2.4 El PSOE no lliga

La formació d’un nou govern a l’Estat es va convertir des d’un principi un exercici continuat de tacticisme polític. Una simplificació de moviments que, com que no es correspon amb una realitat més complexa, du a una mena d’embolics continuats amb elevades possibilitats d’afartar la gent. L’època en què governava el PSOE o el PP en solitari ha passat. Els nombrosos governs de coalició que hi ha a les comunitats autònomes en són un exemple. No obstant això, a l’Estat les dificultats per formar un govern de coalició són més que evidents.

  Foto: IB3   

No haur√≠em d‚Äôoblidar com √©s que sorgeixen nous partits i, en conseq√ľ√®ncia, es trenca el bipartidisme. √Čs l‚Äôeclosi√≥ de distints moviments socials en resposta a les solucions que des del poder es proposen per fer front a la crisi econ√≤mica (austeritat i rescat financer). El deteriorament del r√®gim del 78 i la crisi dels partits tradicionals (‚Äúno ens representen‚ÄĚ) formen el brou de cultiu que d√≥na peu al moviment 15-M. Podem √©s la resposta pol√≠tica d‚Äôaquesta amalgama reivindicativa per fer arribar la seva veu a les institucions. En el cas de la dreta, la fragmentaci√≥ ha recorregut un altre cam√≠.¬†

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

S√≥n precisament aquests vots (i algun m√©s) els que li fan falta al PSOE per formar govern (el ‚Äúsoci preferent‚ÄĚ). Els vots que simbolitzen la mobilitzaci√≥ social i la ruptura. Recordo perfectament quan Alfredo P√©rez Rubalcaba, en el seu discurs d‚Äôacceptaci√≥ com a secretari general, deia que el seu partit ‚Äúhavia de recuperar el carrer‚ÄĚ en resposta a les mobilitzacions socials. Els esdeveniments han transcorregut de manera que el ‚Äúcarrer‚ÄĚ ha pres nom: Podem i les conflu√®ncies, amb totes les seves disputes internes i falta d‚Äôhomogene√Įtzaci√≥ l√≤giques.

√Čs evident que des d‚Äôuna perspectiva de canvi i de donar una soluci√≥ a les profundes contradiccions que pateix la fragmentada i desigual societat actual aquestes formacions pol√≠tiques s√≥n part de la soluci√≥. De la mateixa manera que les formacions nacionalistes s√≥n necess√†ries per solucionar els desequilibris territorials. Si observam l‚Äôentorn m√©s proper, l‚Äô√†mbit europeu i el territorial de les comunitats, la resposta m√©s efica√ß i sensata seria un govern de coalici√≥. Per efic√†cia i estabilitat.

No obstant aix√≤, des del PSOE s‚Äôinsisteix a no formar un govern de coalici√≥. ‚ÄúHa passat el moment‚ÄĚ, diuen. Tacticisme pol√≠tic, nu i cru. El moment pol√≠tic √©s el mateix ara que l‚Äôendem√† de les eleccions. I el nombre d‚Äôescons, tamb√©. Insisteixen a demanar l‚Äôabstenci√≥ als partits de la dreta, que acusen falsament d‚Äôobstruccionisme, i el suport program√†tic a Podem, aquest sense una contraprestaci√≥ clara. Un pensa que realment mai han tingut la intenci√≥ de formar un govern de coalici√≥. Han fet passar el temps no per negociar, sin√≥ per propiciar arribar al ‚Äúmoment inevitable‚ÄĚ.

Del fet d’anar i venir d‚Äôaquests mesos i de les declaracions i contradeclaracions a trav√©s dels mitjans, podem deduir tres tipus de raons per no formar govern de coalici√≥. Una, ‚Äúla ra√≥ d’Estat‚ÄĚ, argument pel qual els socialistes se situen m√©s a prop de l‚Äôestablishment que dels actors socials. Si ens aturam un moment en aquesta q√ľesti√≥, es pot observar que un cop Podem va haver renunciat als ministeris d‚ÄôEstat, el problema va ser el Ministeri de Treball. Podem havia sorgit de les protestes conseq√ľ√®ncia de la precaritzaci√≥, la inseguretat laboral i l‚Äô‚Äúarraconament social‚ÄĚ d‚Äôamplis sectors, i se li negava la possibilitat d‚Äôactuar sobre el que m√©s clarament els justificava. Estranya i laxa idea de la ra√≥ d‚ÄôEstat.

Les altres dues raons s√≥n m√©s prosaiques. √Čs evident que S√°nchez ha mostrat una debilitat argumental manifesta, en els debats i el Congr√©s, davant Iglesias. El veto al l√≠der de Podem aniria en aquesta l√≠nia, igual que l‚Äôargumentaci√≥ de ‚Äúdos governs en un‚ÄĚ que no s‚Äôhan cansat de repetir. I, per acabar, les enquestes. Un argument d‚Äôuna futilitat elevada que serveix d‚Äôaliment b√†sic al ‚Äútacticisme pol√≠tic‚ÄĚ.

Davant aix√≤, un acord program√†tic √©s alternativa suficient? La resposta dep√®n de com de cohesionat estigui el ‚Äúbloc de la moci√≥ de censura‚ÄĚ (ara investidura) per controlar el govern i evitar que les ‚Äúraons d‚ÄôEstat‚ÄĚ, a pactar amb la dreta, proliferin en exc√©s.



Aquesta web utilitza galetes. Aqu√≠ pots veure la pol√≠tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l‚Äôacceptes.    Veure
Privacidad