Deu anys d’una lluita unitària contra la imposició
Biel Caldentey, secretari general de l’STEI Intersindical del 2008 al 2016
L’escenari que va donar lloc a una situació conflictiva tan gran venia d’enrere. En aquest sentit ens hem de remetre a la política de retallades i a l’atac al model d’ensenyament en català del Govern de José Ramón Bauzá que va provocar un greu malestar dins la comunitat educativa i, finalment, va esclatar l’estiu del 2013 amb sengles convocatòries de vaga indefinida al començament del curs 2013-2014. La manifestació del 29 de setembre de 2013 va ser una mena de colofó a la indignació de molta gent davant tanta imposició.
Mesures com el tancament de Televisió de Mallorca i l’emissora de ràdio Ona Mallorca, la modificació de la Llei de la Funció Pública perquè el català no fos requisit per accedir a un lloc de feina a l’Administració autonòmica i local, la posada en marxa de la “lliure elecció de llengua” al primer ensenyament a partir del curs 2012-2013 i l’aprovació del Decret de tractament integrat de llengües, el TIL, juntament amb retallades ferotges als serveis públics educatius, sanitaris i socials de la Comunitat autònoma varen encendre els ànims dels docents, l’alumnat, les famílies i la societat de les Illes Balears en general. Durant aquesta legislatura es varen produir altres fets tan greus com l’aprovació de la Llei de símbols, pensada per a treure els llaços quadribarrats de les escoles, els expedients als directors de Menorca i la destitució de la meitat de la plantilla del Departament d’Inspecció Educativa.
Davant aquesta situació l’STEI Intersindical va dur a terme en tot moment una política d’unitat sindical ansa per ansa amb la comunitat educativa, malgrat haver de “fer front a una campanya molt dura d’assetjament i de difamació constant de la tasca dels sindicats, i amb una virulència especial contra el nostre, des de moltes bandes”. Podem llegir això al preàmbul del llibre Per l’educació, contra el mal govern Crònica de la lluita de l’STEI Intersindical i de la comunitat educativa per una educació de qualitat (2011-2015), coordinat per Joan Lladonet, que és un recull molt abundant de tota la tasca que es va fer contra la mala gestió del Partit Popular.
Les tasques dutes a terme per part de l’STEI varen ser moltes: participació en totes les assemblees docents, un treball de forma activa per la unitat de totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa, suport al professorat en la lluita contra les retallades i el TIL. Dia 2 de setembre de 2013, a les Cases dels mestres de Santa Maria del Camí, en el cas de Mallorca, i a Menorca i Eivissa varen tenir lloc les assemblees d’afiliats i afiliades de l’ensenyament públic en què es va decidir convocar la vaga indefinida. Per tant, hi va haver dos comitès de vaga: el de l’STEI Intersindical i CCOO, i el de l’Assemblea de Docents.
Un altre front que l’STEI Intersindical va emprar contra la imposició del TIL, a més de les mobilitzacions, va ser la via judicial, amb molts bons resultats. El mes de juny de 2013 va demanar la impugnació al Decret TIL i també el recurs que demanava la suspensió cautelar de l’annex del decret que regulava el calendari d’aplicació davant els tribunals de justícia. Aquest annex no havia passat ni pel Consell Escolar de les Illes Balears, ni per exposició pública, ni tampoc per Mesa Sectorial d’Educació. I el que era més greu: no havia passat pel Consell Consultiu.
El sindicat estava d’acord amb el reforç de l’aprenentatge d’una llengua estrangera, cosa ben necessària, però tenia el convenciment que s’havia de comptar amb el consens de la comunitat educativa a l’hora d’implantar mesures que tenguessin una bona acollida i garanties d’èxit per a l’alumnat. A més el model lingüístic escolar funcionava. Cap ni un d’aquests arguments va suposar la revisió dels postulats de José Ramón Bauzá i, per tant, la batalla als tribunals estava servida.
Així, doncs, el 23 de setembre de 2014 el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va declarar nul el Decret TIL, amb la conseqüència que tota la normativa que se’n derivava era nul·la i suposava una bufetada en tota regla contra el Govern Bauzá. Segons la sentència, aprovada per unanimitat, el Decret vulnerava la separació de poders i retreia a l’Executiu que no consultàs la Universitat de les Illes Balears, màxima autoritat en matèria lingüística a les Illes Balears, abans de fer el Decret llei per poder dur endavant el seu projecte. L’STEI Intersindical va fer pública la seva alegria pel fet que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears havia aconseguit evitar un desastre a l’escola, gairebé un any després de la gran manifestació del 29 de setembre.
