La diferència entre els candidats no podria resultar més abismal. Donald Trump i els seus fidels seguidors criden que es pari de comptar vots en els estats més decisius en aquesta elecció, mentre que Joe Biden i els manifestants al carrer defensen la democràcia i el dret no sols a votar, sinó a comptar els vots, emesos de forma totalment legal.
Mentrestant, molts dels actes electorals acaben amb desfilades de gent en enormes camionetes tot terreny mostrant banderes nord-americanes sobredimensionades, i amb freqüència l’única manera de diferenciar entre les dues desfilades és el color de la pell dels participants i els noms de cada candidat inscrits en les banderes, la qual cosa ve a demostrar una cosa única de la política ianqui. Sens dubte, els actes electorals són molt diferents en aquest moment de pandèmia global, amb Biden portant màscara i amb regles estrictes que els seus simpatitzants han de seguir per a poder assistir a aquests, mentre que Trump aterra amb el “Air Force One”(el jet presidencial) davant hordes de partidaris embogits, molts sense portar màscara ni guardar distàncies. Només es pot comparar amb actes polítics en països governats per dictadors de pacotilla.
forbes.com.mx
Trump va anunciar la mateixa nit de la data oficial electoral que portaria qualsevol cas de vots que arribessin per correu després de l’elecció al Tribunal Suprem Federal, on acaba de sumar-se la tercera jutge triada per ell mateix i el nomenament del qual va ser ratificat pel Senat, controlat pels Republicans, de forma accelerada i molt polèmica donada la proximitat al primer dimarts de novembre.
A Pennsilvània el Tribunal Suprem de l’estat va decidir que era totalment legal comptar els vots que arribessin per correu dies després del dimarts mentre que s’enviessin no més tard de la mateixa data electoral, la qual cosa no és diferent del que esdevé en molts estats. Tot això ve ocorrent dins d’un context en el qual el cap de Correus (USPS), partidari i mega-donant de la campanya de Trump, fa mesos que intenta fer que la institució pública més popular del país sigui menys funcional perquè els vots no arribin als col·legis electorals. Fins i tot, l’USPS es va negar complir una ordre judicial federal que ordenava al servei de Correus localitzar i lliurar totes les paperetes que faltaven, estimades en més de 300.000, als col·legis electorals abans de les 15.30 del mateix dimarts. Aquesta quantitat de vots no comptats podria decidir qui guanyaria en llocs tan decisius com el meu estat natal, Geòrgia, on una mobilització massiva de la ciutadania podria assegurar la victòria de Biden i els Demòcrates en el Senat.
L’estratègia de llevar el dret al vot als Estats Units no és res nou. Es podria dir que és “American as apple pie”, “tan americana com el pastís de poma”. Llevar el vot dels homes afroamericans després de la guerra civil i l’alliberament dels esclaus era el més habitual en aquella època. Poc després, a principis del segle XX, va sorgir el Klu Klux Klan, l’estratègia del qual era intimidar a la comunitat negra fent linxaments públics sense cap conseqüència per als assassins.
Més tard va venir el moviment pels drets civils, liderada per persones com Martin Luther King Jr., la qual cosa va obtenir molts avanços per als afroamericans i altres grups minoritaris en l’àmbit electoral, entre molts altres àmbits. No obstant això, polítics de tot el país continuen amb la tàctica d’impedir o limitar el vot de persones de color, que solen votar més sovint a l’esquerra, llevant-les de les llistes de votants registrats. Si no està registrat en aquestes llistes, quan un individu arriba al col·legi electoral se li nega el seu dret a accedir a una papereta.
Desafortunadament, les estratègies antidemocràtiques no són totalment exclusives del Partit Republicà. Els Demòcrates van ser exposats per Wikileaks mitjançant correus electrònics filtrats del DNC (Comitè Nacional Demòcrata), que van mostrar les múltiples formes en què les elits del partit van afavorir a Hillary Clinton sobre Bernie Sanders en les eleccions primàries de 2016.
