22. A FAVOR DE L’AUTODETERMINACIÓ…, DE GÈNERE

És impossible entendre el moviment LGTBI+ a les Illes Balears sense intentar veure’l com un tot en què la T de les persones trans* no ocupi el lloc que li correspon per justícia i reconeixement a tot el que han aportat a la lluita des d’abans i tot de la mort del dictador Francisco Franco. Molt ha plogut d’ençà de la llei de ganduls i gent de mala vida (la coneguda Ley de vagos y maleantes) fins ara, però el que és cert és que la discriminació i marginació del col·lectiu trans* és encara un problema greu i preocupant a les Balears i a la resta de l’Estat. Sobretot la doble marginació de les dones trans* pel fet de ser dones i trans* alhora.

Resulta paradoxal que en ple 2022 el col·lectiu trans* estigui amenaçat de nou des de la dreta catòlica i la ultradreta, a més de per una facció del moviment feminista conegut com a moviment TERF (sigles en anglès de feminista radical transexcloent), que rebutja que una dona trans* sigui considerada dona i per tant no pugui formar part del moviment feminista. Les TERF neguen la identitat de gènere de les dones trans* i cerquen excloure-les dels espais reservats per a dones. El terme TERF el va encunyar l’any 2008 la bloguera Viv Smythe, i malgrat que les mateixes TERF lluiten contra aquest neologisme perquè el consideren un insult és el terme més adequat i correcte per referir-se a les dones que propaguen aquest discurs d’odi del qual segurament no voldran saber-ne res d’aquí a alguns anys.

Neus Tur, experta en gènere i doctoranda en Estudis Interdisciplinaris de Gènere va afirmar a l’Última Hora que la medicina i la biologia “han demostrat que el sexe no ve determinat pels genitals externs, sinó que és un conjunt de característiques” i parla de “debat trampós” quan es refereix al debat artificial creat per les TERF en el qual afirmen que l’aprovació de la llei trans* comportarà un “ús pervers de la futura llei” per part d’homes que podran esquivar la Llei de Violència de Gènere al·legant “un canvi de sexe sobtat”.

A l’Estat espanyol les TERF han trobat recer i refugi dins el PSOE de la mà de l’exvicepresidenta Carmen Calvo, que va dimitir justament en topar amb el Govern per pactar una llei trans* amb Podem que va deixar descol·locada l’exvicepresidenta i les seves seguidores. Allò aberrant és que després que dimitís el PSOE recol·locàs la ja exvicepresidenta com a presidenta de la Comissió d’Igualtat al Congrés. Sembla que el PSOE vol riure’s de les dones trans* amb aquest nomenament. Les TERF a l’esquerra del Partit Socialista han trobat suport dins Frente Obrero i el socialisme més estantís, espanyolista i jacobí. El PSOE anterior a 2018 va donar suport a l’aprovació d’una llei trans* de màxims, però tot va canviar de sobte a partir que Podem “arrabassàs” el Ministeri d’Igualtat al Partit Socialista. Fins llavors s’havien aprovat diverses lleis LGTBI+ que donaven suport a l’autodeterminació de gènere a diferents Parlaments autonòmics com els de les Balears, el País Valencià, Andalusia, Madrid o Múrcia. Què va passar perquè de sobte algunes suposades feministes socialistes es postulassin en contra del col·lectiu trans*? Avui dia la llei trans*, que segurament acabarà diluïda en una llei LGTBI+ estatal, continua perillant perquè ha de passar encara el tràmit d’esmena al Congrés, i caldrà veure llavors el poder real que tenen les TERF dins del vell PSOE i de l’esquerra parlamentària.

És curiós veure com en aquest discurs coincideixen les TERF amb el discurs de VOX i de la ultradreta espanyolista. Aquest discurs d’odi ha fet companyes de viatge estranyes. Al PSIB el discurs TERF té com a màxima representant la senadora Susanna Moll, que s’ha pronunciat en multitud d’ocasions en contra de la llei trans*/LGTBI+ tot intentant disfressar el seu discurs com un al·legat en defensa dels LGBI, excloent-ne les dones trans*. És molt difícil d’entendre com és possible que una persona que en teoria és progressista i feminista assumeixi aquesta ideologia tan intolerant i estantissa. A Podem, en canvi, han preferit no ficar-s’hi gaire malgrat que la ministra d’Igualtat, Irene Montero, hagi apostat de manera clara per aprovar una llei trans* de màxims. Fins i tot Sonia Vivas, regidora de Feminisme i LGTBI+ de Palma ha preferit passar de puntetes sobre aquest tema, o mostrar-se tolerant i tot amb les TERF, i és que l’ex policia local sap que els seus dies en política estan comptats i el seu futur en l’associacionisme LGTBI+ no està gaire clar, així que per això no deu voler tancar-se portes dins el moviment feminista.

Només a MÉS per Mallorca a les Balears hem mostrat un suport clar al moviment trans* i ens hem declarat en contra dels postulats de les TERF, no sense haver-ho estudiat i debatut abans dins de les sectorials LGTBI+ i FeminisMÉS. En aquell moment, l’aleshores coordinadora de FeminisMÉS Anabel Rivera va declarar que “les dones trans* «no se senten, són» i va instar el Govern de Pedro Sánchez a no retardar més l’aprovació de la llei trans* “perquè doni solucions a la inclusió social d’un col·lectiu que pateix una doble discriminació pel fet de ser trans i per ser dona”.

