2.3 El sobiranisme de les Illes (I)

Miquel Rosselló (Fundacions Darder Mascaró)

Cada cop som més els ciutadans de les nostres Illes que comprenen la necessitat d’un projecte sobiranista propi. Sigui per què constaten que estem pèssimament finançats, que no tenim capacitat de control dels nostres ports, aeroports o costes, per exemple, que no tenim capacitat d’incidir directament a la Unió Europea, sense passar per Madrid, que ni l’Estat Espan yol ni la UE comprenen i molt manco estan disposats a pal·liar els nostres costos provocats per la insularitat, entre altres moltes qüestions.

Són manco els que han arribat a la conclusió que a pesar de totes aquestes coses exposades el nostre vertader problema és que no tenim, ni mai hem tingut, capacitat de decidir el nostre present ni molt manco el nostre futur.

Algú dubta que el nostre model econòmic de monocultiu turístic que cada cop més gent pensa que cal canviar-lo no el decidirem des d’aquí?. Evidentment la ciutadania no va tenir mai veu i vot sobre aquest tema, però tampoc les classes dominants presents als nostres territoris insulars. Una altra cosa seria dir que quan el model econòmic s’estava enlairant i sobretot quan començava a assolir la velocitat de creuer s’apuntaren entusiàsticament. Però qui va decidir que nosaltres ens dedicaríem al turisme per sobre qualsevol altra activitat econòmica, encara que fos destruint sectors existents, fou el franquisme dels anys seixanta i seguim sense capacitat de decidir els canvis que caldria fer a aquest model.

El problema no és si tenim més o manco diputats i/o senadors propis a Madrid sinó que no tenim la suficient capacitat per decidir el nostre present i futur, en definitiva no tenim la sobirania que necessitem. I això passa, entre altres coses per tenir un subjecte polític sobiranista fort.

Un sobiranisme d’esquerres i inclusiu, feminista, ecosocialista i republicà que el seu objectiu sigui canviar la societat, disposat a liderar un canvi de model de desenvolupament que a través d’un procés de transició ens porti a la plena sobirania, a un nou projecte de País.

Un sobiranisme que a la seva brúixola marqui com a objectiu final aquest nou País i en conseqüència que la seva política estigui marcada per aquests objectius estratègics i no per qüestions tàctiques. I lògicament un sobiranisme que tingui la força i la capacitat suficient per pilotar aquests canvis. No basta tenir clar que es vol aconseguir o culpabilitzar als altres quan no s’aconsegueix, sinó que cal encertar en el camí i tenir els instruments que calen per arribar a bon port.

No partim de zero, a cada Illa existeix una força política representativa del sobiranisme illenc, des d’ARAEivissa, encara molt dèbil, a Gent per Formentera, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca amb un pes gens negligible tant a les institucions com a la societat.

Però lògicament això no és suficient si volem aconseguir els objectius que abans mencionava i amb la voluntat més positiva de contribuir modestament a aquest procés de consolidació del sobiranisme illenc vull aportar la meva opinió sobre alguns dels reptes que considero pendents: Enfortiment de cada un dels projectes polítics illencs. La necessitat de construir una aliança estratègica entre el sobiranisme d’esquerres i l’esquerra social. Partint del que és local, amb els peus forts al municipalisme, la construcció d’un instrument útil del sobiranisme interinsular amb vocació d’incidir políticament a l’Estat Espanyol i a la UE, als Paios Catalans i a la Mediterrània.

Em permetreu que en allò que fa referència a la necessitat d’enfortir els projectes polítics illencs em centri en Mallorca. I la primera premissa que per mi està clara és que per construir un fort i potent partit sobiranista s’ha de partir de MÉS per Mallorca que és la formació política del sobiranisme que més passes ha donat en aquesta direcció.

La seva constitució ja representà un bot quantitatiu i qualitatiu d’allò que fins aleshores representava el nacionalisme d’esquerres. Fou la suma, dins un mateix projecte polític, del PSM, la màxima representació des de la seva fundació del nacionalisme d’esquerres, que amb audàcia i generositat liderà la construcció de MÉS. D’Iniciativaverds, que ja sumava la tradició dels Verds de Mallorca i d’una part de l’esquerra mallorquina que va lluitar a la clandestinitat contra el franquisme i dins Esquerra Unida durant anys posteriors. I d’agrupacions polítiques municipalistes de distints pobles.

MÉS aconsegueix un pes important dins el municipalisme, a la institució insular i al Govern, així com una bona militància i quadres qualificats, una rica pluralitat interna, encara que insuficient i una representació i presència a la societat gens menyspreable, que no arriba a totes les capes d’aquesta, però és bastant homogènia al territori, encara que insuficient a l’àrea metropolitana.

Cal doncs partir d’allò que avui és i representa MÉS per consolidar un projecte polític del sobiranisme amb vocació de majories. Per què MÉS té un projecte ideològic i polític potent, així com un projecte de País i un pla de transició millorable però prou desenvolupat. Això és un bon principi i deixa palès que ara per ara és el pal de paller del sobiranisme illenc però en cap cas és suficient per assumir la tasca històrica que pretén.

MÉS ha de passar d’esser fonamentalment un projecte molt bo per la política institucional autonòmica i municipal a ser una força política per liderar el canvi de societat. I això passa per no oblidar mai aquella proposta estrella de la seva darrera Assemblea de dedicar com a mínim els mateixos esforços al partit i al seu enfortiment que al treball institucional.

En primer lloc necessitaria créixer en nombre d’afiliats. Necessita molt més militants per afrontar totes les tasques que ha de desenvolupar. I aquest cercle viciós solament es pot trencar des d’una vertadera política de creixement i afiliació. Cal créixer en nombre d’afiliats i afiliades. Amb extensió territorial, per cobrir les zones blanques i amb una dedicació especial a l’àrea metropolitana. Però també en pluralitat. I aquesta pluralitat s’ha de notar en la composició de les direccions, amb les llistes d’afiliats, en les candidatures i amb els càrrecs públics. Pluralitat en les sensibilitats polítiques, amb la procedència de determinats moviments socials, entre mallorquins d’origen i nouvinguts, entre catalans parlants de naixements i amb altres llengües d’origen. I això pressuposa saber gestionar aquesta pluralitat, gestionar les discrepàncies, saber treballar el consens i respectar les minories i cuidar la formació dels militants.

I tot això no es pot fer sense dedicar els esforços humans i materials a l’enfortiment, cohesió i preparació del Partit.

Però tot això no basta per assolir els reptes que necessita el sobiranisme de les Illes. En els dos següents articles que publicaré als propers números de l’Altramirada.cat completaré les meves modestes opinions.