3.1 Experiències d’economia

social i solidària a les Illes Balears

Amb aquest títol, el col·lectiu universitari Ecocrida i la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària REAS Balears organitzaren una taula rodona en la qual varen participar l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), S’Altra Senalla, Fundació Deixalles, Kanostra habitatge cooperatiu i Som Energia i Ecotxe.

Pel seu interès, resumim els aspectes més destacats sorgits en aquesta taula rodona pensada per posar en comú situacions i reflexions d’iniciatives que participen en el Mercat Social, com a projecte de construcció col·lectiva i participativa d’alternatives econòmiques.

De les iniciatives d’energia i mobilitat sostenible, Som Energia i Ecotxe, es va destacar que les cooperatives de comercialització d’energies netes, de les quals ja n’hi ha una desena en el conjunt de l’Estat, sorgeixen per re-direccionar en sentit ecològic i social el mercat energètic i que han assolit una dimensió important (Som Energia té un volum de facturació d’uns 50 milions d’euros), la qual cosa planteja dilemes derivats del seu creixement com en relació al repte de mantenir l’horitzontalitat en la presa de decisions i la participació de les persones sòcies. En el cas d’Ecotxe en concret, una cooperativa de consum inspirada en el model de Som Energia, tot i que de caràcter local i dimensions molt més modestes (actualment amb uns 150 socis), ofereix la possibilitat de pagar únicament per l’ús efectiu que es fa del cotxe elèctric, tenint en compte que de mitjana els vehicles privats passen el 90% del temps aturats.

Kanostra, la iniciativa de cohousing sènior, té com a objectiu afavorir alternatives de vida activa en la jubilació que no passin per les residències, la vida en solitari o la dependència dels fills. Es tracta en definitiva d’auto-gestionar on i com viure en aquesta etapa de la vida. El model adoptat és el del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, combinant espais privats i espais comuns, i treballant la cohesió per afavorir la convivència. En aquests moments ja han aprovat els seus Estatuts i compten amb una cinquantena de socis i llista d’espera.

En relació a les iniciatives d’agricultura ecològica, APAEMA diferencia entre l’agricultura ecològica basada en el reglament europeu i l’agroecologia com a moviment social que més enllà de l’eliminació dels tractaments químics sintètics aporta altres valors de justícia social i ambiental com la posada en valor del producte i varietats locals i del paper del petit productor, o l’establiment de preus justos per a productors i consumidors. Les Illes Balears són la tercera comunitat amb més percentatge de superfície agrària inscrita com a ecològica i amb la crisi es va produir un cert retorn a fora vila, però així i tot hi ha més demanda que oferta, sobretot de producte fresc. APAEMA reuneix unes 400 persones, productores, elaboradores o simpatitzats, i treballa en projectes de sensibilització, formació i dinamització econòmica del sector.

S’Altra Senalla, l’entitat de comerç just que enguany ha complit el seu 25è aniversari, ja es va crear en el seu moment amb un sistema innovador de préstecs personals solidaris. Treballa no només en activitats de comercialització, també realitza activitats educatives, arribant a uns 10.000-15.000 al·lots. S’Altra Senalla treballa per un model econòmic que tengui en compte a les persones i en la importància de les opcions de consum, d’acord amb els principis del comerç just. Per això dóna suport per coherència a altres iniciatives de consum responsable: Som Energia, Ecotxe, productes ecològics locals… Actualment compta amb prop de dos centenars de persones sòcies i amb una cinquantena de voluntàries.

La Fundació Deixalles es va crear en 1986 per potenciar la inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social, a través de la reutilització de residus i altres activitats ambientals. Els tres eixos que treballa són l’ambiental (reutilització), el social (inserció) i l’econòmic (economia solidària). Com a eina de coherència utilitza el balanç social per identificar el seu impacte social. Una peculiaritat com a fundació és que el seu patronat està en mans d’una associació formada per les persones treballadores. Actualment compta amb més de 200 treballadors.

En el debat es va posar de manifest que el teixit de l’economia social i solidària de les Illes Balears és encara feble, és un sector petit i poc estructurat, condicionat per una cultura poc favorable als projectes col·lectius; tot i que existeixen iniciatives emergents i uns valors compartits, diferenciats del mercat capitalista, que cal valorar.

El Mercat Social, amb les fires anuals i altres activitats de cohesió i dinamització del sector, permet avançar en el coneixement mutu entre iniciatives, anant més enllà de l’activitat concreta que desenvolupen, així com en la construcció d’un discurs col·lectiu i en tasques d’incidència pública conjunta.