A Arizona els responsables de les eleccions primàries del partit van reduir la quantitat de llocs per a votar, la qual cosa va afavorir a Clinton, amb molta gent que no podia esperar diverses hores en la cua per a elegir el futur candidat demòcrata. A Califòrnia els treballadors van ser instruïts per a no informar els votants que havien de demanar específicament una papereta de les primàries del partit. Va resultar que aquests votants van rebre l’anomenada “papereta provisional”, que només es compta en casos especials. Es van acabar tirant centenars de milers de paperetes a les escombraries sense ser comptades.
Enguany el partit va permetre, en contra de les seves pròpies regles, a un mil-milionari i anterior alcalde republicà de Nova York, Michael Bloomberg, comprar un lloc en l’escenari de debat, sense cap possibilitat real de guanyar, per a atacar feroçment al socialista demòcrata Bernie Sanders, que anava per davant dels altres aspirants. En el moment de les primàries, quan era clar que només hi havia la possibilitat que guanyés Sanders o Biden, gairebé tots els altres candidats es van retirar de la carrera presidencial, i els més poderosos del partit van donar suport a Biden amb l’argument que un “socialista” mai podria guanyar, encara que les enquestes van mostrar que Sanders va tenir més probabilitats de guanyar contra Trump.
A aquestes hores sembla clar que Joe Biden serà el pròxim líder del país més poderós del món. Però els resultats van tan ajustats en tants llocs que donen moltes armes a Donald Trump i la seva banda de criminals per a proclamar, sense cap evidència, que els han robat la Casa Blanca.
Els Republicans ja fa setmanes amb casos oberts en els tribunals intentant canviar les regles del joc, i estan obrint molts més per a intentar frenar el recompte de vots. Trumpistes armats, inclosos creients de la conspiranoia “Q-Anon,” ja han fet intents d’entrar en col·legis electorals i parar una cosa tan banal com comptar.
Donald Trump *Jr. ha declarat que això és una guerra, intentant mobilitzar als seus partidaris més rabiosos per a prendre les armes i defensar al seu “president legítim”. D’altra banda, les manifestacions pro-democràtiques fent costat als treballadors electorals, que ja requereixen protecció després de rebre amenaces, continuen creixent. Quants més estats guanya Biden, redueix la possibilitat de violència als carrers.
Si no existís aquest antiquat sistema de col·legis electorals, establert ja fa més de dos-cents anys, i pensat per a donar més poder als homes blancs terratinents, en comptes d’un simple vot popular per a elegir al president, no hi hauria la possibilitat que una persona –i un partit– tan perillosa pogués manipular un exercici democràtic tan important. No obstant això, ni tan sols el partit més perjudicat per aquest sistema ha fet un esforç significatiu per a reformar-lo.
Ni tampoc el candidat Joe Biden ha promès assegurar la sanitat universal i gratuïta per als pacients, popularitzat per Sanders i un moviment de gent apoderada a canviar la política dels EUA, durant una pandèmia global. La sanitat ha estat l’assumpte més important entre la ciutadania aquesta vegada, amb el programa “Medicare for all” arribant a tenir un suport d’aproximadament el setanta per cent de l’electorat en diverses enquestes.
Mai hi ha hagut un moment tan tibant en la història moderna del país. És clar que el que fa falta ara mateix és una mobilització no violenta de persones que creguin en la democràcia per a frenar als neofeixistes amb somnis de grandesa. Amb aquesta pèssima qualitat de polítics dirigint un sistema fracassat dins d’un context de crisi civilitzatòria, amb les amenaces de guerra nuclear i amb un clima cada vegada més càlid i inestable, és clar que no ens salvaran. Ara seria el moment de deixar enrere la política d’enfrontament que moltes vegades sembla a bandes d’afeccionats d’equips de futbol americà.
Hem d’espavilar-nos, i aviat, perquè només podrem sortir d’això trobant noves formes democràtiques, mentre reforcem les que encara tenen valor, per a arribar a acords molt necessaris i crear la possibilitat d’un futur que inspiri a les generacions actuals i les que vénen.
