2. UN #8M2022 PER UNA #COOPERACIÓ FEMINISTA

De què xerram quan ens referim a una cooperació feminista? Quines són les fonts d’inspiració i el motor de canvi? Per què ara? Es tracta només d’una moda, una xapa o un formalisme? O bé pot suposar un canvi important en les polítiques de cooperació al desenvolupament? Aquestes i moltes més preguntes són les que segurament us feu amb el títol del present article, coincidint amb el hagstat d’enguany de la cooperació espanyola (CE).

Després de més d’un any de dedicació del Grupo de Trabajo de Género (GT) del Consejo de Cooperación estatal, del qual ara som presidenta com a representant de les universitats, m’agradaria poder compartir els principals aprenentatges i resultats, així com els obstacles i reptes a futur. Fruit de les reflexions i dels debats generats durant el procés de participació de les persones integrants1 del GT hem generat el document “Orientaciones para una cooperación feminista” (ja disponible al web de l’OCDS: http://cooperacio.uib.cat).

Un document que ens proposa passar de les ulleres morades a les progressives amb un enfocament multifocal basat en les experiències i aprenentatges dels moviments feministes d’arreu del món, sobretot de les feministes decolonials, les ecofeministes, les que aposten per la interseccionalitat i l’economia feminista i ètica i economia de les cures.

La cooperació serà feminista o no serà transformadora, perquè la cooperació feminista és una eina política de transformació de les desigualtats sistèmiques i estructurals dels contextos en els quals actua a fi d’aconseguir els canvis que permetin aconseguir la justícia eco-social global. No sols consolida els esforços per canviar la posició i condició de les dones, sinó que a més visibilitza les múltiples discriminacions i les relacions de poder que ens afecten per viure en un sistema capitalista, heteropatriarcal, androcèntric, colonial i racista. Per tant, la política de cooperació feminista reconeix que donar suport a la igualtat de gènere en les seves diverses identitats, reforçar i enfortir l’agència i els drets de les dones i nenes és el millor mitjà per a construir un món més just, pacífic, inclusiu i sostenible.

Actualment per una banda, en l’àmbit de la cooperació ens trobam en un procés de reformes de les estructures, polítiques i normatives on la voluntat política permetria, encara que no sense resistències, una revisió baix els enfocaments feministes en consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. I per una altra banda, som conscients de la creixent importància a escala global dels moviments feministes i de la seva força de transformació social, amb les seves propostes i reflexions decolonials, antiracistes i ecologistes, d’aquí i dels contextos en els quals és present la CE i les demandes de la qual reflecteixen la imperant i urgent necessitat d’implementar noves polítiques d’acció exterior i de cooperació que donin resposta a aquests desafiaments. Per tot això, és ara el moment d’apostar pel terme de cooperació feminista2 sobre el que hem estat investigant, debatent i construint propostes que s’han nodrit dels diàlegs3, les experiències i les demandes sobretot dels col·lectius feministes del Sud global4.

Com antecedents, cal remarcar l’existència des de l’any 2007 de l’Estratègia de “Género en desarrollo” de la cooperació espanyola, ja que aquesta ha estat pionera en transversalitzar l’enfocament de gènere com una senya d’identitat, encara que hagués hagut de comptar amb més recursos econòmics i més voluntat política per poder ser més efectiva. Durant els darrers anys s’ha fet un esforç per part dels agents de la cooperació (sobretot del grup de feminismes de la CONGDE5) d’avaluar les pràctiques i les iniciatives del nostre entorn més immediat6 com a font d’inspiració per poder millorar, avançar i replantejar-se les polítiques i les estructures de la cooperació.

Un altre moment crucial a destacar de la cronologia del procés participatiu va ser el mes de març del 2021 quan es va presentar a la Moncloa el Plan de acción exterior feminista del MAUC i a continuació el mes d’abril quan el Govern va aprovar com a document vinculant una Estrategia de Acción Exterior 2021-2024. Des de llavors s’han obert diferents moments per a la reflexió conjunta, per recollir els comentaris i suggeriments d’altres actors externs al GT que han estat molt importants com inputs per a poder aterrar millor els camps d’acció de la cooperació feminista i que de forma resumida serien els següents:

  1. Abordar d’una forma contundent la lluita contra les causes estructurals de la feminització de la pobresa a escala global

  2. Fomentar la sobirania alimentària dels països i les seves comunitats a través de polítiques que visibilitzin i donin suport al paper clau de les dones en la producció d’aliments i distribució d’aquests.

  3. Assegurar l’accés de dones, joves i nenes a la protecció i als béns, recursos i serveis en igualtat.

  4. Implantar un sistema de cobertura universal pública de salut que garanteixi especialment l’exercici dels drets sexuals i reproductius i l’autonomia corporal.

  5. Promoure una educació de qualitat, que incorpori programes i iniciatives de defensa del dret a l’educació i a la formació professional de les dones, joves i nenes.

  6. Elaborar una Estratègia d’Educació per a la Ciutadania Global o Educació per a la Transformació Social des d’una perspectiva feminista multifocal.

