El quadre de resultats permet fer diferents comentaris. De manera esquemàtica i a parer meu, caldria considerar:
– El PSOE guanya a totes les illes. En percentatges més o manco homogenis.
– PODEM queda com as segona força a Menorca, Eivissa i Formentera. I per poc al conjunt de Balears, el que li permet obtenir el segon diputat.
– Ciutadans és la primera força de la dreta a Mallorca, especialment a Palma i a l’àrea metropolitana de Calvià, Marratxí i Llucmajor, a on també supera a Podem.
– El PP és la primera força de dreta a Menorca, Eivissa i Formentera. També a la resta de part forana. ( Resta de pobles menys Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor)
– L’extrema dreta de VOX és la cinquena força més votada, excepte a Menorca que és la sisena.
-Veus Progressistes té el seu millor resultat a la resta de part forana amb el 8’39%. (Resta de pobles menys Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor) En el quadre de distribució d’escons amb els vots de les diferents forces polítiques en aquests pobles, el resultat final seria 2 PSOE, 2 PP, 1 Podem, 1 Ciutadans, 1 Vox i 1 Veus Progressistes. Per illes Menorca arriba al 6’71% i a Eivissa sols al 1’54%.
– El PI té sols vots a Mallorca, i especialment a la resta de part forana.
– PACMA té un nombre respectable de vots. Supera a Veus Progressistes a Eivissa. A Palma i a la seva àrea metropolitana suposen el 60% dels vots de Veus Progressistes.
Pel que fa a la comparació del vot de la dreta (PP+Ciutadans+Vox) respecte al vot de l’esquerra (PSOE+Podem+Veus Progressistes) tenim els següents resultats:
L’esquerra té més vots a totes les illes. És una bona notícia que també a les Illes, hem contribuït a derrotar al tripartit de la dreta espanyola. Però als pobles de la zona metropolitana de Palma és l’única zona a on té una majoria la dreta. L’esquerra té una petita majoria a Palma i a Eivissa. La diferència a l’esquerra és més favorable a Formentera i a Menorca en relació als votants del conjunt de la seva illa, mentre a Mallorca hi ha una diferència significativa entre els pobles de l’àrea metropolitana de Palma i la resta de la part forana. A Palma la diferència és molt minsa a favor de l’esquerra.
És obvi que a les Illes s’ha votat en clau de política dels partits estatals. Tan sols als pobles de la resta de part forana un 13’36% dels votants han optat per votar partits de les Illes. L’explicació podria ser que la proximitat i en tenir més estructura orgànica, permet repartir el vot a mà, única manera de poder contrarestar l’efecte mediàtic de la propaganda estatal. Malgrat aquesta petita desviació, l’efecte del vot «útil» per aturar a la dreta extrema unificada, ha estat generalitzat. Encara el votant sobiranista o regionalista, no percep que el seu vot pot influir d’una manera significativa a la política estatal.
Ens cal un grup confederal de les esquerres sobiranistes al Congrés de Diputats, amb una visibilitat al mateix nivell que els partits estatals. Que sigui el nostre referent estatal. Això, o la subsidiarietat a les condicions lleonines dels partits estatals, o el risc de poder caure en la irrellevància pel que fa a les polítiques estatals.
Altra cosa seran les eleccions municipals, insulars, autonòmiques i europees. Basta veure el vot que ha tingut Compromís al País Valencià, amb una diferència abismal entre les generals i les autonòmiques que allà s’havien anticipat. El vot del conjunt de l’esquerra, si aquesta es mobilitza, pot assegurar mantenir els pactes de progrés.
I el repartiment intern d’aquest espai de l’esquerra, és la clau de volta per impulsar uns canvis més profunds, més arrelats a la nostra terra, amb més contingut estratègic per a donar passes segures i fermes, cap a la transició per un canvi de model econòmic més social i més sostenible.
Les 48 candidatures municipals de MÉS per Mallorca, de coalicions o de partits a qui dóna suport MÉS, auguren a Mallorca una realitat política de l’esquerra molt diferent del que s’ha donat en aquestes eleccions generals. I pens que així també serà a la resta de les altres illes.