3.1 ALAS, 30 anys acompanyant les persones amb VIH

L鈥檃ny 1983 tot just s鈥檋avia descobert el virus causant de la Sida. Hi havia por molta por, por a infectar-se, por a estar a prop d鈥檜na persona afectada, la infecci贸 equivalia a malaltia i mort. A mesura que passava el temps augmentava el nombre global d鈥檌nfectats, i aqu铆 tamb茅.

Va ser en el 1987 quan un grup d鈥檃fectats, encap莽alats pel doctor G谩lvez, va veure la necessitat d鈥檕rganitzar-se per a defensar els drets, per visibilitzar una infecci贸 que existia i amb efectes devastadors, i tamb茅 per a informar de les mesures de prevenci贸 per a frenar l鈥檈xpansi贸 del virus.

Els primers anys foren durs, amb moltes morts dels que havien donat les primeres passes. Les primeres sortides al carrer, aparicions als mitjans de comunicaci贸, campanyes de prevenci贸, els primers di脿legs amb l鈥橝dministraci贸 per establir serveis… Tot plegat, les accions m茅s valentes de la hist貌ria d鈥橝LAS.

Vam muntar un servei d鈥檃tenci贸 a les persones que estaven a ca seva i no es podien valer per si mateixes, ja a una fase avan莽ada de la infecci贸. Per sort, anys m茅s tard vam poder tancar aquest projecte perqu猫 els aven莽os cient铆fics i, per tant, la millora de la qualitat de vida dels pacients el va fer innecessari. Tamb茅 ten铆em un programa d鈥檃tenci贸 a la inf脿ncia amb VIH, que tamb茅 vam poder desmuntar quan es va aconseguir aturar la transmissi贸 mare-fill/a.

La revoluci贸 cient铆fica entorn del virus no nom茅s ha millorat la nostra qualitat de vida, sin贸 que tamb茅 l鈥檋a perllongada. Ara som molts afectats, de qualsevol edat, origen i condici贸. Ens hem d鈥檃costumar a conviure amb el VIH prenent la medicaci贸 adequada i seguint unes pautes de vida saludable, que s贸n les habituals per a qualsevol persona, d鈥檜na manera m茅s marcada: respirar b茅, menjar saludable, fer exercici, descansar el que toca, i tenir el pensament positiu. I aqu铆 茅s on ara ALAS juga un paper important avui en dia, ajudant a les persones afectades a socialitzar entre nosaltres, i amb el suport de professionals per afrontar aquesta infecci贸 de manera positiva. All貌 que es diu resili猫ncia.

Tamb茅 continuem treballant fent prevenci贸, principalment amb la prova r脿pida, que promovem entre tota la poblaci贸, per貌 parant esment als col路lectius m茅s vulnerables. El coneixement de l鈥檈stat serol貌gic ajuda a prendre les mesures preventives necess脿ries i contribueix a l’eradicaci贸 del virus. De totes maneres a les Illes es mant茅 un 铆ndex d鈥檌nfecci贸 molt alt i veiem necess脿ria la implantaci贸 de la profilaxi pree-exposici贸 a determinats col路lectius als quals el VIH afecta de manera diferenciada i amb uns protocols molt estrictes en els que hem d鈥檈star presents.

Durant els anys m茅s durs de la crisi i les retallades ens vam veure obligats a tancar tots els serveis i el local que ten铆em a Eivissa, tot i que vam seguir treballant de valent. A poc a poc, vam anar obrint de nou els serveis, millorant-los, i ara ja podem dir que tenim projecte de tornar a fer feina a les Piti眉ses. Des d鈥橝LAS sempre hem tingut al cap fer feina a les quatre illes i als sis hospitals p煤blics, els privats no juguen en aquesta lliga.

Al llarg de la nostra hist貌ria, molts professionals han fet possible la continu茂tat de l鈥檈ntitat, amb la formaci贸 dels serveis necessaris, reformulant l鈥檕rganitzaci贸 i adaptant-la i projectant-la cap a les afectades i afectats, i tamb茅 cap a la gent en general. Especialment remarcable 茅s la feina de dos dels coordinadors que hem tingut, Eva Garc铆a i Joan Viver, que sense mirar hora, calendari, ni sou, han mantingut el ritme dels serveis movent-se pels complicats laberints de l鈥橝dministraci贸 i dirigint el conjunt dels serveis.

Ara estem en una fase de consolidaci贸 i creixement. Tot i que nosaltres no tenim el potencial de les grans ONG鈥檚, podem estar orgulloses i orgullosos de la tasca realitzada, que amb tanta dedicaci贸 hem cuidat per a donar la millor resposta a les necessitats de les persones afectades pel VIH.

Enguany ens ha deixat Javier Bordona, que fins a darrer moment form脿 part de la Junta Directiva i va col路laborar activament en totes les feines. Ell quedar脿 en la nostra mem貌ria, sumant-se a tants altres al llarg dels anys, com Josegre Abad, qui va morir el 1996, just abans de l鈥檃parici贸 de la medicaci贸 efica莽, i la seva germana, Basy, que ha continuat fent la feina que ell havia comen莽at.

Molta gent, moltes experi猫ncies, molta vida i molt d鈥檃mor a una experi猫ncia de lluita col路lectiva que ja compleix trenta anys i volem que duri fins que es compleixi l鈥檕bjectiu de l鈥橭NU d鈥檃cabar amb la pand猫mia que fixa l鈥檃ny 2030.



Aquesta web utilitza galetes. Aqu铆 pots veure la pol铆tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l鈥檃cceptes.    Veure
Privacidad