres educatius varen ser cabdals. Varen ser espais de debat i reflexió que varen permetre que tothom es creàs una opinió pròpia, i que varen treure el debat d’una esfera únicament polític, enriquint-lo amb les seves vesants educatives, culturals i socials.
28N 2013 – TENIM RAONS PER OBRIR, LA MOBILITZACIÓ CONTINUA
Mentrestant, les famílies varen continuar demanant trobades per conèixer les implicacions de la LOMQE i del TIL, que continuaven la seva tramitació. El 28 de novembre es varen repetir noves tancades als centres educatius, un any després de les primeres de 2012. En aquesta ocasió volíem “demostrar a qui ens governa que les comunitats educatives volem i podem entendre’ns, que som un col·lectiu fort, obert i capaç d’arribar al consens i que volem mantenir el paper que ens correspon dins el sistema educatiu, sense imposicions”. La comunitat educativa va demostrar la seva maduresa, havíem après que només tots junts podíem defensar l’educació dels nostres fills i filles.
2015 – PENSA-HI
La manifestació va ser un moment molt important i crucial, amb el suport de la ciutadania més enllà de les comunitats educatives, però no va ser el final. El Govern del president Bauzá no va escoltar a la gent i va seguir amb la seva dèria contra els centres educatius, la Llei de Símbols i la LOMQE es varen aprovar, i vàrem haver d’esperar a un canvi de govern per començar a revertir part del mal fet a l’educació. Unes eleccions del 2015 on els polítics es varen trobar amb el missatge d’una comunitat educativa que sabia quin era el seu lloc: PENSA-HI.