A MÉS per Mallorca hem donat suport a l’aprovació d’una llei trans* estatal de màxims, una llei que encara ara continua tramitant-se, i com es despisti Pedro Sánchez acabarà la legislatura i encara no s’haurà aprovat, cosa que acontentaria el sector TERF del seu partit, però que deixaria en molt mal lloc el Govern de coalició. Fins i tot Mallorca Nova, formació juvenil adscrita a MÉS, s’ha mostrat clarament a favor dels drets de les persones trans* i de l’autodeterminació de gènere en multitud d’ocasions. A les Balears vàrem impulsar la llei LGTBI (Llei 8/2016, de 30 de maig) per garantir els drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, que es va aprovar per una àmplia majoria, i a partir de la qual s’han aprovat iniciatives que influeixen en la qualitat de vida de les persones LGTBI+ de la nostra comunitat i, per tant, en la qualitat de vida de les persones trans*

Entre moltes altres iniciatives, MÉS per Mallorca va proposar col·locar una placa en memòria de Margalida Borràs, la primera dona trans* mallorquina, que va ser executada el 1460 a València per la seva identitat de gènere, placa que avui llueix a les escales de la plaça Major palmesana. Com a part del Consell LGTBI+ de les Illes Balears hem votat sempre a favor de les propostes a favor del col·lectiu trans* per millorar-ne les condicions de vida i ajudar-lo a superar barreres i prejudicis i hem fet polítiques transformadores des de les institucions en què feim part de l’equip de govern.

Vam organitzar una xerrada titulada “Vides trans” en què un al·lot i una al·lota trans ens van contar la seva experiència com a persones trans* i tot el procés viscut al llarg de les seves vides. El 2018 vam organitzar una campanya trans* coincidint amb l’Orgull LGTBI+. En paraules de Miquel Ensenyat : “es tracta de fer visibles les aportacions del col·lectiu transsexual i transgènere a la lluita contra la discriminació. El binarisme i l’heteropatriarcat són les bases de la discriminació que sofreix tota persona LGTBI+, però ara, amb la temàtica d’aquest any, volem posar damunt la taula les aportacions que han fet les persones transsexuals. La tasca i la lluita del col·lectiu trans és imprescindible per entendre els avanços que s’han fet cap a la igualtat LGTBI+”.

MÉS per Mallorca és l’únic partit que dona suport al cent per cent a les reclamacions del col·lectiu trans* a les Balears. Donam suport a la despatologització real de la transsexualitat i creim en l’autodeterminació de gènere sense emperons ni qüestionaments desfasats.

Resulta curiós com les persones que neguen el dret a l’autodeterminació dels pobles i el dret a decidir són les mateixes que neguen l’autodeterminació de gènere a les persones trans*. El moviment sobiranista és molt més obert i comprensiu amb el “dret a decidir” independentment de quina sigui aquesta decisió. El més possible és que d’aquí a alguns anys totes aquestes persones que han lluitat en contra dels drets trans* i que han fet tot el possible per fer impossible l’autodeterminació de gènere sentin molta de vergonya, o potser no.

Ha de ser terrible viure en la ment d’una persona que lluita contra els drets d’un col·lectiu minoritari i sempre castigat, com és el cas del col·lectiu trans*. ¿En què afecta la lluita feminista i els drets de la dona el fet que les dones trans* siguin reconegudes com a tals sense haver de passar el calvari que han passat durant tants d’anys i que tant costa de deixar enrere? Els drets del col·lectiu trans* són drets humans i com a tals els hem d’entendre i tractar. Ser dona de naixement no dona dret a ningú a impedir ser dona una altra persona que així ho sent, independentment dels seus genitals. Òbviament cap home decideix ser dona per caprici ni pretén llevar-li drets a cap dona que hagi nascut amb vagina de sèrie. En un món profundament masclista és molt més fàcil ser home que no dona. Les dones trans* no només han de lluitar contra el masclisme sinó també contra un sector trans-excloent del feminisme i de l’esquerra.

El col·lectiu trans* el 2022 és encara un dels col·lectius més marginats socialment i laboralment. És necessari que s’aprovi una llei trans* en condicions però alhora, amb les competències que tenim a les Balears, no deixar de remar cap a la igualtat i la justícia amb el col·lectiu trans*. Fa falta continuar implementant polítiques educatives per aconseguir que les nines i els nins trans* creixin en una societat que els accepti i continuar formant el professorat perquè eduqui en la igualtat i el respecte. Són necessàries polítiques laborals integradores i per a això cal incentivar les empreses a contractar persones trans*, així com, per part del SOIB, ajudar a integrar moltes dones trans* més grans de 50 anys que majoritàriament només han conegut la prostitució com a mitjà per guanyar-se la vida. És necessari potenciar i consolidar els diferents SAI, dependents dels Consells insulars. Cal fer que les polítiques trans* siguin transversals i que no depenguin dels capricis de ningú. És per això que hem de cercar el màxim consens i entesa per aconseguir que aquestes polítiques perdurin en el temps i siguin assumides i assimilades per una majoria àmplia al Parlament, als Consells i en els diferents Ajuntaments.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad