2.3 Les urnes recomponen els pactes d’esquerres

Per primera vegada en la història democràtica de les Illes Balears, hi haurà una segona legislatura d’esquerres, i continuïtat en la capçalera de govern amb Francina Armengol al capdavant, qui podrà negociar amb els seus socis un nou pacte progressista. Mirant el conjunt del mapa post 26M, el PSIB (o més bé, el PSOE de Pedro Sánchez) ha rendibilitzat els pactes a costa dels seus socis, tant a escala municipal com insular i autonòmica. Els votants progressistes, en un context d’incertesa general i a remolc de les eleccions estatals, han votat la marca que els oferia major seguretat en unes eleccions locals en clau més estatal que mai. Es reeditaran pactes, però aquesta vegada presidits en la seva majoria pels socialistes.

El PP de Company ha salvat els mobles si comparam els seus resultats amb els de les eleccions generals, on la desfeta va ser sense pal·liatius. En aquest cas, a més de guanyar el Consell d’Eivissa i alguns ajuntaments d’aquesta illa, consolida posicions a municipis on ja governaven (com Campos o Santanyí) i en sumen de nous, com Alaró. Si bé Pablo Casado farà servir la medalla de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid juntament amb el fet que C’s no ha pogut dur endavant el seu sorpasso. per assegurar-se la continuïtat al capdavant del PP, sembla que Biel Company podria fins i tot deixar la política, com altres del PP no avesats a llargues temporades sense poder institucional.

Per la seva part, els de Rivera incrementen discretament la seva presència al Parlament balear, però no són decisius gairebé enlloc. VOX hi ha entrat amb 3 diputats, menys del que esperaven els de Jorge Campos, però on s’ha notat amb força la seva irrupció ha estat a l’Ajuntament de Palma, on són el tercer grup just per darrere del PP, i han passat davant dels de Noguera i Jarabo. El que és segur és que l’extrema dreta, que com C’s no té possibilitats de governar, sí que aprofitaran els altaveus i recursos institucionals per fer renou i difondre el seu discurs d’odi. En qualsevol cas, les dretes en conjunt tindran poques opcions de poder més enllà d’Eivissa aquesta legislatura, i només els queda mirar a la nova «CEDA» que s’ha experimentat amb èxit a Navarra. Tot arribarà…

Els pitjor parats en aquestes eleccions han estat MÉS i Podem, que a més dels factors externs i a l’espera de la concreció de l’autocrítica, són els que més han pagat les contradiccions dels pactes amb el PSIB, amb granots com la carretera Llucmajor-Campos. MÉS per Mallorca ha perdut dos diputats, i MÉS per Menorca un, i els darrers quedaran sense grup parlamentari propi. Tot i que els resultats de l’esquerra insularista mallorquina, menorquina i formenterenca (GxF), en conjunt els converteixen en tercera força pel que fa a l’espai polític-ideològic, que també es podria materialitzar en tercera força parlamentària, no es concretaran en la conformació d’un grup comú, com sí que faran els bascos i catalans d’ERC i EH-Bildu al Congrés. Una oportunitat perduda per demostrar, a través d’un grup parlamentari confederal, quin és el projecte d’illes que es defensa des d’aquest espai polític. Pel que fa a Podem, que fins i tot ha quedat fora d’algunes cambres autonòmiques, passen de 10 a 6 diputats al Parlament. El PI, que aspirava a ser frontissa dels pactes d’esquerres, ha quedat igual, i tot i que tenen opció a batlia a bastants municipis, han patit en l’àmbit municipal el mateix fenomen que la resta de socis dels socialistes, a municipis com Alcúdia.

La moderació, en aquests dies previs a les negociacions i pactes possibles, sembla que no arribarà pel PI, sinó per un PSIB que justament ha jugat a sintetitzar en el discurs les polítiques d’esquerres, ecologistes, feministes, i fins i tot un cert punt de confrontació amb el govern d’Espanya que en el nou context segur que serà molt més relatiu. En plena campanya va arribar la demanda de l’Estat per gestionar Cabrera, i sembla que els de Moncloa seguiran recorrent als tribunals les Lleis aprovades a les Illes, i aparcant la reforma del model de finançament. A més, els grans hotelers (que varen fer una aposta diversificada a través del PP, VOX i C’s) ja han advertit que àrees importants com turisme no l’haurien de dur els castristes de MÉS, tot i que a ells amb els Castro a Cuba no els ha anat tan malament.