2.3 El sobiranisme de les Illes (I)
Cada cop som més els ciutadans de les nostres Illes que comprenen la necessitat d’un projecte sobiranista propi. Sigui per què constaten que estem pèssimament finançats, que no tenim capacitat de control dels nostres ports, aeroports o costes, per exemple, que no tenim capacitat d’incidir directament a la Unió Europea, sense passar per Madrid, que ni l’Estat Espan yol ni la UE comprenen i molt manco estan disposats a pal·liar els nostres costos provocats per la insularitat, entre altres moltes qüestions.
Són manco els que han arribat a la conclusió que a pesar de totes aquestes coses exposades el nostre vertader problema és que no tenim, ni mai hem tingut, capacitat de decidir el nostre present ni molt manco el nostre futur.
AlgĂş dubta que el nostre model econòmic de monocultiu turĂstic que cada cop mĂ©s gent pensa que cal canviar-lo no el decidirem des d’aquĂ?. Evidentment la ciutadania no va tenir mai veu i vot sobre aquest tema, però tampoc les classes dominants presents als nostres territoris insulars. Una altra cosa seria dir que quan el model econòmic s’estava enlairant i sobretot quan començava a assolir la velocitat de creuer s’apuntaren entusiĂ sticament. Però qui va decidir que nosaltres ens dedicarĂem al turisme per sobre qualsevol altra activitat econòmica, encara que fos destruint sectors existents, fou el franquisme dels anys seixanta i seguim sense capacitat de decidir els canvis que caldria fer a aquest model.
El problema no Ă©s si tenim mĂ©s o manco diputats i/o senadors propis a Madrid sinĂł que no tenim la suficient capacitat per decidir el nostre present i futur, en definitiva no tenim la sobirania que necessitem. I això passa, entre altres coses per tenir un subjecte polĂtic sobiranista fort.
Un sobiranisme d’esquerres i inclusiu, feminista, ecosocialista i republicĂ que el seu objectiu sigui canviar la societat, disposat a liderar un canvi de model de desenvolupament que a travĂ©s d’un procĂ©s de transiciĂł ens porti a la plena sobirania, a un nou projecte de PaĂs.
Un sobiranisme que a la seva brĂşixola marqui com a objectiu final aquest nou PaĂs i en conseqüència que la seva polĂtica estigui marcada per aquests objectius estratègics i no per qĂĽestions tĂ ctiques. I lògicament un sobiranisme que tingui la força i la capacitat suficient per pilotar aquests canvis. No basta tenir clar que es vol aconseguir o culpabilitzar als altres quan no s’aconsegueix, sinĂł que cal encertar en el camĂ i tenir els instruments que calen per arribar a bon port.
No partim de zero, a cada Illa existeix una força polĂtica representativa del sobiranisme illenc, des d’ARAEivissa, encara molt dèbil, a Gent per Formentera, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca amb un pes gens negligible tant a les institucions com a la societat.
Però lògicament això no Ă©s suficient si volem aconseguir els objectius que abans mencionava i amb la voluntat mĂ©s positiva de contribuir modestament a aquest procĂ©s de consolidaciĂł del sobiranisme illenc vull aportar la meva opiniĂł sobre alguns dels reptes que considero pendents: Enfortiment de cada un dels projectes polĂtics illencs. La necessitat de construir una aliança estratègica entre el sobiranisme d’esquerres i l’esquerra social. Partint del que Ă©s local, amb els peus forts al municipalisme, la construcciĂł d’un instrument Ăştil del sobiranisme interinsular amb vocaciĂł d’incidir polĂticament a l’Estat Espanyol i a la UE, als Paios Catalans i a la MediterrĂ nia.
Em permetreu que en allò que fa referència a la necessitat d’enfortir els projectes polĂtics illencs em centri en Mallorca. I la primera premissa que per mi estĂ clara Ă©s que per construir un fort i potent partit sobiranista s’ha de partir de MÉS per Mallorca que Ă©s la formaciĂł polĂtica del sobiranisme que mĂ©s passes ha donat en aquesta direcciĂł.
La seva constituciĂł ja representĂ un bot quantitatiu i qualitatiu d’allò que fins aleshores representava el nacionalisme d’esquerres. Fou la suma, dins un mateix projecte polĂtic, del PSM, la mĂ xima representaciĂł des de la seva fundaciĂł del nacionalisme d’esquerres, que amb audĂ cia i generositat liderĂ la construcciĂł de MÉS. D’Iniciativaverds, que ja sumava la tradiciĂł dels Verds de Mallorca i d’una part de l’esquerra mallorquina que va lluitar a la clandestinitat contra el franquisme i dins Esquerra Unida durant anys posteriors. I d’agrupacions polĂtiques municipalistes de distints pobles.
MÉS aconsegueix un pes important dins el municipalisme, a la instituciĂł insular i al Govern, aixĂ com una bona militĂ ncia i quadres qualificats, una rica pluralitat interna, encara que insuficient i una representaciĂł i presència a la societat gens menyspreable, que no arriba a totes les capes d’aquesta, però Ă©s bastant homogènia al territori, encara que insuficient a l’à rea metropolitana.
Cal doncs partir d’allò que avui Ă©s i representa MÉS per consolidar un projecte polĂtic del sobiranisme amb vocaciĂł de majories. Per què MÉS tĂ© un projecte ideològic i polĂtic potent, aixĂ com un projecte de PaĂs i un pla de transiciĂł millorable però prou desenvolupat. Això Ă©s un bon principi i deixa palès que ara per ara Ă©s el pal de paller del sobiranisme illenc però en cap cas Ă©s suficient per assumir la tasca històrica que pretĂ©n.
MÉS ha de passar d’esser fonamentalment un projecte molt bo per la polĂtica institucional autonòmica i municipal a ser una força polĂtica per liderar el canvi de societat. I això passa per no oblidar mai aquella proposta estrella de la seva darrera Assemblea de dedicar com a mĂnim els mateixos esforços al partit i al seu enfortiment que al treball institucional.
En primer lloc necessitaria crĂ©ixer en nombre d’afiliats. Necessita molt mĂ©s militants per afrontar totes les tasques que ha de desenvolupar. I aquest cercle viciĂłs solament es pot trencar des d’una vertadera polĂtica de creixement i afiliaciĂł. Cal crĂ©ixer en nombre d’afiliats i afiliades. Amb extensiĂł territorial, per cobrir les zones blanques i amb una dedicaciĂł especial a l’à rea metropolitana. Però tambĂ© en pluralitat. I aquesta pluralitat s’ha de notar en la composiciĂł de les direccions, amb les llistes d’afiliats, en les candidatures i amb els cĂ rrecs pĂşblics. Pluralitat en les sensibilitats polĂtiques, amb la procedència de determinats moviments socials, entre mallorquins d’origen i nouvinguts, entre catalans parlants de naixements i amb altres llengĂĽes d’origen. I això pressuposa saber gestionar aquesta pluralitat, gestionar les discrepĂ ncies, saber treballar el consens i respectar les minories i cuidar la formaciĂł dels militants.
I tot això no es pot fer sense dedicar els esforços humans i materials a l’enfortiment, cohesió i preparació del Partit.
Però tot això no basta per assolir els reptes que necessita el sobiranisme de les Illes. En els dos següents articles que publicaré als propers números de l’Altramirada.cat completaré les meves modestes opinions.