Hi ha qui diu, en política i a la vida, que “nosaltres ja ho deiem!” és una fórmula amb poc sentit. Tanmateix explicitar les posicions, sempre des de la lleialtat cap als que els ha tocat gestionar una crisi tan dura com la del Covid-19, és més necessari que mai. L’anunci del President espanyol Pedro Sánchez de tancar l’activitat no essencial arriba, però arriba tard i pendent d’un BOE que, valgui la redundància, no acabava d’arribar mai. Amb el president Torra ens separen algunes coses, pel que fa a model social, però val a dir que des de la Generalitat de Catalunya, com des del mallorquinisme progressista que representa MÉS per Mallorca, feia ja diverses setmanes que ho reclamàvem. Les mesures i els pal·liatius provinents de Madrid estan arribant amb comptagotes i amb poca celeritat. I això darrer no ho diu l’eco-sobiranisme illenc sinó la nostra companya Francina Armengol, presidenta d’aquest país i líder dels nostres socis del PSIB.
Benvinguda sigui, idò, una mesura clau. La salut ha d’anar davant l’economia. No té cap sentit que la gent hagi d’estar reclosa el cap de setmana i els horabaixes i vespres i a les vuit del matí hagi d’anar a fer feina. En aquest sentit, tot i que ens hem cansat de repetir-ho mai està de més insistir. Cal aturar tota l’activitat productiva més enllà dels sectors essencials vinculats a salut i alimentació bàsica; cal restringir encara més la mobilitat pel que fa a trànsit interurbà no essencial de passatgers i cal suspendre les connexions aèries domèstiques al conjunt de l’estat. És una vergonya i costa molt d’entendre que aquestes setmanes no s’hagi aturat l’activitat del sector de la construcció, no precisament essencial, per així garantir la salut dels treballadors i el descans de les famílies confinades. Decretar el confinament total és el que cal per protegir la classe treballadora, els sectors populars i els més desfavorits de la nostra societat. No pot ser que depenent de l’extracció social hi hagi gent jugant-se la salut o no.
Hem de superar tan aviat com es pugui la crisi sanitària per posar en marxa l’economia novament – i amb l’oportunitat única de fer-ho amb un prisma diferent que marqui l’accent ecològic, feminista, social, solidari i de proximitat- per així evitar una crisi social més devastadora que la de 2008. Per això serà imprescindible flexibilitzar la regla de despesa i posar en marxa partides extraordinàries d’inversió pública. Moltes petites empreses de ca nostra – ara pens en els pagesos, però en moltes més- ja estan fent un gran esforç per sortir-se’n. Ajudem-los i ajudem-nos. És el que ens farà més forts. I per això és vital encetar la casa per la base: confinament total real ja. He dit real. Perquè a l’Estat Espanyol és necessari adjectivar i recalcar quan es reivindica. No fos cosa que et diguin una cosa i facin l’altra. No fos cosa que t’enganin.
