3.1 rums insulars i debats

sobre l’estudi «Horitzó 2030»

Ja he explicat en articles anteriors la importància de l’estudi de prospectiva que el govern va encarregar al CES de les Illes Balears. Aquest havia d’acabar en un seguit de propostes en forma de dictamen, que servissin a les Administracions públiques i a les entitats socials, per identificar i encarar els reptes de les nostres societats en un horitzó 2030.

El Consell Econòmic i Social va voler incorporar en aquest estudi la visió específica de cada illa de la nostra comunitat. D’aquesta manera demanà als quatre Consells insulars, la possibilitat de realitzar uns fòrums de debat a cada illa, per tal de contrastar les propostes contemplades a l’estudi de prospectiva realitzat pel CES i la UIB, amb la visió de les entitats que viuen la realitat concreta de cada territori insular.

La voluntat de col·laboració de les quatre institucions, per cert representades també en el plenari del mateix CES, va ser molt positiva. I a la vegada hem constatat les limitacions administratives i de recursos humans que tenen els consells insulars, per a poder realitzar un esdeveniment com els fòrums que proposàvem.

El Consell de Formentera es relaciona amb el Consell d’Entitats de l’illa. Aquest Consell ha realitzat un seguit de reunions per debatre temes centrals a Formentera com la limitació de l’entrada de vehicles a l’estiu i la regulació del lloguer turístic. El Consell estimà que ja en plena temporada turística i amb la quantitat de reunions que s’han realitzat per consensuar aquelles propostes, era arriscat convocar un fòrum i que hi hagués poca assistència. Malgrat tot ens han fet arribar al CES les propostes que des de Formentera creuen que s’haurien d’incorporar o modificar de l’informe.

Els Consells d’Eivissa i de Menorca recorregueren a la contractació externa d’una empresa per organitzar els fòrums. A Eivissa es realitzà el dia 11 d’abril. Durant tot el matí 15 entitats i administracions locals aportaren idees i propostes sobre l’estudi, que es recolliren en una acta redactada pels serveis del CES i enviada per a la seva correcció a les entitats participants. 4 entitats feren arribar les seves aportacions per escrit.

El Consell de Menorca presentà en el CES de Menorca del 16 de maig, les conclusions de les quatre meses sectorials que debateren l’estudi del CES, a més dels plans estratègics específics de Menorca. Aquestes meses treballaren des del març de 2019. Foren les meses de sostenibilitat i competitivitat turística; de productivitat, noves activitats econòmiques en el coneixement i atracció de talent; de cohesió social i qualitat del treball i finalment altra d’equilibri territorial i sostenibilitat ambiental. Han participat en les quatre meses CCOO, UGT, CAEB i a tres PIMEMe. En conjunt han participat almanco a una mesa, 10 entitats socials, 5 institucions públiques que no són del Consell, 5 direccions insulars del Consell, dos experts a títol individual i el representant del CES proposat pel Consell de Menorca. En el document final entre noves propostes, ratificacions, correccions i propostes de supressió, hi ha 105 aportacions específiques fruits del treball col·lectiu coordinat pel Consell de Menorca.

El Consell de Mallorca en el seu inici també volia fer una contractació externa per organitzar el procés de debat a Mallorca. Per manca de temps i de recursos humans propis no es pogué fer el procés participatiu desitjat, i es decidí que el Fòrum s’impulsés directament des del mateix CES amb els suggeriments de participació d’entitats plantejades pel Consell amb coordinació amb el mateix CES. El Fòrum es realitzà el dia 11 de maig i hi participaren 5 entitats socials, l’Ajuntament de Palma i l’ajuntament de Costitx en representació de la Mesa de l’Assemblea de Batles i Batllesses, tres entitats científiques, dos grups polítics del Consell, dos consellers del CIM, el director de TIRME, una directora insular i una representant de l’IMAS. Hi hagué tres aportacions per escrit. 4 entitats socials que havien confirmat la seva participació no es presentaren.

A parer meu l’experiència de cada fòrum de debat, ens permet reflexionar sobre què s’ha fet bé i què caldria modificar, per motivar i facilitar la participació ciutadana en un tema tan complex, tan global i a la vegada tan apassionant. Conèixer bé el present, les tendències de fons que es detecten, és la base imprescindible per intentar pensar el futur que volem, per a després, fer les passes necessàries per aconseguir-ho.

La resposta de la gent que ha participat en els fòrums no pot valorar-se més que d’una manera molt positiva. Crítiques i propostes molt assenyades, que demostren un principi que massa sovint s’oblida. La governança participativa no és sols un instrument per a millorar la qualitat de la vida democràtica, és sobretot la garantia de tenir una major eficàcia a l’hora de prendre decisions polítiques o administratives. El dictamen final del Consell Econòmic i Social segur que quedarà enriquit a partir de les aportacions d’aquests fòrums insulars.