El pròxim mes de juny de 2020 se celebrarà a Barcelona el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. En concret, es vol que sigui una cita diversa on hi hagi una àmplia representació dels cinc continents i del màxim de col·lectius possibles com podrien ser, entre altres, camperols, indígenes, espirituals, okupes, LGTBI, moviments feministes, juvenils, del món de l’educació, de l’economia digital, del periodisme alternatiu o del món laboral com sindicats o unions de treballadors.
La idea és donar a conèixer els projectes d’economies transformadores (economia social i solidària, finances ètiques, …) que ja existeixen i que són la demostració que hi ha una altra via al model capitalista. A més, la trobada busca construir ponts entre les entitats, organitzacions o xarxes d’arreu del planeta. Per assolir aquests reptes, el FSMET inclourà activitats com visites guiades, un fòrum infantil, escoles d’activisme, una àgora que albergui tallers i microxerrades, una zona de creativitat, una àrea d’autogestió i un espai de participació virtual.
També es persegueix que sigui un espai útil d’interconnexió entre els eixos, on es concreti una agenda mundial comú sobre les economies transformadores, amb compromisos col·lectius i acords específics, tot assegurant la continuïtat del moviment després del procés de confluència de dos anys.
El cercle virtuós de les economies transformadores
Ben entrat el segle XXI, patim encara les conseqüències d’aquella operació política i ideològica llençada durant els anys 80s pels paladins del neoliberalisme, que ens ha tingut tancats durant decennis a la capsa de ferro del There Is No Alternative encunyat per Thatcher, encarnació d’aquesta maleïda combinació de conservadorisme moral i neoliberalisme econòmic que encara avui perdura i ens estenalla.
La crisi financera global que va explotar el 2007 -fruit, precisament, de la connivència dels poders polítics establerts amb les elits financeres i les seves ànsies d’acumulació de capital- evidencia la necessitat de replantejar de soca arrel l’ordre econòmic establert. Multitud de veus anònimes, per tot el planeta, s’uneixen en un clam que apel·la a la destitució dels règims establerts, des dels indignats fins a les primaveres àrabs, passant pel moviment Occupy.
A la des-mediatització d’aquests moviments l’acompanya un corrent silenciós, construït sobre els sediments de l’«Un altre món és possible» del moviment Antiglobalització i de llargues tradicions històriques com el cooperativisme i les economies comunitàries. Un corrent de caps i mans que construeixen en l’aquí i l’ara formes de viure, formes de fer economia –de treballar, d’habitar, de consumir, de conviure- establertes sobre unes bases, materials i culturals, diametralment oposades al règim del capitalisme tardà, que mostren que hi ha altres maneres de viure, malgrat haver-ho de fer des dels estrets marges que ens cedeix l’economia del capital.
Aquestes altres economies,que han anat creixent amb força en els últims anys fora del radar de les elits (i també, malauradament, de les majories socials), es troben, doncs, en ple procés d’acumulació de forces. Un dels principals reptes que trobem en aquest camí, és la manca d’un relat comú; d’una visió de conjunt que permeti identificar i combinar les diferents propostes, i aglutinar-les amb relació a un relat més ampli i compartit de transformació socioeconòmica.
Aquest relat comú és clau, no només per fer-nos visibles com un tot, sinó també per desemmascarar iniciatives que no fan més que reinventar les lògiques neoliberals sota unes noves sigles, i encara més per confrontar els monstres que emergeixen des de l’extrema dreta.
És per això que parlem de les economies transformadores, com a concepte aglutinador d’aquelles propostes de transformació socioeconòmica que apunten a un mateix horitzó. Existeixen quatre moviments de moviments que, hibridant-se entre ells i amb altres propostes, són el cor del cercle virtuós de les economies transformadores:
• L’economia social i solidària, amb el comerç just i les finances ètiques, construïts sobre les bases del cooperativisme i la construcció de mercats socials, hibridant l’economia social tradicional amb noves pràctiques d’autoorganització i democratització de l’economia en totes baules del cicle econòmic, proveint béns i serveis per a la satisfacció de necessitats en comptes del lucre.
• L’economia basada en els comuns o procomuns, amb les seves tres grans subfamílies: comuns urbans, comuns naturals i comuns digitals. Comuns, com a tercera via en la manera de gestionar els recursos i produir valor, basada en la gestió comunitària, trencant la dualitat estat-mercat com a únics espais visibles i legitimats per a la producció, gestió i assignació de recursos del sistema econòmic.
• Les economies feministes, per desplaçar els mercats i el capital com a centre de l’organització socioeconòmica i situar-hi la vida i tots els processos que la fan possible de manera sostinguda, amb especial importància de l’economia de les cures i el paper clau de la dona i dels valors feminitzats dins d’aquests processos.
• L’agroecologia i el moviment per la Sobirania Alimentària, amb el seu paper clau en el replantejament del model agroalimentari com a peça bàsica per al sosteniment de la vida, que és també el replantejament de la nostra relació amb la Terra i els cicles naturals, i que, per tant, connecta la seva lluita amb totes les lluites per la defensa de la terra, encapçalades per l’ecologisme social i moviments com el Decreixement.
I d’aquestes diferents mirades sobre l’economia i sobra la vida, n’extraiem una visió conjunta, un horitzó compartit al voltant dues grans afirmacions:
• La voluntat de fer visibles les cares ocultes de l’economia: aquests moviments situen en primer pla el paper sostenidor de les condicions de vida de la població dels sistemes naturals, de les tasques de cura i dels vincles comunitaris. Aquests espais, que configuren una economia plural, han estat negligits i, sovint, intencionalment atacats des de l’economia de mercat, en el seu afany per mercantilitzar totes les esferes de la vida i amagar la força d’aquesta pluralitat.
• La necessitat de situar-les al centre de l’activitat econòmica: per tant, ja no només fer visible, sinó de defensar i situar al centre de la nostra vida econòmica la sostenibilitat a llarg termini dels sistemes naturals, de les tasques de cura i dels vincles comunitaris. I fer-ho de manera que les formes que prengui l’organització econòmica es basin en una distribució igualitària del poder i dels recursos i, per tant, s’enfoquin a la satisfacció de necessitats (en comptes del lucre), i es faci des de la gestió democràtica i transparent.
Per tant, podem situar dos grans eixos com a base d’aquest relat comú: la sostenibilitat de la vida (en relació amb la naturalesa, amb els nostres cossos i amb les nostres comunitats) i la distribució igualitària del poder (l’organització democràtica i sense afany de lucre de les diferents fórmules en què organitzem els sistemes productius, sigui pública, social-solidària i, inclús, privada), trencant les estructures i cultura del poder establerta a l’ordre econòmic actual.
Les economies transformadores busquem, doncs, que la nostra vida en comú sigui l’eix de rotació de l’economia, i acabar d’una vegada amb l’hegemonia del capitalisme decadent que ens rodeja. Des de les Illes Balears, l’associació Mercat Social també és present en l’organització i la participació en aquest Fòrum.
És responsabilitat de totes, de tots. No pensem que és cosa de dones. És un problema social que pateixen les dones, és el patriarcat que assassina en nom de la possessió. Necessitem tots els esforços, tots els recursos, totes les mans per plantar cara a aquest terrorisme silenciat.