L’altre front de lluita va ser el de la negociació. Quan la Conselleria es va veure forçada a reunir-se amb els comitès de vaga, davant el seguiment de la vaga i l’èxit clamorós de la manifestació, l’STEI Intersindical va exigir que la negociació es fes amb tots els comitès de vaga, també amb el de l’ensenyament concertat, que tenia la cobertura legal del nostre sindicat. Entre final de setembre de 2013 i la meitat del mes d’octubre es varen fer deu sessions de trobada amb els representants de la Conselleria sense que s’aconseguís cap tipus d’avenç: jugaven a l’esgotament dels negociadors i no admeteren cap tipus de modificació del Decret TIL.
La vaga indefinida no es va desconvocar sinó que es va mantenir suspesa, com a símbol de contestació davant la manca de diàleg del Govern del Partit Popular, amb la possibilitat de reactivar-la si l’ocasió ho requeria. Només es va desconvocar quan el setembre de 2015 es va signar l’Acord marc de millora de l’ensenyament públic, que posava fi a la majoria de retallades patides des del 2012, i aquesta proposta va obtenir un suport molt majoritari de l’afiliació de l’STEI Intersindical.
Malgrat els atacs rebuts i l’aparició de dues noves forces sindicals sorgides de l’Assemblea de Docents, com Alternativa i la UOB, l’STEI Intersindical va tornar a guanyar les eleccions sindicals el desembre de 2014, en un escenari electoral molt complicat. La nostra organització va demostrar, una vegada més, que té uns fonaments molt ben posats.
La perspectiva que ens donen aquests deu anys que han passat ofereix moltes lectures. Per una banda, la contestació d’aquells mesos va contribuir de manera decisiva perquè el Partit Popular patís una sotragada important a les eleccions autonòmiques del 2015, amb el canvi d’una majoria d’esquerres liderada pel PSOE amb el suport de MËS per Mallorca, MËS per Menorca i Podem. Per l’altra, gràcies a l’embranzida del moment es va signar l’Acord marc de setembre de 2015 que va suposar la recuperació dels drets perduts per mor de les retallades d’en Bauzá.
Deu anys després, davant l’acord de legislatura entre el PP i Vox, veim que caldrà revitalitzar els moviments socials i sumar la majoria de forces capaces de tombar unes polítiques que menystenen la llengua i la cultura de les Illes Balears. Que haurem de dissenyar una tàctica per a desmuntar el discurs de la presidenta Prohens quan parla d’un “pseudo-bilingüisme” que lleva drets als catalanoparlants, com ha passat recentment a la sanitat o com pretenen amb l’exempció de català a tota la funció pública.
Pel que fa a l’ensenyament hi ha el risc que es trenqui la cohesió social davant la proposta de la lliure elecció de llengua que, a més, atempta contra l’actual normativa vigent. Per tant, haurem d’estar atents per donar la resposta adequada i ràpida si hi ha cap tipus d’involució en el terreny educatiu.
Deu anys després d’aquelles mobilitzacions hem après una lliçó urgent per al nostre present: tenim un marc legal i normatiu que es qüestiona cada vegada que hi ha una majoria de forces de dretes que practiquen un nacionalisme espanyol excloent. I davant el fet que la llengua catalana, al llarg d’aquests darrers anys, ha perdut presència social caldrà revifar tots aquells moviments de defensa de la nostra llengua i cultura davant aquells que ens volen negar els drets nacionals com a poble.
L’STEI Intersindical segueix fidel als seus principis i als Estatuts de l’organització, amb la voluntat de ser una eina de transformació social, al servei de la classe treballadora de les Illes Balears, per a una millora de les condicions de vida de tothom i del planeta. La lluita de la comunitat educativa d’ara fa deu anys és un estímul per a seguir endavant i un reconeixement a tantes persones que varen fer possible aturar als peus a la imposició, a un desgavell pedagògic d’unes dimensions enormes i a una retallada de drets en contra de la majoria de la nostra societat.
