3.1 La Cultura Imprescindible

L’Obra Cultural Balear, l’Institut d’Estudis Eivissencs,

l’Obra Cultural de Formentera i l‘Institut Menorquí d’Estudis

La cultura és un sector viu i imprescindible per al benestar individual i col·lectiu. Ho hem vist, també, durant el període de confinament. La cultura és, també, un sector fràgil que, especialment des de la crisi del 2008, ha viscut de forma permanent entre la precarietat i la inestabilitat dels projectes. L’impacte de la nova crisi l’aboca a una situació límit.

Format majoritàriament per petites empreses, col·lectius, entitats, agents, persones o associacions sense ànim de lucre que ja treballaven en condicions precàries, ara necessita mesures de protecció urgents i valentes.

La situació provocada per la COVID19 ha posat en evidència la necessitat de transformacions radicals en els sistemes econòmics, polítics i socials, i ara és el moment d’abordar-les. La cultura, lluny d’estar al marge d’aquesta necessitat de canviar paradigmes, ja fa temps que demana mirades i polítiques noves.

Som davant una oportunitat única per aconseguir una transformació radical i demostrar que veritablement creim en la cultura com a dret universal, com a bé comú, com a eina imprescindible per a la cohesió social, com a instrument indissociable de l’educació per formar ciutadans i ciutadanes crítics, democràtics, lliures, amb pluralitat d’idees i d’experiències vitals, que han de ser respectades, valorades i viscudes en comunitat. Som també davant una oportunitat única per retornar a la ciutadania el dret de pensar, crear, produir i accedir a la cultura en plena igualtat d’oportunitats. La cultura ha de ser l’espai on desenvolupar maneres d’escoltar-nos, aprendre, col·laborar i actuar.

Les nostres institucions s’han d’articular com a espais oberts, estimats, participats, ocupats per la ciutadania, espais d’afectes i cures. Per la seva capacitat i el seu potencial de generar experiències, de construir relats des de la pluralitat, de sacsejar-nos, per la seva condició d’espais relacionals, capaços de crear comunitats, afavorir el treball col·lectiu i la relació amb i entre comunitats ciutadanes. Són capacitats poc explorades en general per les institucions, que mantenen inèrcies del passat amb la construcció dels projectes de dalt a baix, projectes que, malauradament, no sempre cerquen la complicitat de la ciutadania, sinó només la seva presència contemplativa i passiva.

Els valors de la cultura seran imprescindibles en aquest necessari procés de replantejament de la nostra societat, són molts els reptes que tenim davant un demà incert, però també moltes les oportunitats per construir un futur des d’una mirada crítica al passat i des de la reflexió sobre quin món volem.

La cultura influeix de forma decisiva en les nostres capacitats d’imaginar les societats futures. Artistes de tots els àmbits, investigadors, escriptors, cineastes, pensadors, músics i en general les comunitats culturals, agents i sectors tenen una gran capacitat per contribuir al necessari debat públic sobre l’emergència d’una transformació radical de les formes de vida, de la lluita contra les desigualtats socials, de repensar la relació producció-consum o noves formes d’economia.

Demanam que la cultura se situï al centre de les polítiques públiques i ens sumam a la crida posar la vida al centre. Perquè la cultura contribueix decisivament a impulsar el benestar i la resiliència de les persones i comunitats. La cultura fa possible la reparació del teixit social. La cultura facilita formes noves de solidaritat i genera nous espais comunitaris on abordar els grans reptes a què ara ens haurem d’afrontar. La cultura també genera economia, llocs de feina i identitat col·lectiva.

Reclamam la coordinació de totes les administracions, en diàleg amb la societat civil, per elaborar un pla de xoc que integri mesures urgents i especials de suport al teixit cultural