El passat 18 de març IniciativaVerds va organitzar una festa per a celebrar el 25è aniversari de la fundació de Els Verds de Mallorca. Un acte que omplí el Teatre Mar i Terra i en el que es va fer balanç de les lluites i les fites assolides per l’ecologisme polític a la vegada que es varen presentar els reptes de futur.
Jordi López, membre fundador de Els Verds, obrí l’acte recordant els inicis de la formació, que es constituí formalment el 25 de novembre de 1991, després de diferents experiències positives de la candidatura anomenada “Els Verds/Llista Verds de les Balears” a les eleccions generals de 1989 i locals i autonòmiques del maig de 1991. Tot i no treure representació, aquestes candidatures varen introduir a l’agenda política temes de l’agenda ecologista i pacifista. La protecció del medi ambient i el paisatge, una moratòria a la construcció al litoral, el decreixement, la promoció del transport públic col·lectiu i la bicicleta, la defensa de la insubmissió o la solidaritat amb els pobles del Sud varen ser algunes de les propostes d’aquelles primeres candidatures.
Per l’escenari també varen passar Miquel Àngel Llauger, que va ser conseller al Consell de Mallorca i diputat al Parlament; Josep Ramon Balançat, eivissenc que el 1995 va ser el primer diputat verd que va aconseguir un escó a un parlament autonòmic; Rafa Muñoz, company d’IniciativaVerds de Menorca que defensa la sobirania energètica de la seva illa, reserva de la biosfera; Mercè Morató, membre del GOB, que ens recorda les paraules de Petra Kelly, ser tendres i subversius; Maria Bonnin, activista sindical i per la igualtat de dones i homes.
Varen intervenir companyes d’altres territoris amb les que compartim el projecte ecosocialista: Mireia Mollà, diputada d’Iniciativa del Poble Valencià/Compromís, Josep Vendrell, diputat d’Iniciativa per Catalunya Verds al Congrés i Marta Santos, membre de l’executiva federal d’EQUO. Totes elles varen destacar la complicitat entre les nostres organitzacions i l’aprenentatge mutu per les diferents experiències paral·leles.
Fina Santiago, Consellera de Serveis Socials i Cooperació, i David Abril, portaveu de MÉS per Mallorca al Parlament de les Illes Balears, varen continuar l’acte destacant la importància d’aprofitar la majoria d’esquerres actual per consolidar nous drets socials, per modificar les relacions de poder a les nostres illes, per transitar cap a una economia més sostenible i resilient.
Finalment, Neus Truyol i jo mateix, com a co-coordinadors d’IniciativaVerds, vàrem cloure l’acte presentant els reptes als quals ens enfrontem en la construcció d’una Mallorca més justa i sostenible. El primer repte és la construcció d’aliances entre partits i moviments socials per aconseguir canvis d’hegemonia a la societat, gràcies a la presència al carrer i a les institucions. Aquest treball en xarxa ens ha de permetre afrontar el segon repte: posar límits al model depredador i destructiu que suposa el capitalisme imperant.
Apostam pel decreixement, ja que som conscients que tenim uns recursos naturals limitats, que hem de deixar de destruir i que és possible generar prosperitat gràcies a models sostenibles. El canvi climàtic i la transició energètica és el tercer repte. Mallorca ha de ser sobirana energèticament, per això, cal augmentar el ridícul percentatge actual de producció d’energia renovable, a més de fomentar polítiques d’eficiència i estalvi energètic. El quart repte és que, sota aquestes condicions, hem de ser capaces de dissenyar una nova economia, un nou model productiu que estigui centrat en la sostenibilitat, en la protecció del medi ambient i en un repartiment just. Cal invertir en innovació i recerca, impulsar iniciatives de l’economia social i solidària, de l’economia circular i les de Kilòmetre 0. En aquest nou model també hem d’incloure la millora dels serveis públics, les feines de preservació del medi ambient i les de cura de les persones. Així, a més, canviarem una economia entregada al sol i platja per una economia més creativa que sigui capaç de generar prosperitat compartida.
Els canvis tecnològics ens obren el cinquè repte, ja que hem d’aconseguir una societat inclusiva, connectada amb el món, oberta als nouvinguts. Així, hem d’avançar en drets socials i laborals. La renda social i la llei d’igualtat són dos exemples de com ho hem de fer, així com el moviment de solidaritat amb les persones que cerquen refugi i que lluiten contra la idea d’una Europa fortalesa. Hem de seguir lluitant contra les mesures austericides que han retallat drets laborals i socials aquesta darrera dècada, que té com a exponents principals les dues reformes laborals i la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola, que precisament ha provocat molts d’entrebancs per a millorar els serveis públics a les nostres administracions. Aquella reforma exprés de la Constitució, ens duu al sisè i darrer repte: l’avanç en la participació democràtica. Cal fomentar canvis culturals tant en les institucions com a la societat. Per una banda, per obrir a la participació les primeres, i per l’altra, per a la politització de la ciutadania. Una ciutadania vigilant i amb tolerància zero amb la corrupció.
Els reptes són complexos, per això entenem que per afrontar-los és imprescindible per una banda la presència de l’ecologisme polític a les institucions i governs i per altra banda la implicació activa de la ciutadania i el treball en xarxa amb els moviments socials. A més, necessitam un projecte polític radical i a la vegada amb voluntat majoritària. Per això hem participat en la creació de MÉS per Mallorca, un espai obert de l’esquerra ecologista del país.
L’ecologisme polític és un espai que ha demostrat a Europa un gran potencial de creixement, de connexió amb la gent com a resposta per a aconseguir aturar la dreta xenòfoba, com a succeït recentment a Àustria i a Holanda. I és que, com diu Neus Truyol, el més madur és ser verd.