  7. Defensar els drets de les dones, especialment el dret a la igualtat de gènere, col·laborant amb les lluites de les defensores de drets.

  8. Impulsar accions de prevenció, mitigació, protecció i reparació davant totes les formes de violències, exclusió i discriminació de dones, joves i nenes.

  9. Secundar i propulsar l’apoderament de les dones: participació i lideratge social, i polític en la presa de decisions.

  10. Promoure la justícia ecosocial des de l’enfocament de l’ecofeminisme per posar la vida al centre.

  11. Aconseguir la justícia econòmica a través de l’apoderament socioeconòmic, basat en l’economia feminista i el treball decent i sostenible.

  12. Fomentar l’ètica de les cures, incidint en la corresponsabilitat i redistribució del treball de cures no remunerat i la seva valoració i dignificació.

  13. Abordar la bretxa digital i cientificotècnica de gènere.

  14. Incorporar de manera sistemàtica la interseccionalitat com a eina analítica i política.

  15. Impulsar la participació i lideratge de les dones en la prevenció i resolució de conflictes, i la consolidació de la pau i seguretat mundials.

  16. Apostar per la incidència en les polítiques per a promoure la despatriarcalització i la transformació cap a la democràcia participativa, la governança i justícia feministes en totes les fases del cicle de gestió de projectes.

  17. Reforçar les aliances estratègiques amb les organitzacions feministes, de dones i de drets humans del Sud global i dels agents de cooperació.

  18. Implementar un sistema de seguiment, sistematització, gestió del coneixement i avaluació que aplicació els enfocaments feministes

En definitiva avançar cap a una cooperació feminista no una tasca fàcil, suposa incorporar a l’estratègia dual de gènere vigent, les actuals propostes feministes basades en la diversitat d’experiències dels diferents actors: moviments feministes i LGTBQ+, associacions i organitzacions de dones i defensores de drets.

També suposa transversalitzar, tant en l’elaboració, aplicació, seguiment i avaluació de les accions de cooperació, un enfocament multifocal que es nodreixi del feminisme decolonial, postcolonial i interseccional, dels ecofeminismes, de l’economia feminista i de l’ètica i economia de les cures (sense deixar de banda que la cooperació feminista també pugui ser un àmbit sectorial de la CE).

Ja sabem que el paper ho aguanta tot i que els reptes i les resistències per implementar els camps d’acció descrits no són petits, per la qual cosa ara cal passar a l’acció, treballar les aliances estratègiques, continuar reflexionant i aprofundint en què significa un enfocament feminista amb visió crítica aplicada als àmbits de la política exterior, la cooperació per al desenvolupament, l’educació per a la transformació social i l’acció humanitària des de la coherència de polítiques. De tal manera que no es quedi només en el discurs, sinó que s’asseguri la seva implementació amb l’assignació necessària de recursos i capacitats a mitjà i llarg termini, ja que és urgent avançar de forma decidida i valenta.

1 El GT conformat ara mateix per dones representants de: les universitats espanyoles, Coordinadora de ONG para el desarrollo-España (CONGDE), Dirección General de Política de Desarrollo Sostenible (DGPOLDES) del Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación (MAEUC), Instituto de la Mujer, SEDRA- Federación de planificación familiar, Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA), Agencia española de cooperación internacional al desarrollo (AECID) i oficina de Acción humanitaria.

2 Fins i tot és un tema de debat la terminologia que es fa servir, unes apostem de manera compromesa per una cooperació feminista i altres que troben que seria més estratègic anomenar-la com enfocament feminista per evitar el risc que es buidi de contingut el terme feminista. Com deia el debat està servit perquè ambdues postures tenen els seus punts forts i febles.

3 S’han organitzat i se segueixen impulsant moltes iniciatives i espais de diàleg, de construcció conjunta i enfocament local-global com per exemple la sessió Veus del Sud de la DG de Cooperació del Govern de les Illes Balears amb dones defensores: https://caib.webex.com/caib/j.php?MTID=m3c312b1eb2e612bab9539e071eca9e10 o les nostres darreres jornades (2021): Jornadas de cooperación feminista. Del discurso al acuerpamiento.

4 Sud global: tots aquells països i regions que comparteixen una història de colonialisme, neocolonialisme, i marginació política, econòmica i cultural. Es caracteritzen per estructures socials i econòmiques basades en grans desigualtats relacionades amb el nivell i l’esperança de vida i l’accés als recursos (Daus i Connell 2012, 12–13).

5 Entrevista/conversatori amb la CONGDE i companyeres feministes activistes de Nicaragua: https://coordinadoraongd.org/2021/03/las-mujeres-del-sur-seran-quienes-validen-o-no-la-propuesta-de-la-cooperacion-feminista%EF%BF%BD/

6 Països com Suècia (2014), Canadà (2017) i França (2018) ja compten amb polítiques exteriors feministes amb diferents graus de compromís d’incidir en canvis estructurals en les seves pròpies institucions, en les seves polítiques comercials o en els seus enfocaments per a entendre la cooperació al desenvolupament.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad